El PSC no frena l’embat de Podem i obté el seu pitjor resultat

Els socialistes treuen només vuit diputats i perden el feu de l’àrea metropolitana

Els socialistes catalans no han aconseguit frenar l’embranzida d’En Comú Podem i van obtenir ahir el seu pitjor resultat des del 1977 en unes eleccions al Congrés, amb 8 diputats, tot situant-se com a tercera força. No obstant això, encara van aconseguir millorar els resultats dels primers sondejos, que auguraven als socialistes catalans una quarta posició, empatats amb Ciutadans.

“El resultat que hem obtingut no és el que volíem però hem aconseguit posar més difícil la continuïtat de Rajoy”, va reconèixer la cap de llista per Barcelona, Carme Chacón, visiblement emocionada. El PSC ha passat de ser primera força el 2008 -i en tots els anteriors comicis- a ser tercera per darrere d’En Comú Podem (la confluència d’ICV, Podem i Barcelona En Comú), que va obtenir 12 dels 47 diputats en joc, i d’ERC, amb 9. La cap de llista per Barcelona, Carme Chacón, va superar el mig milió de vots aconseguits per Miquel Iceta el 27-S i va tornar a situar el PSC per davant de Democràcia i Llibertat, el nom sota el qual es presentava Convergència i que en les últimes generals li havia arrabassat la primera posició. Tot i això, el PSC va quedar molt per sota dels 14 diputats i el 26,6% dels vots que va captar el 2011. En quatre anys, el PSC ha perdut més de 330.000 vots i sis diputats, i ha marcat així un nou mínim històric.

Hi va haver un temps en què el PSC guanyava les eleccions generals. Queden lluny els 25 diputats i l’1,7 milions (45,4%) de vots aconseguits per Carme Chacón el 2008, quan Catalunya va donar la victòria a José Luis Rodríguez Zapatero. Aquest cop, el PSOE de Pedro Sánchez, que també treu els pitjors resultats de la seva història, no ha pogut disposar dels vots dels socialistes catalans per superar el PP a les urnes.

Carme Chacón, que encapçalava la seva tercera candidatura al Congrés, ha sigut la clara perdedora del seu particular duel amb Xavier Domènech, cap de llista d’En Comú Podem, pel vot d’esquerres no independentista. En Comú Podem, que es presentava per primer cop a unes eleccions al Congrés de Diputats, va ser el guanyador dels comicis a Catalunya.

El cinturó és ara lila

Els socialistes catalans no han pogut mantenir el tipus ni a l’àrea metropolitana de Barcelona, el seu tradicional feu, que ha passat de ser el cinturó vermell a tenyir-se de color lila, el d’En Comú Podem. En ciutats com l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Badalona o Cornellà de Llobregat van ser superats pel partit de Pablo Iglesias, un fet que fa encara més dura la caiguda del PSC. Per primer cop, els socialistes catalans no guanyen a Barcelona i queden relegats a segona força per darrere dels de color lila i amb la meitat de diputats (5) que fa quatre anys. Fins a última hora semblava que també perdien el diputat per Lleida, que al final van poder mantenir.

El “canvi amb seguretat” que proclamava Carme Chacón no ha convençut els electors d’esquerres, que han optat pel canvi més radical que representava En Comú Podem i la seva promesa d’un referèndum. La reforma constitucional, l’eix de la campanya socialista, no ha servit per evitar la davallada del PSC. No li ha servit de res a Chacón reivindicar-se com el gran partit de l’esquerra amb possibilitats d’arribar a la Moncloa.

A la sala Ernest Lluch del carrer de Nicaragua, al tercer pis de la seu del PSC a Barcelona, hi havia ahir a la nit més periodistes que militants, com ja comença a ser habitual. Ja fa diverses cites electorals que aquesta sala no viu les festes multitudinàries a què estava acostumada. La direcció del PSC no va comparèixer fins poc abans de les 12 de la nit. Entre aplaudiments, Chacón va destacar que el “centre de gravetat de l’opinió pública s’ha traslladat cap a l’esquerra” i va treure pit del fet que el PSC hagi mantingut representació a totes les demarcacions. La secretària d’organització Assumpta Escarp va ser l’encarregada de valorar els primers sondejos: “Els ciutadans han votat canvi”, va dir. Un canvi que els electors no van considerar, però, que encarnés el PSC.

Més continguts de