Rajoy força l’activació del pla D
El Constitucional permet a Puigdemont i Comín delegar el vot mentre estudia el recurs de Ciutadans
BarcelonaEl desenllaç de la investidura és imminent. Després de veure com un a un el Tribunal Suprem i el Constitucional han vetat els tres candidats presentats fins ara, Carles Puigdemont comunicarà en les pròximes 48 hores qui és la persona que ha escollit com a pla D. El recurs al TC, que presentarà avui el govern de Mariano Rajoy contra la reforma de la llei de la presidència, actuarà com a detonant de les decisions en cadena que hi haurà abans de tancar la setmana. Tot apunta que entre avui i demà l’alt tribunal vetarà l’última via que JxCat havia plantejat per investir Puigdemont abans del 22 de maig, i serà ell mateix qui designi el seu substitut abans que el president del Parlament, Roger Torrent, faci una ronda de consultes i fixi al calendari un nou debat d’investidura. Un debat en què podran votar tant Puigdemont com Antoni Comín, ja que el TC ha decidit no suspendre el seu vot delegat fins que decideixi sobre el fons del recurs que ha presentat Ciutadans.
El relleu arribarà, doncs, en les pròximes 48 hores. Però, amb quina escenografia? Segons fonts parlamentàries, un cop el TC suspengui la reforma -serà automàtic quan admeti a tràmit el recurs de l’executiu espanyol- serà Puigdemont qui compareixerà per anunciar el nou pla D, que, des de JxCat, s’esforcen a insistir que exercirà la presidència de manera “provisional”. En una entrevista a Catalunya Ràdio, la portaveu del grup, Elsa Artadi, va reiterar ahir que seguiran intentant investir Puigdemont “més endavant”. Ara bé, ni ella ni cap altre membre de la candidatura han revelat encara qui serà el presidenciable. “La decisió encara no està presa”, afirmava Artadi. Les travesses de noms, però, continuen. A banda de la mateixa Artadi -que, com la resta de diputats, va assegurar que està “a disposició” del president-, hi ha independents que han anat guanyant pes al voltant de Puigdemont: el vicepresident del Parlament, Josep Costa, o els diputats Quim Torra i Antoni Morral.
Ara bé, segons fonts del grup, tampoc es descarta que es faci córrer la llista per confiar la presidència “provisional” a candidats que encara no són diputats. Les fonts apunten, per exemple, a l’expresident de l’Associació Catalana de Municipis Miquel Buch (número 22 per Barcelona) o a l’exdelegat del Govern a Madrid i exconseller de Cultura Ferran Mascarell (número 26 per Barcelona). Si Puigdemont opta per alguna d’aquestes opcions, almenys hi hauria d’haver una dimissió i diverses renúncies a ocupar l’escó. Tot plegat abans de dilluns vinent, 14 de maig, quan diverses fonts situen la primera volta de la investidura. Seria dimecres, però, quan s’escolliria el nou president amb els 66 diputats d’ERC i JxCat i amb l’abstenció de la CUP. Ahir la llista del president va reunir-se amb els cupaires per assegurar-se que no canviaran el sentit del vot: si hi votessin en contra, es precipitarien les noves eleccions.
ERC, amb qui JxCat es va reunir dilluns, no posarà problemes al candidat, tot i que ahir el president del grup parlamentari, Sergi Sabrià, va suggerir que s’escollís “un nom a l’altura del prestigi de la institució”. Fonts dels republicans asseguren que no se’ls ha comunicat l’escollit i insisteixen a subratllar la necessitat de formar govern per acabar amb el 155. Un cop hi hagi investidura, el nou executiu es podrà formar pràcticament de manera immediata. JxCat i Esquerra fa mesos que van pactar un repartiment del Govern i cadascú ha decidit per separat quins seran els consellers de cada àrea -malgrat que el nomenament és una competència exclusiva del president-. Els consellers republicans no repetiran -molts d’ells són a la presó o a l’exili-, a diferència del que passa amb JxCat, que pretén nomenar Josep Rull, a Territori, i Jordi Turull, a Presidència.
Satisfacció a la Moncloa
Sigui qui sigui el nou president, amb el pla D el govern espanyol li haurà guanyat la llarga partida de la investidura a Puigdemont. L’obsessió de Rajoy i de la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, era impedir que el president revalidés el càrrec. La determinació arribava fins a tal punt que l’executiu va forçar el Constitucional a pronunciar-se sobre hipòtesis, en el recurs del debat d’investidura del gener, que Torrent va acabar ajornant.
Aquesta vegada, però, el govern espanyol s’ho pren amb calma. El control del Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) que té Rajoy a través del 155 li dona un domini absolut dels temps. Un cop publiqui la llei de la presidència, aprofitant el consell de ministres extraordinari d’avui, serà recorreguda al TC, que té una reunió en marxa fins demà.
Al govern espanyol estan convençuts que si aturen la llei de la presidència desbloquejaran la investidura catalana. Tot i que eviten fer pronòstics sobre si es posarà un candidat alternatiu per evitar la repetició electoral, Santamaría va afirmar ahir que aquest recurs posarà “punt final” a “l’agonia”. Mentrestant, Rajoy va comminar els sobiranistes a formar govern. Tenen pressa, perquè tot i que l’acostament del PNB a l’aprovació dels pressupostos ha fet rebaixar la tensió dins del govern espanyol per la continuïtat del 155, al PP hi ha el convenciment que cal tancar la crisi catalana per començar a anar “a l’atac” contra Ciutadans, com Rajoy ha ordenat fer a partir del juny.
En el debat de la setmana que ve, el candidat que acordin Junts per Catalunya i ERC tindrà, si no hi ha sorpreses, la investidura assegurada. Ahir el Tribunal Constitucional va decidir permetre que tant el president de la Generalitat com el diputat d’ERC Toni Comín puguin delegar el vot. Almenys de moment. L’alt tribunal va acceptar a tràmit el recurs d’empara de Ciutadans que reclamava que s’anul·lés el vot a distància, però, en contra del que demanava el partit taronja, no va imposar cap mesura cautelaríssima.
