“¡Pásalo!”, l’SMS viral que va canviar el rumb de les eleccions

BarcelonaEl WhatsApp s’ha convertit en una eina clau per inclinar la balança en unes eleccions, ja sigui amb mems, notícies falses o qualsevol recurs viral. Fa tot just 15 anys, un simple missatge SMS va ajudar a canviar el rumb electoral a favor dels socialistes i va donar el govern de l’Estat a José Luis Rodríguez Zapatero: “ ¿Aznar de rositas? ¿Lo llaman jornada de reflexión y Urdaci trabajando? Hoy 13M, a las 18h. Sede PP, C/Génova 13. Sin partidos. Silencio por la verdad. ¡Pásalo! ” El diumenge 14 de març del 2004 se celebraven eleccions generals i les enquestes bufaven a favor del president José María Aznar. Només quatre dies abans dels comicis, un infaust 11 de març, havien esclatat bombes en quatre trens de Rodalies a Madrid que van deixar 193 morts, més de 2.000 ferits i una ciutadania confusa davant l’opacitat de la Moncloa. Tot i que les investigacions apuntaven a Al-Qaida com a principal responsable de l’atemptat ja el mateix dia de les explosions, l’executiu popular insistia a atribuir-ne l’autoria a ETA. Però alguna cosa no quadrava per a un grup d’activistes de la Universidad Complutense que, segons va reconèixer Pablo Iglesias en una entrevista amb Iñaki Gabilondo, van ser els impulsors de l’SMS. “L’objectiu era generar un efecte flashmob amb un text que cabés en cartells”, va explicar l’ara líder de Podem.

En plena jornada de reflexió, els telèfons mòbils de milers d’espanyols rebien un missatge anònim que els instava a aplegar-se davant les seus del PP de tot l’Estat per exigir respostes. “Qui ha sigut?”, cridaven els concentrats a Génova, que va apostar per mantenir el relat. L’estratègia de la Moncloa va fallar: Aznar va caure i els socialistes van quedar a tan sols 12 escons de la majoria absoluta. El ¡Pásalo! va ser clau i va demostrar, abans de les xarxes, del 15-M i de la guerra de les fake news, que el mòbil pot impulsar els moviments ciutadans.