PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT

L'IRPF a Catalunya: les rendes baixes són les que paguen més de l'Estat i les altes paguen menys que la mitjana

El projecte de pressupostos no inclourà cap reforma de l'impost de la renda, però el departament d'Economia lliurarà l'estudi als grups per si volen usar-lo per presentar esmenes

La política tributària que han de preveure els pressupostos de la Generalitat del 2016 ha provocat  un dels xocs més sonors en el si del Govern, amb desautoritzacions públiques de Carles Puigdemont als dirigents del departament d'Economia, capitanejat per Oriol Junqueras. En concret, les diferències rauen en les possibles modificacions a l'IRPF, una porta que  va obrir el líder d'ERC –cosa que encara  aquest dimecres li retreia el portaveu de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs–, que proposa apujar els tipus a les rendes altes i abaixar-los a les baixes.

Aquesta rebaixa és compartida per tot el grup de Junts pel Sí –de fet, està inclosa en el seu programa electoral–, però, en canvi, CDC no veu clar que, per fer-la, calgui apujar la pressió fiscal als més rics. Així, Puigdemont o Homs critiquen que alguns catalans hagin de cobrir amb els seus tributs unes mancances que responen a un finançament insuficient per part de l'Estat, i el president català fins i tot va avançar que el Govern treballa "perquè en els pressupostos no hi hagi cap retoc en els impostos".

Malgrat tot, el departament d'Economia sustenta la proposta, la qual insisteix que està "en estudi", en una comparativa sobre els tipus de l'impost a la renda en el conjunt de les autonomies de l'Estat. Segons aquest informe, que ha avançat 'El Periódico', els catalans amb una base liquidable de fins a 30.000 euros anuals (els quals suposen el 80% de la població) són els que paguen el tipus d'IRPF més elevat de l'Estat. Per contra, el tipus per a les rendes amb una base liquidable superior als 100.000 euros se situa a Catalunya per sota de la mitjana estatal.

D'aquesta manera, els catalans amb una base liquidable de fins a 18.000 euros paguen un tipus d'impost a la renda del 12%, mentre que la mitjana estatal se situa entre el 10,03% i el 10,62%, i en algunes comunitats se situa en el 9,5%.

Per altra banda, pel que fa a les rendes amb bases imposables entre 30.000 i 100.000 euros anuals, els catalans paguen uns tipus d'entre el 13,27% i el 17,21%. Aquests són superiors a la mitjana de comunitats de l'Estat (d'entre el 12,72% i el 17,19%), però ja no són les més altes. De fet, a partir dels 30.000 euros de base liquidadora, paguen un tipus més elevat a Extremadura (fins als 150.000 euros) o a Cantàbria (de 150.000 euros en endavant).

Finalment, segons aquest informe, els catalans amb rendes que donen lloc a bases imposables superiors a 100.000 euros pagarien uns tipus d'entre el 18,03% i el 20,16%, fins i tot menys que la mitjana estatal (d'entre el 18,27% i el 20,55%). Els càntabres amb una base superior als 175.000 euros, de fet, paguen un tipus del 21,81%.

És per això que el departament d'Economia defensa que una reforma de l'IRPF que rebaixi la pressió fiscal a les rendes baixes i l'apugi a les altes seria molt més progressiva. De fet, una mesura com aquesta beneficiaria un 80% de la població (la que té unes rendes inferiors als 30.000 euros) i només perjudicaria una minoria. En realitat, només un 3,61% de catalans disposa de rendes d'entre 65.000 euros i 150.000 euros, i un 0,45% en té de més de 150.000 euros.

El debat serà al Parlament

Tot i això, segons fonts de la conselleria a l'ACN, les conclusions d'aquest estudi no es reflectiran en el projecte de pressupostos que aprovi el Govern. Per esquivar les friccions internes, Economia enviarà l'informe als grups com un mandat del ple de pobresa –una resolució que s'hi va aprovar instava a estudiar possibles increments tributaris– i, per tant, els grups podrien intentar introduir-les en els comptes a partir de les esmenes.

Així, en una entrevista a Catalunya Ràdio, el secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, ha explicat que el seu departament aspira a tenir el suport de Catalunya Sí que es Pot i la CUP per poder tirar endavant els canvis en els impostos. Preguntat sobre les discrepàncies entre els socis de CDC i ERC per aquest tema, Salvadó ha defensat que hi ha "molt més consens" del que sembla.

Malgrat tot, Salvadó ha defensat la baixada del tram autonòmic per a les rendes més baixes, assegurant que el país "no es pot permetre" que hi hagi "gent que no arriba a final de mes i avui estigui pagant un 25% més que a la resta d'autonomies". En canvi, ha recordat, només un 2% de la població catalana té unes rendes anuals superiors als 100.000 euros.

Per la seva part, en una entrevista a RAC1, el secretari d'Economia de la Generalitat, Pere Aragonès, també ha negat discrepàncies a Junts pel Sí. "En aquest Govern anem a l'una", ha assegurat.

Més continguts de