ANÀLISI

‘Ric’ descobreix que al PP valencià es delinquia

Camps va desmentir, com era previsible, a Costa. I Rajoy és l’home de “No ens fiquem en això”.

Com a l’escena Casablanca, quan el capità Renault tanca el Rick’s Café, temple de la timba, perquè ha “descobert” que s’hi jugava, el nostre Ric, que és com la trama anomenava Ricardo Costa, ha revelat que el PP valencià era el regne del finançament il·legal alimentat amb diner negre dels empresaris als quals s’adjudicaven a dit, segons va insinuar, sense afirmar-ho, les obres públiques en els concursos de la Generalitat Valenciana.

Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez, el Bigotes, després d’avançar cap al camp del PP, van col·locar la pilota en la línia de penal perquè Ric, a qui sempre van considerar “un dels nostres”, clavés el xut definitiu contra Francisco Camps i el seu cercle. I així va ser. La defensa de Costa també va anar fins a la Fiscalia Anticorrupció per parlar amb Miriam Segura, precisament durant la jornada de “negociació”, després de la suspensió del judici, dimecres passat.

De la mateixa manera que Crespo i Pérez volien tancar una conformitat per escrit amb una rebaixa de penes, la defensa de Ric també va proposar signar un pacte similar. Però ni Segura ni el seu cap, Alejandro Luzón, l’hi van concedir. Divendres passat un membre de la defensa de Costa es va acostar, al final de la sessió, a la fiscal Segura i li va murmurar: “El que vam parlar de Costa segueix vigent”. En realitat, la fiscal els va dir que la seva declaració es tindria en compte. Però aquesta confirmació va fer que les principals defenses esperessin sang. Ric ha confirmat el que la fiscalia sabia i podia provar. Que hi havia un sistema pel qual els empresaris assumien el cost de la campanya electoral de les municipals i autonòmiques del 2007 i les generals del 2008. Orange Market, del grup Correa, els va facturar a ells. Segons Costa, per instruccions de Camps, Adela Pedrosa, actualment secretària segona de la mesa del Senat, Víctor Campos, Vicente Rambla i Juan Cotino, entre d’altres.

I ell què? Era un consentidor, un simple executor. Costa ho tenia tot preparat. Fins i tot un comunicat que va difondre als mitjans després de declarar. En l’escrit, proposava el títol: “Costa aclareix la X. És el primer alt càrrec que reconeix i denuncia el finançament il·legal del PP”. Recapitulem: Ric va dir una part de la veritat sabent que els mitjans comprarien els seus titulars. Però algunes estocades durant el torn del seu col·lega i acusat Vicente Rambla el van ferir. Costa era en els dos costats del taulell: beneficiant-se de la trama i facilitant des del PP el sistema de finançament il·legal que la fiscalia ja té provat amb la delació premiada dels empresaris. Camps va desmentir, com era previsible, a Costa. I Rajoy és l’home de “No ens fiquem en això”.

Més continguts de