El Parlament reprova (avui sí) el paper de Felip VI en el Procés i demana l'abolició de la monarquia

La cambra també reivindica el 80% de catalans a favor de l'autodeterminació i condemna la repressió

El Parlament ha reprovat finalment aquest dijous el paper de Felip VI en el Procés i ha demanat l'abolició de la monarquia, després que dimarts no prosperés una proposta de resolució semblant de JxCat per la falta dels vots de Carles Puigdemont i els diputats presos del seu grup i l'abstenció de Catalunya en Comú - Podem. El text aprovat aquest dijous, de fet, ha sigut presentat pels comuns, que no es van sumar a la iniciativa presentada fa dos dies perquè incloïa un punt que defensava la "voluntat de seguir el camí" per "culminar democràticament la independència de Catalunya".

L'escrit que finalment s'ha aprovat, amb els vots a favor de JxCat i ERC –la CUP s'ha abstingut–, correspon a les propostes de resolució resultants del ple de la "convivència" i rebutja el "posicionament" del monarca espanyol en el conflicte Catalunya-Espanya i la seva "justificació de la violència" de l'1 d'Octubre. I afegeix: "[El Parlament] referma el compromís amb els valors republicans i aposta per l'abolició d'una institució caduca i antidemocràtica com la monarquia".

En una intervenció al ple al matí, la portaveu dels comuns, Elisenda Alamany, ha defensat que la proposta de resolució del seu grup permet demostrar que Catalunya "no rendeix homenatge a la monarquia", i ha afegit, en castellà: "Ni va ser mai ni serà mai el nostre rei, perquè defensem i defensarem sempre els nostres valors republicans".

La proposta dels comuns també emplaça les institucions de l'Estat a "garantir la convivència, la cohesió social i la lliure expressió de la pluralitat política" i condemna la repressió a Catalunya i les amenaces amb l'aplicació del 155 o la il·legalització de partits independentistes. Finalment, també demana a les institucions i als partits catalans que es comprometin amb el "diàleg, l'acord i el respecte a la pluralitat" en la societat catalana.

A iniciativa de la CUP, el Parlament també ha reivindicat que una majoria del 80% de catalans està a favor del dret a l'autodeterminació. Així queda recollit al text dels cupaires que ha sigut aprovat al final del ple de la convivència amb el suport de JxCat, ERC i els comuns. Amb aquest text –que denuncia com un fet greu que es "neguin" les funcions polítiques del Parlament amb "sobirania, llibertat i plenes garanties"–, el Parlament també condemna la "regressió de drets" a Catalunya i s'ha compromès a actuar contra les agressions feixistes.

En aquest sentit, la cambra ha expressat la seva preocupació pel "creixent protagonisme" de l'extrema dreta amb l'aprovació d'una proposta de resolució d'ERC que condemna el règim franquista i que ha comptat amb 90 vots a favor (grups independentistes, comuns i PSC), cap en contra i 39 abstencions (PP i Cs). El text també crida a "no normalitzar les polítiques excloents, autoritàries, masclistes, racistes o que vagin en contra de qualsevol col·lectiu".

Reprovació de Núria de Gispert pels tuits contra Arrimadas

Les votacions d'aquest dijous han constatat el fracàs de Cs en l'intent que el Parlament reconegués una "fractura social a Catalunya". Ni tan sols canviant la paraula "fractura" per "profunda divisió política i social al voltant de la qüestió de la secessió" ha aconseguit que la seva proposta de resolució en què defensava aquesta posició –al voltant de la qual girava tot el ple– reunís prou suports al final del ple de la convivència. Només el PP i el PSC han donat suport al text del partit taronja, que també rebutjava –en un intent de retreure la falta de suport del sobiranisme– "el franquisme, el feixisme, el nazisme, l'ultranacionalisme i qualsevol altre moviment totalitari o d'extrema dreta que utilitzi [...] qualsevol tipus de violència per imposar les seves idees".

Els d'Inés Arrimadas, però, sí que han aconseguit reprovar l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert pels tuits en què convidava la líder de Cs a marxar de Catalunya. La cambra ha aprovat una proposta de resolució que ho demanava –amb el suport del PP, Cs i els comuns–, rebutjant els "comentaris vexatoris i excloents" de De Gispert contra diputats catalans. El text també condemna la "reprovable pràctica" a les institucions de declarar 'persona non grata' a "qui pensa diferent".

Més continguts de