NOVA ETAPA

Mas enceta contactes dins i fora de CDC per donar forma al nou partit

Els dirigents nacionalistes preparen una campanya de pedagogia interna per explicar el procés a la militància

Els òrgans de direcció més restringits de Convergència feia setmanes que debatien la proposta, però no va ser fins diumenge passat que Artur Mas va verbalitzar-la en l’acte de presentació de la candidatura de Democràcia i Llibertat a les eleccions espanyoles del 20-D. “Això és la llavor d’un partit nou”, va assenyalar en referència a la coalició integrada per CDC, Demòcrates de Catalunya i Reagrupament. Quin és el paper que està mantenint el president de la Generalitat en funcions en tot aquest procés intern de liquidació de les sigles actuals i de creació d’un espai nou? “S’hi ha posat al capdavant”, assenyalen diversos alts dirigents consultats per l’ARA.

Al llarg d’aquesta setmana, per exemple, ja ha mantingut converses sobre la qüestió amb membres de CDC i amb altres representants de partits que es troben en l’espai que vol abastar la nova formació, com és el cas de Demòcrates, una escissió independentista d’Unió que en principi és reticent a integrar-se en la Convergència del futur. Tots els dirigents consultats atorguen a Mas el lideratge del nou partit “passi el que passi amb la investidura”. “No es pot renunciar a un lideratge com el seu, i menys en un projecte que pretén unir des dels socialdemòcrates fins als liberals”, assenyala un dirigent de CDC. “Seguirà manant”, resumeix una veu consultada.

Trasllat amb explicacions

L’estratègia feta pública diumenge passat -avalada per la direcció en una reunió que va tenir un nombre insòlit d’intervencions- fa mesos que es cou, però ha augmentat d’intensitat a mesura que han anat passant els mesos. De la refundació planejada després de l’esclat del cas Pujol s’ha virat cap a la construcció d’un projecte nou. “Noves sigles per a un edifici nou”, apunten a la direcció. Aquesta frase és literalment certa: CDC es mudarà aviat a una nova seu situada al passeig de Sant Joan de Barcelona i abandonarà el quarter general del carrer Còrsega, objecte de dos escorcolls policials des de l’agost per la trama del 3%.

Aquests episodis judicials -el partit acumula fins a sis causes obertes i té quinze seus embargades- tenien una doble resposta. La primera era pública i es basava a acusar l’Estat de voler carregar-se el procés. La segona, privada i provinent dels sectors més proclius a “fer net”, era sempre la mateixa: “Això l’únic que fa és obligar-nos a avançar en la refundació”. La marca CDC va desaparèixer oficialment dels actes el 6 de setembre del 2014, quan es va presentar en societat el lema “Som convergents”-promogut per Josep Rull i ara criticat en privat per diversos dirigents-. Ara ja es pensa en el nou nom. De moment, es farà una “campanya de socialització interna” per explicar la mutació del partit.

Sectors de la formació assenyalen que hi ha “cert malestar” en sectors de militància pel fet que no hi hagi hagut cap comunicació sobre el tema. “Ni tan sols un correu electrònic”, apunten veus de Convergència. A mesura que hi hagi més detalls de la mutació, els detalls s’aniran traslladant cap avall. La convenció municipal, que tanca avui Mas, també servirà per donar missatges en clau interna. La idea que té la direcció és que aquells que ho vulguin es facin militants de la nova formació, que es crearà abans d’encetar la dissolució de CDC.

Mecanisme, calendari i abast

El pla de la cúpula passa per fer un congrés del -vell- partit un cop creada la nova eina, i arrencar ja en el conclave el procés de dissolució. “La idea és que cada cop es vagi disminuint més l’estructura de Convergència”, assenyala un dirigent consultat. Aquest escenari faria que s’encarregués a un grup de persones la liquidació del partit -3,5 milions de deute inclosos, a banda dels processos judicials oberts, algun d’ells tan rellevant com el cas Palau-, una tasca “desagradable”, segons reconeix un membre de la direcció. Un dels dirigents amb opcions per capitanejar aquesta etapa seria Francesc Sànchez, actual coordinador de règim intern i molt proper a Oriol Pujol quan era secretari general.

El calendari està pensat en termes ideals per a CDC: investidura de Mas -abans o després de les espanyoles- i una legislatura curta de marge per donar a conèixer la nova marca. “El problema vindria si hi ha eleccions al març”, assenyala un dirigent. “En aquell moment ens hauríem de preguntar si val la pena anar-hi amb les noves sigles”, determina un membre de la direcció.

En tot cas, la feina passa ara per un intens debat intern sobre el nou motllo de Convergència. “El fons de la qüestió és: s’ha de fer tot això per reproduir l’estructura existent o s’ha d’anar cap a una cosa radicalment nova?”, es preguntava aquesta setmana un alt dirigent nacionalista. “Si ha de ser una renovació estètica, potser no val la pena”, resumeix una font consultada. La regeneració, sosté la cúpula, ha de passar per un canvi de sigles, d’estructura i també d’actituds.

“La declaració expressa una aspiració”

El Parlament va fer arribar ahir al Tribunal Constitucional (TC) les al·legacions per oposar-se a la impugnació del govern espanyol a la declaració d’inici del procés. En el document, els serveis jurídics de la cambra defensen que la resolució és una “simple instrucció indicativa per la qual es manifesta més una aspiració o desig que una disposició vinculant [per al Govern]”. Per això, interpreten que no genera “efectes jurídics”, ja que no “obliga” formalment l’executiu a complir-la, i se circumscriu únicament en un debat de “naturalesa política”. Unes al·legacions que arriben en plena negociació entre Junts pel Sí i la CUP, que de moment no arriben a un acord. En un article signat per Raül Romeva, Marta Rovira i Josep Rull, la coalició formada per CDC i ERC demana a l’esquerra alternativa que permeti la creació d’un Govern “fort” que aguanti les “envestides minotàuriques” de l’Estat. La CUP celebra demà una jornada de debat nacional clau enmig d’un clima tan intens que qualsevol declaració genera expectatives, també a Twitter. Un tuit d’Antonio Baños en què donava la raó a una piulada anterior de Francesc Ribera, Titot, -“Sense independència no hi ha revolució!”- va aixecar polseguera.

Més continguts de