Puigdemont s’endú mig Govern a Brussel·les i es planteja l’asil
El president contacta amb un advocat especialitzat en extradicions mentre l’Estat avança en el 155
Barcelona / Brussel·lesLa partida del Procés es trasllada a Brussel·les. Amb tothom pendent de si aniria a treballar al Palau de la Generalitat després d’haver sigut cessat per Mariano Rajoy, Carles Puigdemont va sorprendre ahir desplaçant-se d’imprevist a Brussel·les. Un viatge llampec acompanyat de cinc membres més del seu Govern -Meritxell Borràs, Joaquim Forn, Toni Comín, Dolors Bassa i Meritxell Serret- que es va iniciar en cotxe fins a Marsella i que va continuar en avió des de la ciutat francesa fins a Brussel·les. Un desplaçament gestat tan en secret que va agafar a contrapeu fins i tot l’expresident Artur Mas i la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, que l’esperaven a la reunió del comitè executiu nacional que el partit va celebrar ahir el matí i en què, durant una estona, hi va haver un cartell i una cadira reservats per al president. El desplaçament, però, encara té un objectiu incert. L’executiu desplaçat a Bèlgica té previst comparèixer avui, i sobre la taula hi ha la possibilitat que demani asil polític.
El primer dia feiner després que el Parlament declarés la República es va saldar, doncs, amb la meitat del Govern desplaçant-se a Brussel·les i l’altra meitat pràcticament sense donar senyals de vida. Només el vicepresident, Oriol Junqueras, i el conseller de Territori, Josep Rull, van passar pels seus despatxos, i ho van fer, tots dos, de forma simbòlica. El vicepresident sí que va explicar més tard en una entrevista a TV3 que a la tarda s’havia pogut reunir -no va especificar on- amb altres consellers com Jordi Turull, Raül Romeva, Carles Mundó o el mateix Rull. Junqueras no va concretar tampoc què havia anat a fer Puigdemont a Brussel·les, però va defensar que hi ha una part del Govern “que està fent la feina des d’allà” mentre la resta segueix treballant des de Catalunya. Tot plegat, mentre el 155 continuava fent efecte a Catalunya -el Parlament va acceptar la seva dissolució i l’independentisme va confirmar que concorrerà a les eleccions del 21 de desembre per preservar les institucions- i la via judicial no feia sinó seguir el seu curs. El fiscal general de l’Estat va presentar ahir la querella contra el Govern -també contra Santi Vila malgrat haver dimitit- i els membres sobiranistes de la mesa del Parlament, inclòs Joan Josep Nuet, de Catalunya Sí que es Pot. Una querella, això sí, que finalment evitava reclamar mesures cautelars com ara la detenció del president.
En un lloc “secret i discret”
Amb la seva marxa, Carles Puigdemont es va convertir ahir en l’home més buscat a Brussel·les. Des que van començar els rumors sobre la presència del president de la Generalitat i alguns dels seus consellers a la capital belga, desenes de periodistes van fer guàrdia davant la seu de la N-VA (Nova Aliança Flamenca), el partit nacionalista flamenc. Alguns mitjans apuntaven que Puigdemont mantindria contactes amb membres del partit, com ja havia fet en anteriors ocasions quan havia estat de visita oficial a Bèlgica. L’N-VA, formació conservadora i amb posicions molt dures en política d’immigració, veu amb simpatia els moviments independentistes d’Europa i ha mantingut sempre bones relacions amb el Govern. Després d’una llarga jornada, però, ningú sabia on era Puigdemont. “És en un lloc segur i discret”, afirmaven fonts pròximes al president. A la nit, Aleix Sarri -assistent de l’eurodiputat del PDECat Ramon Tremosa- confirmava la presència del president a Bèlgica a través de Twitter.
Puigdemont no es va reunir amb membres de la Nova Aliança Flamenca, però sí que ho va fer amb l’advocat flamenc Paul Bekaert, el mateix que ha representat des de fa anys els membres de l’organització terrorista ETA exiliats a Bèlgica, per rebre assessorament jurídic. Bekaert va dir ahir, després de reunir-se amb el cap del govern català, que seria el seu representant legal a Bèlgica. “Puc confirmar-ho. Soc el seu advocat si em necessita”, va assegurar. Bekaert, però, va puntualitzar que de moment no s’ha presentat cap demanda d’asil: “En aquests moments no estic preparant per a ell cap dossier específic”, va assegurar davant les informacions que apunten que Puigdemont i cinc dels seus consellers haurien viatjat a Brussel·les per demanar-hi asil i evitar la presó a Espanya.
El viatge de Puigdemont a Bèlgica ha generat tensions al govern del país i amenaça d’obrir una crisi interna i una crisi diplomàtica si els membres de l’executiu català acaben demanant asil. El líder de l’oposició socialista i ex primer ministre, Elio di Rupo, va reclamar explicacions al primer ministre sobre la visita a Brussel·les de Puigdemont i li va advertir que hi ha en joc “la credibilitat internacional de Bèlgica”. Charles Michel, el líder europeu més crític amb la resposta de Mariano Rajoy a l’1 d’octubre, va intentar frenar la polèmica prohibint als seus ministres cap contacte formal amb el president de la Generalitat.
Risc de conflicte diplomàtic
Michel ja va tenir diumenge una topada amb el ministre d’Immigració i Asil, Theo Francken, de la N-VA, que havia obert la porta a la possibilitat que Bèlgica donés asil polític a Puigdemont. “No seria irreal, ben mirat”, va declarar abans d’apuntar: “S’està parlant d’una pena de presó. Faltaria veure fins a quin punt seria un judici just”. El primer ministre es va afanyar a dir que oferir asil als membres del Govern “no és a l’agenda”. Si Bèlgica acaba acollint Carles Puigdemont com a exiliat, l’enfrontament diplomàtic entre Espanya i Bèlgica s’eixamplaria encara més. El govern espanyol es va queixar formalment al primer ministre després que Michel donés suport a la mediació europea en el conflicte entre Catalunya i Espanya si el diàleg fracassava. L’afirmació va encendre Rajoy, que va arribar a amenaçar Bèlgica de prendre represàlies.
Mentrestant, entre el sobiranisme predominava la sensació d’estupor i incertesa. Tres dies després de la declaració d’independència al Parlament, les preguntes seguien acumulant-se ahir sobre una taula en què encara falten moltes respostes. La meitat del Govern que és a Bèlgica té previst comparèixer aquest migdia per intentar aportar-ne unes quantes. Des de Brussel·les, el mateix lloc on el gener passat va entonar per primer cop l’“escolta, Europa”, Puigdemont tornarà a esperar un gest internacional.
