Un 48% dels catalans volen que Catalunya esdevingui un estat independent, segons l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). Una dada molt similar a la de l'octubre (48,7%) però diametralment oposada a la de l'estudi que el mateix CEO va presentar al febrer. Aleshores, el 'no' s'enfilava per sobre del 50% i avantatjava en tretze punts els partidaris de l'estat propi. Aquest divendres el director de l'ens, Jordi Argelaguet, ha presentat un estudi –és la primera vegada que ho fa des que s'aplica el 155– en què el 65,1% dels enquestats creuen que Catalunya té un nivell insuficient d'autonomia i, quan s'obren múltiples opcions, els partidaris de construir un estat independent pràcticament doblen els que prefereixen que Catalunya sigui una comunitat autònoma i els que desitgen un estat federal.

Com s'explica aquest canvi radical en menys de tres mesos? Argelaguet ho atribueix al canvi de context respecte al mes de gener, quan es van recollir les dades de l'anterior enquesta. "Al gener l'independentisme no estava en el seu millor moment, amb els líders polítics a la presó i a l'exili i en una situació d'un cert impàs. Al mes d'abril, en canvi, la situació és molt diferent. Puigdemont havia sigut detingut a finals de març i l'extradició immediata que es presentava des del govern espanyol es va capgirar amb la decisió de la justícia alemanya. L'independentisme va tenir una pujada d'autoestima", apunta el director del CEO.

Avançant-se a les possibles crítiques per la mostra de l'enquesta –al febrer hi va haver crítiques per l'increment del nombre de castellanoparlants–, Argelaguet ha explicat que la mostra del baròmetre ha sigut elaborada amb els mateixos criteris que els que es van fer servir aleshores.

Un 48% dels enquestats, doncs, volen la independència, mentre que els que hi estan en contra representen el 43,7%. L'octubre passat, després del referèndum, els percentatges eren pràcticament els mateixos (48,7% 'sí' - 43,6% 'no'), uns resultats que capgiraven una tendència a la baixa de l'independentisme que s'havia detectat en els baròmetres des de finals del 2016. L'enquesta del febrer, però, tornava a situar-se en la línia de les que hi havia abans de l'1-O. Argelaguet ha reconegut que, ara per ara, no poden determinar si les dades que s'ajusten més a la realitat són les del febrer o les del maig i que s'haurà de veure com evolucionen els pròxims baròmetres.

Per votants, els de JxCat (95,9%) i la CUP (91,6%) són els que més desitgen la independència, seguits dels d'ERC (86,1%). Entre l'unionisme, més del 90% dels votants de Cs, el PSC i el PP rebutgen la independència. Pel que fa als comuns, un 61,3% no la volen i només el 21,9% en són partidaris.

Un estat independent

Una de les preguntes més longeves en la història dels sondejos del CEO és la que dona a escollir entre els diferents models d'estat. En l'enquesta del febrer, per primera vegada des del 2011, hi havia més catalans que preferien que Catalunya seguís sent una comunitat autònoma que els que es mostraven partidaris de l'estat independent. Tres mesos després, les preferències dels catalans han tornat a canviar. Un 40,8% creuen que Catalunya hauria de ser independent, mentre que els partidaris de la comunitat autònoma se situen en el 24% i superen lleugerament els que prefereixen un estat federal (22,4%). Per al 6,3% Espanya no hauria de tenir autonomies i Catalunya hauria de ser simplement una regió de l'Estat.

Els principals problemes del país

No hi ha gaires canvis pel que fa a les principals preocupacions dels catalans. Les relacions entre Catalunya i Espanya (31,6%) continuen encapçalant el rànquing, tot i que és cert que el percentatge s'ha reduït en vuit punts des de l'octubre. La segona posició la continua ocupant la insatisfacció amb la política, que és el principal problema per al 27,2% dels catalans. La nota mitjana que els enquestats atorguen als polítics, per exemple, és d'un 4,55. Els votants de Ciutadans són els que menys confiança tenen en els polítics catalans (2,28) i els de JxCat els que més (6,65).

L'atur i la precarietat laboral (13,3%) repunten quatre punts des de l'octubre en la llista de les principals preocupacions, i per darrere se situen la necessitat de millorar les polítiques socials (6,8%), el funcionament de l'economia (3,8%), la sanitat (2,9%) i l'educació, la cultura i la investigació (1,8%).

Fitxa tècnica

Les dades del primer baròmetre del 2018 han sigut recollides per l'empresa Opinòmetre entre el 7 i el 27 d'abril. En total, 1.500 enquestes presencials que atorguen un marge d'error del 2,53% per a un nivell de confiança del 95%.