L’Àliga recorda ‘L’emigrant’ en un matí acalorat a Palau

Torra aposta per reforçar el simbolisme

L’Àliga entra en una plaça en silenci i, a empentes, es fa espai entre la multitud fins a arribar al centre. Dues reverències, a l’església de Santa Eulàlia i a l’Ajuntament, i el tabaler comença la melodia que acaba fent saltar la plaça sencera en un dels moments més àlgids de la Patum de Berga. Al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat no hi va haver moment d’exaltació, però el silenci -i les llàgrimes- que va acompanyar la tenora de Jordi Molina es va acabar amb una sonora ovació durant l’acte de presa de possessió dels nous consellers de la Generalitat. El president, Quim Torra, va escollir personalment el Ball de l’Àliga -que avui tornarà a sonar a la plaça de Sant Pere de Berga- per la seva simbologia: evoca la idea de justícia i fins i tot es vincula a l’alliberament de Berga del control feudal l’any 1393.

La música va ser, de fet, protagonista durant tot el matí en un acte molt més llarg del que és habitual. El cant de la senyera -al qual el president Pasqual Maragall es va sumar amb entusiasme des de la primera fins a l’última lletra-, Els Segadors -després d’un “Visca Catalunya lliure” de Torra per acabar el discurs- i L’emigrant. La melodia d’Amadeu Vives, interpretada al carilló del Palau, va ressonar mentre el nou Govern es feia la foto amb els familiars dels presos i dels exiliats.

El simbolisme de l’acte es va percebre des del mateix moment en què els familiars van entrar a la sala per situar-se a la fila zero. Crits de “Llibertat”, un llaç groc ocupant una de les cadires reservades als consellers i discursos com el de Bernat Pegueroles, marit de Carme Forcadell, reivindicant que ningú oblidi “les nou persones empresonades ni les set que són a l’exili per haver defensat els drets i les llibertats de tots els catalans”.

“Sabeu si he d’anar a algun lloc?”

Hi va haver dos gestos recurrents durant el matí. El primer, el moviment de dits per eixugar les llàgrimes. El segon, el moviment de dits per eixugar la suor. La temperatura al Saló Sant Jordi recordava la que ha viscut políticament el país des del mes d’octubre. Feia tanta calor a Palau que el líder dels comuns, Xavier Domènech, va prescindir de l’americana al cap d’uns minuts, apostant per una samarreta de màniga curta, mentre els treballadors de la Generalitat aconseguien trobar un ventall davant la insistència de la consellera de Salut, Alba Vergés -embarassada de cinc mesos.

Hora i mitja després, els centenars de persones que assistien a la presa de possessió abandonaven la sala i començava la sobretaula de càrrecs intermedis. “Torno a Salut”. “Jo, a Justícia”. La galeria gòtica s’omplia de retrobaments i també de presentacions. “Seré cap de gabinet. ¿Sabeu si he d’anar a algun lloc o parlar-ho amb algú?” El conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, conversava amb l’expresident José Montilla i a pocs metres l’exconseller Carles Mundó reunia el seu antic equip a Justícia.

Després de la primera reunió del consell executiu, els nous consellers deixaven un a un el Palau. A fora, un centenar de persones els aplaudien. Quim Torra i Pere Aragonès eren els últims a sortir. El president, assenyalant el balcó de la Generalitat, li demanava que es fixés en la pancarta: “Llibertat presos polítics i exiliats”. “Ni un pas enrere”, li demanava a Torra un ciutadà. “Ni un, però vosaltres heu de seguir pressionant”.