El Parlament cita Sánchez, Rajoy, Casado i Rivera a comparèixer pel 155

BarcelonaEl Parlament cita a comparèixer el president del govern espanyol, Pedro Sánchez; la vicepresidenta, Carmen Calvo; els expresidents de la Generalitat Carles Puigdemont i de l'executiu espanyol Mariano Rajoy, i les primeres espases dels seus respectius governs. La comissió d'investigació sobre l'aplicació de l'article 155 ha aprovat aquest dimarts el seu pla de treball amb un total de 118 compareixences. La cambra ha aprovat citar com a testimonis l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Dolors Bassa, i també la secretària general d'ERC, Marta Rovira. Són tots els presos polítics excepte Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell.

També estan cridats el president del PP, Pablo Casado, i el de Cs, Albert Rivera. JxCat, ERC i els comuns han fet valer la seva majoria per aprovar les compareixences de pesos pesants de l'antic govern del PP: els exministres Soraya Sáenz de Santamaría, Rafael Catalá, María Dolores de Cospedal i Juan Ignacio Zoido, així com l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo. En clau estatal, també s'ha aprovat l'assistència de l'ex cap de gabinet de Rajoy Jorge Moragas i el responsable de l'aplicació del 155, Roberto Bermúdez de Castro.

En roda de premsa al Parlament, el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, ha considerat que si les persones que han de comparèixer a la comissió d'investigació del 155 es neguen a fer-ho "el seu silenci serà eixordador i una nova vergonya democràtica". Pujol ha subratllat que és de "sentit comú" que els "valents" que van donar suport i van ser responsables de la liquidació de l'autogovern "vinguin a explicar-se". El portaveu del grup independentista ha demanat que no s'escudin en el fet que donen explicacions al Congrés perquè els "estralls del 155 es van provocar aquí a Catalunya". "Per què es van veure amb cor de fer mal a Catalunya? Que vinguin a explicar-ho aquí", ha defensat.

Una de les absències destacades és la del lehendakari, Iñigo Urkullu, una figura que va tenir un paper important els dies previs a la declaració d'independència i l'aplicació de l'article 155 amb les seves tasques de mediació frustrades. JxCat s'ha oposat a la seva compareixença, mentre que ERC i el PSC s'hi han abstingut i només els comuns hi han votat a favor.

La llista de personalitats polítiques que hauran de passar per la comissió és llarga i s'hi afegeixen el primer secretari del PSC, Miquel Iceta; l'exlíder del PP a Catalunya Xavier García Albiol i l'expresident de la Generalitat José Montilla, que es va absentar de la votació de l'aplicació del 155 al Senat. Precisament, estan citats diversos membres de la cambra alta com el portaveu del PP, Ignacio Cosidó, el president de la cambra alta, Pío García-Escudero, i altres senadors com Ander Gil (PSOE), Jon Iñarritu (EH Bildu), Jokin Bildarratz (PNB), Miquel Àngel Estradé i Mirella Cortés (ERC) i Josep Lluís Cleries (PDECat).

En qualitat de testimonis, la comissió ha aprovat la compareixença dels presidents del Banc Sabadell, Josep Oliu, i de CaixaBank, Isidre Fainé. Tanmateix, han acordat que siguin ells mateixos els que assisteixin però se'ls ha donat l'opció que deleguin la compareixença en una altra persona. Tots ells, citats com a testimonis, estan obligats a comparèixer, segons marca el reglament del Parlament. De fet, la cambra catalana pot donar coneixement a la fiscalia de qui es negui a fer-ho, per bé que no és estrany que els citats s'absentin. Ja ho van fer membres del govern del PP en la comissió d'investigació sobre l''operació Catalunya', que va tenir lloc la legislatura passada.

A banda, també s'ha acordat la compareixença d'altres persones en qualitat d'experts, com el comissionat per al desplegament de l'autogovern, Pau Villòria, que s'ha rebutjat que ho faci com a testimoni. A més, els líders sindicals d'UGT i Comissions Obreres, Camil Ros i Javier Pacheco; el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello i l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella. També han de comparèixer persones vinculades a l'àmbit del dret, entre els quals la magistrada catalana i exvocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Montserrat Comas, l'expresident del CGPJ Pascual Sala, l'exfiscal del Tribunal Suprem Juan Antonio Martín Pallín i l'expresidenta del Tribunal Constitucional Emilia Casas.

La CUP i el PP, absents

Només JxCat, ERC, els comuns i el PSC han fet acte de presència a la sessió. Cs ja se'n va desmarcar des de l'inici, mentre que el PP va assistir a la constitució amb recels. Aquest dimarts ja no han comparegut, com tampoc la CUP. A través d'un comunicat han informat que veuen "desvirtuada" la comissió després que JxCat i ERC s'hagin oposat a votar favorablement les propostes dels anticapitalistes, que passaven per conèixer la versió de diversos secretaris generals de diferents departaments de la Generalitat. "[La proposta] era l'anàlisi de l'acatament de l'aplicació de l'article 155 per l'administració pública catalana, de les directrius rebudes en aquest sentit i dels efectes en el si dels departaments postaplicació del 155", sosté la CUP, que lamenta que ara ja no es podrà fer "l'anàlisi completa". Sí que s'ha aprovat que compareguin els exdiputats anticapitalistes Mireia Boya i Benet Salellas, i alcaldes cupaires com Montse Venturós (Berga), Ignasi Sabater (Verges) i Maties Serracant (Sabadell).

El PSC abandona la comissió

Després de participar a la sessió de la comissió, el grup parlamentari del PSC-Units per Avançar ha decidit abandonar-la en considerar-la "una eina de propaganda independentista". A través d'un comunicat, el diputat socialista Ferran Pedret ha lamentat el "bloqueig de la majoria parlamentaria independentista" a compareixences com la de la interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal, el secretari general del departament de Vicepresidència d'Economia i Hisenda i altres "figures clau pel seu coneixement transversal sobre el que succeïa a la Generalitat mentre van estar vigents les mesures aprovades pel Senat".