Retrat d’una sentència

Resum sobre com afectarà la sentència a tots els actors del Procés

Núria Orriols / Pau Esparch / Anna Mascaró / Júlia Manresa

PRESOS POLÍTICS

El Tribunal Suprem té previst enviar un funcionari judicial als centres penitenciaris on hi ha els presos polítics per notificar-los la sentència. Paral·lelament, a Madrid, l’alt tribunal traslladaria als procuradors també el veredicte judicial i quedaria per concretar com es faria públic a través dels mitjans de comunicació. Com que el Tribunal Suprem és la cúspide del poder judicial, la sentència serà ferma i els advocats només podran presentar un inicident de nul·litat de la causa davant el mateix Suprem. Aquest escrit ha de recollir la vulneració dels drets fonamentals que les defenses consideren que no s’han respectat al llarg del procediment. Si la sala de l’alt tribunal rebutja la petició de les defenses, el següent pas dels advocats serà presentar el recurs d’empara al Tribunal Constitucional (TC). El TC ja estudia des de fa temps diversos recursos dels presos relacionats amb la presó preventiva i les suspensions dels drets polítics. Fins que no hi hagi resposta, no s’obrirà la possibilitat d’arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg.

El president, Quim Torra, reaccionarà de manera immediata a la sentència amb una declaració institucional al Palau de la Generalitat. El format encara està per determinar i també si sortirà acompanyat de tots els membres de l’executiu. Ara bé, en aquesta declaració institucional, que serà el primer input del Govern al veredicte judicial, es dibuixarà una compareixença al Parlament en els següents dies -la data dependrà del president de la cambra, Roger Torrent- per debatre allà quina ha de ser la resposta dels representants polítics al Tribunal Suprem. Torra portarà a l’hemicicle una proposta que haurà consensuat -o aquesta és la intenció- amb els grups independentistes, tot i que els membres de la mesa han tornat a ser advertits pel Tribunal Constitucional. El repte és intentar acordar un “horitzó nou” en un context de diferències entre JxCat, ERC i la CUP, que alhora afrontaran la campanya electoral de les eleccions del 10 de novembre com a competidors. Ara bé, en cas que no s’arribi a aquest context, Torra està disposat a presentar, en última instància, una proposta pròpia. En tot plegat, sembla lluny que els comuns s’hi sumin.

EXILIATS

La sentència també tindrà impacte a Bèlgica i Escòcia. Els polítics independentistes a l’exili tenen assumit que implicarà amb més o menys imminència l’arribada de la tercera remesa d’ordres europees de detenció. Però, des dels seus respectius àmbits, els exiliats a Brussel·les confien en la justícia belga després que l’última vegada rebutgés l’euroordre de Llarena per un defecte de forma. Des de Waterloo asseguren que l’equip de defensa encapçalat per Gonzalo Boye i Paul Bekaert està preparat per a l’arribada de les ordres de detenció. A més, fonts pròximes al Consell per la República també rebien amb cert optimisme les informacions que divendres apuntaven que la sentència s’inclinarà per la sedició i no per la rebel·lió, ja que asseguren que la sedició no té un equivalent en la legislació belga. Això sí, des de l’exili a Brussel·les descarten marxar de Bèlgica quan arribi el moment: es posaran a disposició de la justícia belga, un procés que pot allargar-se durant diversos mesos. Queda menys clar com serà el procediment en els casos de Marta Rovira i Anna Gabriel, totes dues exiliades a Suïssa, que no queden dins de l’àmbit comunitari.

MOSSOS

El conseller d’Interior, Miquel Buch, va assegurar aquesta setmana al Parlament que els Mossos d’Esquadra garantirien els drets de tots els ciutadans després de la sentència. Ara bé, des del departament d’Interior admeten la pressió del moment. La policia catalana assumirà l’ordre públic en les protestes que es produeixin. A aquesta situació s’hi afegeix que el cos coordinarà el dispositiu que es farà amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, amb qui els Mossos han intentat millorar les relacions per cosir les ferides de l’octubre del 2017. Un desgel que es va torpedinar dimecres en l’acte de la patrona de la Guàrdia Civil: el seu cap a Catalunya, el general Pedro Garrido, va tensar altre cop les relacions reivindicant el paper de l’institut armat l’1-O en detriment de l’anterior cúpula dels Mossos. Malgrat tot, el dispositiu s’ha mantingut com es preveia: el Centre de Coordinació Operativa (Cecor) estarà format per comandaments dels Mossos i els cossos espanyols. Més enllà d’això, la sentència tindrà un impacte particular per a la policia catalana, perquè marcarà el judici al major Josep Lluís Trapero i la intendent Teresa Laplana.

MOBILITZACIÓ

La resposta a la sentència pivotarà en la mobilització. Ara bé, a diferència de l’octubre del 2017, s’han multiplicat els actors i, ara per ara, es fa difícil calcular l’abast de la protesta. Per una banda, l’ANC i Òmnium ja han llançat la consigna de sortir al carrer tot just conèixer la sentència (aturar-se a la feina i protestar, tocar el clàxon si es va en cotxe...). El Tsunami Democràtic, una plataforma sense líders que també compta amb el suport de partits i entitats, ja ha anunciat que les primeres accions emmarcades en la no-violència arribaran el mateix dia de la sentència -es preveu demà-, tot i que no n’han detallat ni en què consistiran ni els llocs on es produiran. A això s’hi afegeix la marxa convocada per l’ANC i Òmnium a partir de dimecres -si es confirma que la sentència és a principis de la setmana que ve- fins divendres des de diferents punts del territori fins a Barcelona divendres dia 18, on coincidirà amb la vaga general convocada per la Intersindical. Un altre actor important seran els estudiants, ja que els principals sindicats ja han convocat vagues estudiantils des del moment que surti el veredicte judicial. També els CDR actuaran: divendres, en una entrevista a l’ARA, la coordinadora nacional assegurava que treballava de manera conjunta amb el Tsunami, però que també tenia “un pla d’actuació propi” per respondre a la sentència del Tribunal Suprem al marge de les altres organitzacions. A tot això s’hi han d’afegir els grups autoorganitzats com Ens plantem i Pícnic per la República.

MARCHENA

La sala que presideix el magistrat Manuel Marchena és conscient que té entre mans un pronunciament que transcendirà els murs del Tribunal Suprem i es llegirà a tots els nivells, des del social al polític passant pel mateix àmbit judicial ,ja que marcarà el futur d’altres judicis, com ara el que afronta el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. Més enllà del repte d’unes peticions de pena per a representants de les institucions catalanes i les entitats civils que s’enfilen fins als 25 anys, la sentència també definirà què va ser el Procés; pot reinterpretar la violència, els límits dels drets i llibertats, i decidirà el futur dels polítics exiliats. Precisament per això, la sala ha buscat un pronunciament unànime i ha intentat mantenir fins al final l’hermetisme, tant pel que fa al quadre de penes com al sentit del pronunciament i de les deliberacions dels últims quatre mesos. De fet, la sala va ser conscient ja durant el judici que tenia a sobre totes les mirades, també la internacional. Això també ha condicionat el redactat i la fórmula de comunicació: primer es farà als presos, després als procuradors i advocats i finalment es farà pública, però sense un acte de lectura que també hauria sigut objecte de múltiples interpretacions.

PEDRO SÁNCHEZ

El president espanyol, Pedro Sánchez, encara la sentència com un punt d’inflexió en la seva cursa a la Moncloa de cara al 10-N. La resposta del govern de l’Estat pot reforçar el seu lideratge però també li pot fer perdre pistonada. El líder del PSOE no va trigar a respondre amb contundència a l’avís del president de la Generalitat, Quim Torra, que si la sentència era condemnatòria tindria una resposta de país. En les últimes setmanes, Sánchez ha marcat un perfil dur amb el moviment independentista: ha recordat que pot aplicar el 155 amb el govern en funcions i ha obert la porta a activar la Llei de Seguretat Nacional a Catalunya -que podria fer-se servir per intervenir els Mossos- si s’agreuja la conflictivitat als carrers. En paral·lel, el líder del PSC, Miquel Iceta, s’ha desentès de la seva aposta per indultar els presos polítics. Amb tot, Sánchez ha combinat aquest discurs amb intervencions més moderades com la que va exhibir en el seu últim míting a Barcelona, on es va presentar com a garant per a la reconstrucció de la “convivència” en una Espanya “diversa”. Amb els partits de la dreta exigint més mà dura a Sánchez, una sentència que apostés pel delicte de sedició confirmaria la postura que va mantenir l’executiu en el judici a través de l’Advocacia de l’Estat.

GUÀRDIA CIVIL I POLICIA NACIONAL

Els cossos de seguretat espanyols formen part del dispositiu policial de resposta a la sentència però es volen allunyar de les imatges de fa dos anys: la repressió a votants del referèndum. D’entrada, el nombre d’agents de reforç de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil arribats a Catalunya ha sigut més baix que l’1-O: ara són uns 1.500 i aleshores es van enfilar fins als 6.000. Els dos cossos tenen habitualment a Catalunya uns 7.000 agents, la meitat de cada cos. També, a diferència de l’1 d’octubre del 2017, la finalitat del dispositiu actual no serà complir cap ordre judicial. En aquesta ocasió l’objectiu és garantir l’ordre públic per les protestes de la sentència. La idea és que la policia catalana sigui a primera línia i que els agents espanyols se situïn dins les infraestructures o els edificis de titularitat de l’Estat. Com ja es va fer el 21-D per al consell de ministres, els comandaments dels Mossos, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil compartiran la mateixa sala on es dirigirà el dispositiu, a càrrec de la policia catalana. Per esvair dubtes i rebaixar la tensió tant operativa com institucional, divendres el ministeri de l’Interior va expressar la seva “màxima confiança” cap als Mossos d’Esquadra.

Més continguts de