Querella contra el govern de Rajoy i els membres del TC per les traves a la investidura de Puigdemont

Atribueixen vulneració de drets fonamentals a l'anterior executiu del PP i prevaricació als jutges

L'Associació Atenes de Juristes pels Drets Civils ha presentat una querella davant el Tribunal Suprem contra Mariano Rajoy, tot el seu anterior govern i 11 membres del Tribunal Constitucional per haver impedit la investidura de Carles Puigdemont. En el cas de l'executiu del PP, aquest col·lectiu d'advocats atribueix un delicte de vulneració de drets fonamentals de participació política i als magistrats els vincula un delicte de prevaricació judicial. 

Tot plegat fa referència a la decisió del 27 de gener en la qual l'alt tribunal va resoldre que Puigdemont havia d'acudir presencialment al Parlament i amb un permís del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena si volia sotmetre's a la investidura. Ho va fer en un ple extraordinari en què havia de decidir si admetia o no a tràmit el recurs –va deixar aquesta decisió en suspens– i a instàncies del govern espanyol, que va presentar un recurs demanant que se suspengués el ple convocat per Roger Torrent. El moviment de Rajoy va estar envoltat de polèmica i fins i tot el Consell d'Estat va emetre un dictamen no vinculant en què desaconsellava al consell de ministres presentar el recurs pel seu caràcter preventiu. 

"[El TC] va dictar una resolució jurídica que va posar en entredit els drets fonamentals més bàsics de la democràcia espanyola, entre ells, la lliure elecció dels representants legals i els seus candidats", destaca la querella redactada pel lletrat Elpidio José Silva, que ja ha elaborat altres denúncies en nom d'aquesta associació de juristes adreçades a membres del Tribunal Suprem. 

Querella d’advocats contra la cúpula judicial per afinitat al PP

En l'escrit, es fa referència a un article d'Ernesto Ekaizer a l'ARA en el qual revelava que l'exvicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría havia contactat directament amb el president del TC, Juan José González Rivas, per reclamar-li que era urgent una resolució del tribunal abans que tingués lloc el ple. Segons els demandants, els membres del govern espanyol eren conscients que eren "il·lícites" les seves peticions al TC, que eren "contràries" als drets fonamentals però que es justificaven per "raons d'estat". Davant la situació, els magistrats –tots excepte Andrés Ollero, que no va assistir al ple i que, per tant, queda fora de la querella– van adoptar tres mesures cautelars que el govern espanyol no havia sol·licitat alternatives a la petició de suspendre el ple. 

Més continguts de