Iglesias, a favor del "dret d'autodeterminació" però en un procés constituent espanyol

El líder de Podem diu que si ells governessin hi hauria menys independentisme a Catalunya i a Euskadi

El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, està convençut que si la seva formació governés a Espanya hi hauria "menys catalans i bascos que voldrien anar-se'n" i ha reiterat la seva defensa del dret a decidir però viable jurídicament només en el marc d'un procés constituent espanyol. Així ho ha dit en una entrevista al canal de televisió veneçolà Telesur, recollida per Europa Press.

Segons afirma, la Transició va ser un "èxit a escala social" però va deixar pendent la qüestió nacional i ha assegurat que ell està a favor "del dret a decidir, del dret d'autodeterminació". "Jo no vull que marxin d'Espanya però ho han de decidir ells". Ara bé, ha deixat clar que això només es pot concretar en un procés per repensar el conjunt de l'Estat i en què, assegura, la prioritat de Podem no serà aquesta sinó "defensar els serveis públics".

També s'ha mostrat favorable a les seleccions esportives catalana i basca perquè els jugadors puguin triar amb quina samarreta se senten més còmodes.

Sobre Euskadi, creu que ara és hora de "tancar les ferides de la violència política" d'ETA i avançar cap a la "normalització". Això passa, ha dit, en part per una responsabilitat de l'Estat que s'ha de "traduir" en una política penitenciària diferent.

Obert a portar el Senat a Barcelona

En una altra entrevista, en aquest cas a la Cadena SER, Iglesias ha assegurat que el Senat s'ha de "reformar o desaparèixer" i no veu malament la possibilitat de traslladar-lo a Barcelona. En la conversa ha desgranat alguns punts del programa de Podem per a aquestes eleccions autonòmiques, però també ha avançat el posicionament inicial del partit en assumptes que s'hauran d'abordar a escala estatal.

Sobre el trasllat de la cambra alta a la capital catalana ha dit que s'ha d'estudiar. "El Senat s'ha convertit en un cementiri d'elefants. Igual que estic a favor que es reformi o desaparegui, caldrà veure com es porta a terme aquesta reforma", ha assenyalat, i ha afegit que no tindrien "cap problema" que es traslladi a Barcelona, tal com va proposar el PSC. "No sé per què totes les institucions han de ser a Madrid", ha afirmat.

Pel que fa a les universitats, Iglesias assegura: "El fonamental és que hi hagi prou places i suficients ajudes, augmentar la qualitat". A partir d'aquí, no sap si aquesta reforma hauria de passar per "tancar alguna" universitat. L'important és que "tothom pugui estudiar", sentencia.

"Les diputacions són prescindibles"

El líder de Podem també s'ha mostrat a favor de reduir l'educació concertada en casos "excepcionals" i d'impedir que aquests centres puguin segregar per sexes. Així mateix, ha defensat la necessitat que l'educació infantil dels 0 als 3 anys sigui gratuïta perquè "no sigui un privilegi", i ha apostat per fer-ho "com més aviat millor".

Ha estat contundent mostrant-se a favor de la desaparició de les diputacions provincials. "Són organismes superflus i prescindibles", tot i que no ha concretat quina institució creu que hauria d'assumir les competències que ara ocupen les diputacions. En canvi, Iglesias ha assegurat que no està favor de la fusió i desaparició d'ajuntaments sinó de "potenciar la seva feina" perquè són les institucions "més properes" al ciutadà. "No és un problema de retallar. No sobren ajuntaments", ha defensat.

Sobre les llistes obertes, ha defensat la necessitat de reformar la llei electoral però no pas per modificar aquesta qüestió sinó per millorar la proporcionalitat del sistema, ja que, a parer seu, "va en contra de l'esperit constitucional". "A la pràctica té efectes majoritaris", ha lamentat, i ha insistit que en aquesta reforma de la llei electoral "el primer és ajustar la llei a la Constitució". "Respecte a les llistes obertes, nosaltres ja ho apliquem internament", ha afegit.

Pel que fa a les privatitzacions existents, ha afirmat que en el cas dels contractes ja signats cal "revisar-los i auditar-los" en la mesura que "la legalitat" ho permeti. "Si la llei ens obliga a complir estarem forçats per la llei, però la nostra voluntat és de desprivatitzar", ha reblat.

Més continguts de