Les cartes de Llanos de Luna, per dir sempre 'no'

Des que va assumir el càrrec, la delegada del govern espanyol a Catalunya no ha donat treva al procés sobiranista

Qui coneix de prop la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, assegura que assumeix el seu espanyolisme sense cap complex. I que la caracteritzen la seva "mentalitat burocràtica" i "profundament legalista". Ella no se n'ha amagat mai, i des que l'any 2011 va assumir el seu càrrec s'ha ficat de ple en el seu paper d'exercir de virreina de Mariano Rajoy a Catalunya. Tant és així que, des que el procés sobiranista va entrar en plena efervescència, a De Luna no li ha tremolat en cap moment el pols per fer saber a ajuntaments, funcionaris o dirigents catalans que, per sobre de tot, estan obligats a complir la llei.

No es pot fer el 9-N. No es poden cedir instituts com a col·legis electorals. No pot onejar només la senyera al balcó de l'Ajuntament. No es pot pagar una quota a l'Associació de Municipis per la Independència. Ningú es pot declarar territori lliure i sobirà o donar suport a la Hisenda pròpia. En tres anys, De Luna ha entonat un no rere l'altre davant totes les iniciatives que s'emprenien en un procés sobiranista que té el 9-N ben subratllat al calendari.

Entre els partits sobiranistes hi ha qui l'acusa d'estar liderant a Catalunya una 'croada' contra el procés. Tot i que en les darreres setmanes el seu paper ha destacat per les seves cartes advertint, primer als ajuntaments a principis d'octubre que no fessin cap preparatiu de la consulta, i ahir als directors d'institut, consistoris i Govern, que acatin la suspensió del procés participatiu del 9-N, la seva mà de ferro contra el sobiranisme ve de lluny. La seva acció va començar a atreure el focus mediàtic ja a principis del 2012, quan un reguitzell d'ajuntaments catalans van decidir que a les seves façanes només onegés la senyera i van retirar la bandera espanyola. Aleshores, la delegada va deixar clar que seria "inflexible" amb la llei de banderes del 1981 i va ordenar una bateria de requeriments i de demandes recordant als consistoris que estaven obligats a tenir penjada la 'rojigualda'.

Contra la insubmissió fiscal i l'AMI

Els municipis, que han catalitzat en bona mesura el moviment independentista, van començar també a aprovar mocions a favor de la insubmissió fiscal, és a dir, que els impostos que es recapten a Catalunya es quedin aquí, així com a favor de la Hisenda pròpia. Altres, a més, van apostar per declarar-se "territoris lliures i sobirans" per instal·lar una estelada en algun indret del municipi. De Luna no ha donat treva en cap moment i els requeriments es van seguir succeint. Fins i tot van arribar a prop de 200 municipis als quals acusava de destinar diners púbics a pagar la quota de l'Associació de Municipis per la Independència. En algun cas, les denúncies han acabat arxivades. En algun altre cas, però, el consistori ha claudicat i, per exemple, ha hagut de penjar la bandera espanyola.

La delegada del govern espanyol a Catalunya també va denunciar els ajuntaments de Girona i Figueres per haver aprovat en un ple municipal la contractació de dos trens cap a la gran manifestació de l'Onze de Setembre del 2012, una acció per la qual el consistori gironí va declarar De Luna persona 'non grata'.

Protegida pel PP

Més enllà dels seus requeriments i denúncies, Llanos de Luna també s'ha caracteritzat per la seva voluntat de reforçar el paper dels cossos policials espanyols a Catalunya, i per algun episodi concret que va ser objecte de molta polèmica, com ara l'homenatge que va fer a la División Azul. Tot i l'onada de crítiques que va rebre per part de la majoria dels partits catalans, que la van acusar d'estar donant suport als soldats franquistes que van fer costat a les tropes nazis durant la Segona Guerra Mundial, no va rebre cap recriminació per part del govern espanyol ni del PP.

Per tot això, Llanos de Luna s'ha guanyat l'enemistat de la gran majoria dels partits catalans. Fins i tot han demanat que sigui rellevada i que comparegui al Parlament per donar explicacions, fet al qual ella s'ha negat rotundament.



Més continguts de