La marxa de Rajoy endarrereix encara més el relleu d’Albiol

Montserrat entra a les travesses per liderar el partit a Catalunya

El PP torna a estar a l’expectativa. La marxa de Xavier García Albiol fa mesos que està cantada, però la direcció l’ha anat ajornant. Volien deixar passar la investidura a Catalunya i assegurar-se que el procés de canvi no els coincidia amb una repetició electoral. Quim Torra és president de la Generalitat des del 17 de maig, però ara és la marxa inesperada de Mariano Rajoy la que tornarà a ajornar el relleu de l’exalcalde de Badalona. Tot candidat que es postuli a substituir Albiol ha de tenir el vistiplau de Madrid i, per tant, fins que no s’hagi definit la direcció estatal no s’abordarà el recanvi del president català. I tot apunta que no serà fins a la tardor quan els conservadors posin fil a l’agulla per rellevar l’actual líder popular.

El PP deambula per l’escaquer polític català sense un rumb definit des de fa mesos. Concretament, des del fracàs del 21-D. Amb el canvi que s’obre a l’Estat, els populars catalans veuen una escletxa d’esperança per resituar-se i aixecar el cap. “És una oportunitat”, expressa un membre de la formació. Una oportunitat per rellançar el partit: tant per resituar-se ideològicament i políticament per plantar cara a Ciutadans i recuperar el terreny perdut, com per renovar les cares visibles. Així, les travesses de noms continuen damunt la taula, malgrat que el calendari per substituir Albiol s’hagi allargat. El diputat popular Alejandro Fernández és un dels noms que continua sonant per ser el nou president. Però no és l’únic. Sense el timó del govern espanyol, els conservadors s’han quedat sense centenars de càrrecs a tot Espanya que s’hauran de recol·locar, i això ha agitat el relleu d’Albiol. Entre ells, l’exministra de Sanitat, Dolors Montserrat.

“Dolors Montserrat té més possibilitats a presentar-s’hi perquè no és ministra”, diu un dels dirigents populars. Però ningú posa la mà al foc encara perquè l’exministra es postuli per liderar el PP a Catalunya. De fet, tenen clar que la decisió vindrà condicionada per qui acabi agafant les regnes a l’Estat. “Tot el que passa a Madrid tindrà repercussió a Catalunya”, reconeix un altre membre, que també admet que serà la pròxima junta directiva central la que “decideixi” la cara visible al territori català. Per això, tot i la remor de fons, cap dels noms que sonen per dirigir la formació s’atreveix a fer el pas en públic, perquè tenen clar per quin filtre han de passar. “Com sigui el congrés estatal ho marcarà tot”, diu una alta dirigent popular.

Però aquest filtre és el que alguns sectors de la formació a Catalunya no veuen amb bons ulls. Demanen que sigui la militància la que esculli la persona que els representi i no una decisió imposada des de Madrid. “Som majors d’edat per triar”, diu un dels conservadors catalans. I, per això, opten per la via congressual per obrir un procés de renovació complet. És la via “més neta” per fer-ho, diu un dels populars. Malgrat tot, assumeixen que si Alberto Núñez Feijóo acaba liderant el PP, triarà gent de la seva confiança; també a Catalunya.

El paper de Millo

“Això no és un acte de comiat”, deia Enric Millo fa una setmana al Círculo Ecuestre. Aquell dinar col·loqui es va convertir, no obstant això, en la seva última intervenció pública com a representant de la Delegació del govern espanyol a Catalunya. Sense càrrec oficial, alguns membres admeten que podria aspirar a dirigir el partit, però també avisen que no té el suport de les bases.

Millo continua com a president a Girona, sense que s’hagi convocat cap congrés perquè la militància n’avali la continuïtat o no. De fet, és l’única província on no s’ha renovat la direcció. Els principals quadres populars són conscients que Millo ha sumat un any més al càrrec.

Set mesos després del 21-D i dels pitjors resultats de la història del PP a Catalunya, la direcció encara no ha fet cap canvi que demostri l’autocrítica que demanen alguns sectors interns. El gir de les últimes setmanes en la política espanyola i la dependència que el partit té de Madrid faran que la formació que encara comanda Xavier García Albiol hagi d’esperar uns mesos més per intentar injectar aire fresc que porti a obrir una nova etapa.

Més continguts de