Mor Xabier Arzalluz, històric president del PNB

Figura clau en la política basca i defensor de la independència tot i que va pactar el 1996 amb Aznar

Xabier Arzalluz ha mort aquest dijous, 28 de febrer, als 86 anys segons ha confirmat el Partit Nacionalista Basc, del qual va ser president des del 1980 fins al 2004 –amb un parèntesi entre 1984 i 1987–. Gran defensor del concert econòmic basc ("no he tingut mai un duro, però tenir els diners a la butxaca, a Euskadi, o a Madrid, és molt diferent") només veia en l'autonomia el pas intermedi fins a la independència. "Per fer aquest pas clau, falta el reconeixement del dret a l'autodeterminació", explicava, per exemple, l'any 2000.

Arzalluz va ser una figura clau en la política basca –i espanyola– durant els 80 i els 90. Amb la fórmula bicèfala del PNB, el president del partit va compartir poder amb tres lehendakaris –Carlos Garaicoechea, José Antonio Ardanza i Juan José Ibarretxe– al llarg de la seva carrera política. El seu fort temperament i el seu sentit de disciplina de partit el van portar a enfrontar-se obertament amb Garaicochea, que va acabar promovent una escissió que crearia Eusko Alkartasuna, i també amb Ardanza. La relació amb Ibarretxe va ser millor. L'any passat, en la projecció d'un documental sobre la seva figura a San Sebastià, Arzalluz es va referir a l'exlehendakari com el veritable precursor del dret a decidir. Aquell dia el veterà polític portava un llaç groc i criticava obertament la presència de presos polítics a l'Estat. La seva trajectòria política, però, havia donat molts tombs i, com CiU, el 1996 va pactar amb José María Aznar l'arribada del PP a la Moncloa.

També va ser diputat a les Corts espanyoles en la legislatura constituent (1977-1979). En les eleccions generals del 1979 va tornar a ser escollit diputat a la cambra baixa per la província de Guipúscoa, però va renunciar ràpidament a l'acta de diputat per dedicar-se completament al partit.

Xabier Arzalluz: "Per què mata ETA? Si ho dius t'acusen de suport al terrorisme"

L'ARA el va entrevistar el 2011, ja fora de la primera línia política, per parlar de la treva que ETA havia declarat el 10 de gener. Es va mostrar molt crític amb els principals partits estatals, el PP i el PSOE, per buscar simplement adhesions a la lluita antiterrorista i no intentar entendre "per què" mataven. També va lamentar la "manca de valentia" del PNB per afrontar el problema. Aleshores des del PNB ja no li demanaven consell: "I jo no en dono a qui no em demana". L'any passat, durant la projecció del seu documental, celebrava el final d'ETA i remarcava que "l'esquerra violenta havia fracassat". De fort temperament, Arzalluz no es va caracteritzar per tenir pèls a la llengua sinó per donar la seva opinió.

La polèmica

Durant la seva carrera política va ser una figura habituada a la polèmica. La figura del rei ha deixat de ser intocable per a l'opinió pública, però Arzalluz ja el criticava obertament a principis de segle. "Al nostre país, el rei no pinta res", deia per exemple el 2001, i subratllava l'esperit republicà dels bascos.

Amb tot, dues de les frases que més van flirtejar amb la polèmica tenien a veure amb qüestions racials. "A Europa, ètnicament parlant, si hi ha una nació, aquesta és la basca", va dir el 1993. "Jo no soc racista. Prefereixo un negre, negre, que parli euskera, a un blanc que l'ignori", va dir un any després per defensar-se d'unes acusacions de racisme.

Una altra de les seves màximes més conegudes té a veure amb la sang. "No dic que els bascos tinguin dret a qui sap quina supremacia. La qüestió de la sang amb l'RH negatiu confirma només que aquest poble antic té arrels pròpies, identificables des de la prehistòria, com sostenen investigacions de cèlebres genetistes", opinava el 2000 en una entrevista a un diari italià.

Condol

Han sigut nombroses les mostres de condol que han arribat a través de les xarxes un cop s'ha conegut la notícia.

 

Més continguts de