El PP anuncia una ofensiva judicial contra Torra i Torrent si no acaten la JEC

Casado amenaça amb denunciar els dos presidents per usurpació de funcions públiques i prevaricació

A Pablo Casado l'espera una legislatura en què haurà de fer equilibris entre la moderació que li demanen bona part dels barons territorials i la mà dura contra l'acostament que el govern de PSOE i Unides Podem pugui fer amb l'independentisme. Aquest dilluns ja ha anunciat davant la Junta Directiva del partit que la qüestió catalana serà una de les potes centrals de la tasca d'oposició i ho ha acompanyat de l'anunci d'una ofensiva judicial contra el president de la Generalitat, Quim Torra, i també contra el president del Parlament, Roger Torrent, si no acaten la inhabilitació del primer ordenada per la Junta Electoral Central (JEC). Per al líder del PP, la decisió de la JEC ja ha sigut avalada pel Tribunal Suprem –només va rebutjar suspendre-la de manera urgent– i, per tant, la inhabilitació s'ha de fer efectiva. Ara bé, si tant Torra com Torrent no acaten la decisió de l'organisme electoral, els populars tornaran a recórrer a la via dels tribunals per passar a l'atac.

Així, Casado ha assegurat que sol·licitaran la convocatòria d'un ple al Parlament perquè es designi el diputat que ha de substituir Quim Torra i si Torrent "s'hi nega", ha dit, presentaran una denúncia contra el president del Parlament per prevaricació. Aquest dilluns Cs des de Barcelona també ha exigit a Torrent que retiri "immediatament" l'escó al cap de l'executiu. El líder del PP, a més, ha afegit que "davant la ja flagrant desobediència de Torra", també presentaran una denúncia per un delicte d'usurpació de funcions públiques "si la Fiscalia no fa res d'ofici".

Per completar el còctel de mesures judicials, Casado ha recordat una de les mesures estrella de la campanya i ha advertit que aquest dimarts el seu grup presentarà al Congrés una proposta per modificar de manera "urgent" la llei electoral perquè "els pròfugs de la justícia no siguin elegibles". L'objectiu és que l'expresident Carles Puigdemont "no pugui presentar-se a les eleccions catalanes quan es convoquin". "No són travetes legals, tal com va dir Sánchez durant la investidura en referència als recursos davant la JEC. Això és l'estat de dret, que no es pot supeditar a cap taula de negociació política", ha conclòs Casado en la seva intervenció al davant de la junta nacional del partit.

"No lideraré un PP esbroncador"

Malgrat oposar-se amb fermesa a l'abstenció a la investidura, el líder del PP no ha deixat mai de repetir que estaria obert a pactar acords d'estat amb el nou govern socialista. En aquest sentit, després que els líders territorials i presidents autonòmics del PP defensessin un partit de centre i moderat, Casado s'ha abonat a aquesta idea però ha volgut justificar les seves pujades de to contra Sánchez, especialment visibles durant el debat d'investidura. "Ser moderat és ajustar les paraules i els actes a la realitat que passa", ha situat com a premissa el dirigent conservador, que, tot i apostar per un partit que no caigui en "l'esbroncada" i la "desestabilització" constant, ha defensat utilitzar la "intensitat que es necessita en cada moment". I ara és un d'aquest moments.

El context actual per a Casado és el d'una esquerra situada en una "deriva radical" que retrata una "dreta crispada" per justificar-se. "Pretenen que ens rendim", ha avisat el líder del PP per argumentar el seu posicionament, que ha advertit que no serà el de la "ingenuïtat". Tot i assumir la dicotomia radicalitat-moderació, Casado en el seu discurs ha volgut defensar "un únic PP" que aspiri a representar una "majoria centrada". És en aquest sentit que la formació es planteja liderar "la gran plaça major de l'Espanya constitucional", incloent-hi els socialdemòcrates que es puguin sentir desencantats amb el PSOE. La intervenció de Casado davant el màxim òrgan del partit entre congressos va venir acompanyada de canvis en la direcció: han marxat Isabel García Tejerina i Rafael Catalá, exministres amb Mariano Rajoy, i s'han incorporat Enrique López, conseller de Justícia de la Comunitat de Madrid, i Elvira Rodríguez, exministra amb José María Aznar.