Els encausats, crítics amb l’ANC: “Ens hi juguem 25 anys”

BarcelonaAquesta vegada la manifestació de l’ANC no va acabar amb somriures ni abraçades. Les cares llargues entre molts dels dirigents independentistes eren evidents diumenge quan es dissolia la concentració convocada per l’entitat al passeig Colom de Barcelona. Lluny de les habituals mostres de suport als líders del Procés, aquesta vegada en els parlaments des de l’escenari els retrets van tenir més protagonisme que les lloances. “Jo me la vaig jugar i ara vull que els meus representants se la juguin”, va dir una representant dels bombers davant l’atenta mirada, entre d’altres, dels consellers Josep Rull i Jordi Turull, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l’exconsellera Neus Munté. Un missatge que, segons diverses fonts, va doldre especialment a alguns dels polítics presents a la manifestació, pendents d’un procés judicial pel qual se’ls podria acabar jutjant per rebel·lió, un dels delictes que comporta penes més dures.

“Me’n vaig anar a casa amb mal cos”, admet una dirigent consultada. “¿Com ens poden retreure que no ens la juguem si tenim quatre persones a la presó, cinc a l’exili i desenes de persones que tenen causes pendents amb la justícia?”, afegeix un dirigent que no era present a la concentració de diumenge però que forma part dels nombrosos investigats pel Procés. La queixa, amb diferents accents, es repeteix en fins a tres dirigents més consultats per l’ARA i que també estan pendents dels tribunals.

Segons algunes fonts, Forcadell, Rull i Turull es buscaven amb la mirada mentre escoltaven algunes de les crítiques. “Nosaltres ens hi estem jugant 25 anys de presó”, comentaven discretament entre ells, sense voler fer soroll.

Les fonts coincideixen a dir que les paraules de la representant dels bombers van ser de les que més mal van fer, però no van ser les úniques. Als principals dirigents polítics també els sorprèn la bel·ligerància amb què alguns dels que van intervenir exigien al Govern que fes efectiva la República. “Què cony està passant? Què no se’ns està dient? Per què ens vam trencar la cara l’1 d’octubre i per què patim represàlies? No va servir de res? Què vol dir investir un candidat efectiu? Un de posat pel govern espanyol? Ja n’hi ha prou! La voluntat a les urnes no cedeix ni un sol pas”, protestava Jordi Pairó, membre del secretariat nacional de l’ANC i un dels més vehements diumenge.

La distància post 21-D

La concentració del cap de setmana -menys concorreguda que en altres ocasions- constatava, doncs, la distància oberta entre partits i entitats després del 21-D. Ho resumia recentment l’exmembre del secretariat de l’ANC Pere Pugès, que en un article a Nació Digital instava l’entitat a definir la relació amb els partits. Una nova relació que, segons Pugès, “parteix de la desconfiança” perquè, lamentava, no s’ha constituït mai una taula permanent de coordinació i encara ningú els ha explicat “què va passar realment i per què es va actuar d’aquella manera” després del referèndum de l’1 d’octubre.

En el fons, les mateixes divergències sobre el camí a seguir que impossibiliten ara per ara l’acord entre els partits s’han traslladat també a les entitats. Així, mentre Òmnium busca acostar-se a sectors no independentistes, l’ANC opta per “instar el Govern i el Parlament a construir la República declarada com un marc real de garantia de drets civils i socials, enfront de la involució democràtica i repressiva que està duent a terme l’estat espanyol”. Un full de ruta difícil de casar amb uns partits que -més enllà de la CUP- no preveuen continuar per la via unilateral aquesta legislatura.

Després de molt de temps anant plegats, caldrà veure si la manifestació de diumenge és un punt d’inflexió en les relacions entre l’Assemblea i els partits. De moment, les crítiques pels sacrificis dels uns i els altres no han fet sinó allunyar-los.