DRET A DECIDIR

Rajoy activa la maquinària jurídica per tombar el 9-N en veure-hi una consulta

Demana dictamen al Consell d’Estat i divendres acordarà buscar una nova suspensió automàtica al TC

El dia venia marcat per una macrooperació contra la corrupció que, amb l’epicentre a Madrid, afectava principalment el PP de la capital espanyola. I la Moncloa va intentar capgirar els titulars. Mariano Rajoy va demanar a última hora de la tarda un informe al Consell d’Estat -preceptiu però no vinculant en tractar-se d’un òrgan consultiu- buscant llum verda i gruix jurídic per impedir la celebració del nou 9-N. El pas següent serà divendres, quan el consell de ministres aprovarà impugnar el procés participatiu que va substituir la consulta davant el Tribunal Constitucional. Com preveu la llei, l’alt tribunal ordenarà la suspensió automàtica dels preparatius a l’espera d’emetre la sentència definitiva. Els magistrats volien tenir-la redactada abans del 9-N, però el nou recurs, ara contra el procés participatiu i segurament contra parts de la llei de consultes fins ara no impugnades, ho podria retardar. L’argument que, en una nota sòbria, ahir va usar la Moncloa per buscar el bloqueig del nou 9-N era que cal vetar els preparatius “d’una consulta sota la denominació de procés de participació ciudadana ”.

Amb la nova impugnació al TC Rajoy busca impedir que la jornada es dugui a terme amb normalitat. Amb la previsible suspensió (ningú, ni a Madrid ni a Barcelona, dubta que el govern central ja ha trobat el forat jurídic i que rebrà l’aval del Consell d’Estat per recórrer amb garanties al TC), Artur Mas i la resta de partits hauran de decidir si atenen el nou veto i ho deixen córrer o no s’arronsen i segueixen amb els preparatius. L’ànim del bloc del sí optava ahir per la segona opció, tot i que caldrà veure l’abast de l’ofensiva jurídica de l’Estat i les decisions que prendrà el Govern.

Alcaldes i directors, l’objectiu

Mas no ha signat encara cap decret -com sí que va fer amb la consulta suspensa el 29 de setembre-, però la Generalitat ha activat el dispositiu per organitzar la votació, la campanya institucional i ha mobilitzat funcionaris i ciutadans. Ahir es va tancar la crida amb 38.000 inscrits, tots voluntaris. La pressió en forma de sancions administratives, segons diverses fonts, es podria traslladar ara als directors dels 600 instituts públics on es votarà i als alcaldes que han cedit locals per assegurar que hi hagi urnes a tots els pobles.

La petició de Rajoy al Consell d’Estat es va fer “amb caràcter d’urgència”. En un primer moment el govern espanyol va menysprear el nou 9-N i el va titllar de “ patxanga ”. Interpretava que, “amb l’imperi de la llei”, s’havia complert l’objectiu d’impedir-la. Però els últims dies, i després que es refés la unitat política i social i el nou 9-N hagi anat prenent forma de votació -hi haurà urnes i paperetes per votar sobre la independència-, va anar endurint la posició. La pressió dels grups més conservadors i de formacions com UPyD, competidora de Rajoy, també hi han influït, malgrat que amplis sectors del PP català eren partidaris de ridiculitzar el procés participatiu i fomentar l’apatia de la ciutadania evitant, també, els atacs des de fora del país. El premi, per a ells, era la divisió de les forces polítiques.

Dijous passat fonts del PP havien admès a l’ARA que es plantejaven recórrer el procés, divendres la vicepresidenta del govern Soraya Sáenz de Santamaría va afirmar que demanaven informes per impugnar-lo i diumenge Rajoy donava a entendre que, tot i que era un procés “mesquí” i “gens democràtic”, el flanc d’atac no era clar però que calia frenar el 9-N.

Les butlletes del 9-N original

“Cada dia que passa es donen més motius per a la impugnació del simulacre de referèndum”, deia la setmana passada Alícia Sánchez-Camacho. Però si no hi ha convocatòria escrita, ¿en què es basaran per impugnar el 9-N? Segons les fonts del PP consultades per l’ARA, tant les butlletes com les urnes -que manufacturen interns de la presó de Lleida- per al procés participatiu les ha adquirit el Govern fent ús del decret de convocatòria del 27 de setembre que el TC va suspendre, cosa que podria ser, al seu entendre, delicte de malversació. Sense perdre de vista un detall: les paperetes del procés participatiu són les del 9-N original i van encapçalades per la llegenda “Consulta sobre el futur polític de Catalunya 2014”.

Els populars consideren que a base d’encadenar “despropòsits”, Mas construeix un referèndum “substitutiu” i “un frau de llei”, motiu suficient per descarregar tota l’artilleria judicial. No volen córrer el risc, per remot que sigui, que el 9-N milions de persones mostrin una voluntat inequívoca d’exercir l’autodeterminació.

Querella de Trias contra ‘El Mundo’ per acusar-lo d’evasor fiscal

L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va presentar ahir una querella contra el diari El Mundo per haver publicat en portada que hauria transferit 12,9 milions d’euros de comptes de Suïssa a Andorra el febrer del 2013, poc després que el mateix rotatiu publiqués que la família Pujol tenia 137 milions a Ginebra. “Actuaré amb tota la contundència, no penso deixar-me fer aquest tipus de coses”, va advertir Trias, disposat a arribar “fins al final”. L’alcalde de Barcelona va assegurar en roda de premsa que no ha tingut “mai” cap compte a Suïssa, Andorra o cap altre país.

Més continguts de