Rivera busca recuperar-se amb un congrés el gener del 2017

BarcelonaCiutadans es prepara per a una nova etapa. A mesura que s’allunya el fantasma d’unes noves eleccions a Espanya -temudes per la cúpula després de les últimes desfetes electorals-, el partit es prepara per celebrar el primer congrés del partit des que va fer el salt al terreny estatal. Fonts de la direcció consultades per l’ARA situen el conclave el gener o el febrer del 2017. D’allà en sorgirà una nova direcció que continuarà sota la batuta d’Albert Rivera, i una reforma dels estatuts que adapti les estructures internes de la formació al seu nou paper en la política espanyola. Això li ha de permetre a Rivera assegurar-se el control del partit després d’acumular fins a tres caigudes consecutives a les urnes: del 20-D al 26-J va perdre 8 diputats i ha quedat sense representació parlamentària al País Basc i a Galícia. Ara el líder del partit necessita aprofitar que no hi ha cites electorals a l’horitzó per recuperar-se de la caiguda i reforçar-se internament aprofitant la falta de crítics.

Segons les fonts consultades, la voluntat és forjar una direcció estatal “àmplia” -rep el nom de comitè executiu- de més de 25 persones, de la qual formin part els portaveus autonòmics i les secretaries tècniques, com l’econòmica, que ara dirigeix Luis Garicano. És a dir, la representació catalana al nucli dur de C’s -ara la majoria de dirigents són de Catalunya- minvarà per donar pas a altres dirigents de l’Estat. Serà llavors quan C’s es convertirà definitivament en un partit estatal amb epicentre a Madrid.

La direcció espanyola comptarà amb rèpliques autonòmiques amb unes competències “clares” però limitades. Encara s’ha de determinar en quins àmbits les direccions de les comunitats tindran autonomia per decidir sense el beneplàcit estatal (probablement en la part més “operativa” del dia a dia) i en quins temes caldrà la “validació” de Madrid. El partit taronja prefereix fugir del model de barons del PSOE i evitar dissonàncies en el discurs. Així mata dos pardals d’un tret: controla la proliferació de dirigents territorials i redueix la possibilitat que sorgeixin veus crítiques amb projecció que puguin fer ombra a Rivera.

Un altre dels punts clau per aconseguir la unitat d’acció a tot l’Estat serà la consolidació d’un únic consell general, el màxim òrgan del partit entre congressos, que fixarà les “línies d’actuació política” que seguiran l’executiva central i totes les direccions autonòmiques. Aquest òrgan, segons fonts de C’s, estarà format per representants de totes les autonomies, de manera que les agrupacions que tinguin més afiliats tinguin també més representació. “Per a nosaltres l’important són els ciutadans i no els territoris”, assegura un dels consultats. A diferència de la direcció, en què no hi haurà l’obligatorietat de fer-hi participar totes les comunitats, els estatuts marcaran una mínima representació de totes les autonomies en el consell general.

Resoldre la interinitat

C’s esperava fer aquest congrés des que va fer el salt a Espanya. Tot va començar el 2013, quan Rivera va iniciar les conferències amb el nom de Movimiento Ciudadano per rellançar la formació a l’Estat: s’acostaven les eleccions europees (2014), a més de les autonòmiques i municipals del 2015. Des de llavors les cites electorals han arribat l’una darrere l’altra. Malgrat l’èxit d’irrompre en el sistema bipartidista espanyol -C’s va ser clau per a la governabilitat en comunitats i ajuntaments-, les altes expectatives van jugar una mala passada al partit el 20-D: els 40diputats -la quarta posició per darrere de Podem- no van llegir-se com un èxit per a Rivera, i la por de diluir-se entre els dos grans partits espanyols -ha volgut fer de crossa a banda i banda- es va ampliar amb la patacada del 26-J, quan va quedar-se amb 25 escons. Ara el líder de C’s intentarà redreçar el timó i preparar la nau per a la nova legislatura.