La justícia belga torna a citar Lluís Puig el 30 de març per analitzar la tercera euroordre

El Suprem en demana l'extradició per malversació però també està acusat de desobediència

L'exconseller de Cultura, Lluís Puig, haurà de tornar a comparèixer davant la justícia belga el 30 de març. Així ho ha decidit aquest dilluns després de tres hores de vista en què totes dues parts (la defensa de l'exiliat i la Fiscalia belga en nom de l'espanyola) han presentat les seves al·legacions. La Fiscalia continua demanant l'extradició de Puig per malversació i aquest s'hi nega al·legant que no hi ha un equivalent en el marc judicial belga per aquest delicte però també que a Espanya no tindrà un judici just i que s'han vulnerat els seus drets fonamentals. La sessió es reprendrà a finals de març.

Així ho ha explicat el mateix Puig a la sortida de la vista, acompanyat de l'equip d'advocats que porta el seu cas. En aquest sentit, els lletrats han donat pocs detalls i només han explicat que la Fiscalia belga no demana l'extradició per desobediència, sinó que se centra en intentar argumentar que Puig va cometre malversació, un delicte que s'intenta equiparar al codi penal belga i que, a més, es va considerar corrupció d'entrada per intentar activar la via exprés que permet extradir de manera automàtica una persona acusada de corrupció. En la primera euroordre, però, Bèlgica ja va descartar que es correspongués a aquest delicte i es va desactivar la via automàtica. Aquella vegada el Suprem va retirar les euroordres. 

Segons la defensa, no hi ha una equivalència entre la malversació que considera Espanya i el codi penal belga. A més, els exiliats també tenen sobre la taula propostes perquè la justícia belga pregunti al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en forma de qüestions prejudicials, però per ara tampoc en donen detalls i, de moment, el jutge no ha accedit a fer-ho.

L’euroordre interminable

El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va reactivar la petició d'extradició contra Puig juntament amb la dels exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí, un dia després de demanar per via urgent la de Carles Puigdemont, cosa que va fer immediatament després de dictar la sentència del Procés. Cal recordar, que en  la segona euroordre va ser al justícia belga qui les va rebutjar per un defecte de forma i el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, les va acabar retirant. A la sortida de la vista, la defensa de l'exconseller ha deixat entreveure que aquest desenllaç podria repetir-se una tercera vegada tenint en compte que l'euroordre es demana pels mateixos fets i que, segons Puig hi ha "sorpreses" als textos presentats per la Fiscalia: "S'estan revisant totes les possibles vulneracions de drets, però també les coses que es diuen i que no es diuen als sumaris". 

El cas de Puig ha quedat desvinculat del de Puigdemont i Comín perquè aquests compten amb immunitat parlamentària des del moment en què se'ls va reconèixer la condició d'eurodiputats, un reconeixement vinculat a la sentència del TJUE sobre Oriol Junqueras. Des d'aleshores ja s'havia fixat la data d'aquest dilluns al calendari per tractar l'euroordre de Puig, que es mostra esperançat perquè considera que si tira endavant el cas s'anirà al fons de la qüestió i la justícia belga determinarà si se'l pot o no extradir per malversació, l'únic delicte pel qual es demana la seva euroordre, perquè és l'únic que contempla les penes mínimes necessàries.