REFUNDACIÓ NACIONALISTA

Rull defensa que CDC sumi els que volen el referèndum per votar ‘no’

El conseller assegura que reivindicar la consulta és la via per eixamplar la base social sobiranista

Artur Mas va arribar al consell nacional de Convergència del 15 de novembre del 2014 en plena forma política. El 9-N s’havia convertit en un èxit de participació i l’aleshores president de la Generalitat havia sortit reforçat d’una cita que havia fet trontollar la unitat del sobiranisme a l’entorn de la consulta. El missatge que va traslladar Mas als consellers nacionals va ser clar: “Ara hem d’eixamplar la majoria a favor de la independència”. Aquells dies, la direcció de CDC va posar-se com a objectiu captar els votants del sí-no. Un any i mig després, en ple procés de refundació, el partit nacionalista segueix insistint en l’objectiu d’ampliar la base de cara a les eleccions constituents. És en aquest context que s’emmarquen les paraules de Josep Rull, excoordinador general convergent i conseller de Territori i Sostenibilitat, que en una entrevista a l’ARA amb Antoni Bassas defensa que en el nou partit s’hi incloguin els partidaris de celebrar un referèndum en què, malgrat tot, optarien per votar no.

“[A Convergència hi cap la gent que vol el referèndum i votaria no?] Hi cap perfectament”, respon Rull, que va deixar el seu càrrec intern després de ser nomenat conseller. “El que nosaltres volem és sumar extraordinàriament. I sumar des de la base de la democràcia, que és imbatible, com ho és la idea del referèndum”, assegura el dirigent nacionalista, convençut que hi ha dos “cercles concèntrics” compatibles a l’hora d’ampliar el suport al procés. El primer és el dret a decidir i el segon és la defensa de l’estat independent com a “millor manera de servir la gent”. “La gran virtut que ha tingut el partit és que ha sigut capaç de fer aquesta evolució mantenint intactes aquests dos cercles, i això ho hem de continuar fent”, manté.

El conseller planteja dues prioritats de cara a la “fundació del nou partit”: superar el 50% de catalans que volen la independència -el 27-S es va arribar al 48%- i “continuar sent el gran partit del progrés de Catalunya” en l’escenari d’un estat català. Mas -que durant les últimes setmanes ha intensificat els contactes amb alts dirigents del partit, membres del Govern i personalitats de la societat civil- ha demanat als quadres que treballin per “influir” en el disseny de la constitució catalana davant del “risc” que quedi en mans “d’idees minoritàries”. Dirigents de Demòcrates, amb qui CDC va anar a les eleccions catalanes i a les espanyoles, van mostrar ahir la seva “sorpresa” pel fet que el conseller inclogués dins l’espectre del partit els qui defensen el no.

Al llarg de tota l’entrevista, Rull aposta perquè que el partit es defineixi de “centre progressista”. En les sessions que es fan del Torn Obert, el procés de consulta a la militància sobre com ha de ser la Convergència refundada, els militants responen sobre quina ideologia ha de tenir la formació. La voluntat de Mas és que es mantingui el consens entre socialdemòcrates, centristes i liberals. Pel que fa a regeneració interna, el conseller reclama “tolerància zero” amb la corrupció i triar els càrrecs a per mitjà de primàries.

Dards i noms

La setmana passada, també en una entrevista a l’ARA, Santi Vila sostenia que CDC havia sigut una “mala còpia d’ERC” durant els últims mesos. Un dard directe a Rull, que s’hi torna: “Cordialment, li dic que si el partit hagués abraçat la idea de la presumpció de bondat amb el govern del PP, avui seria una formació testimonial”. Es referia a les bones relacions que el seu predecessor en el càrrec -ara a Cultura- va promoure amb el ministeri de Foment encapçalat per Ana Pastor. Vila, al llarg de les últimes setmanes, s’ha citat amb representants de tots els sectors del partit, que li demanen que prepari “discurs ideològic”.

Preguntat sobre si el sector afí a Rull situarà Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, com a candidata a la secretaria general, el conseller evita pronunciar-se: “Ara estem en una etapa de crear les normes de joc”. Malgrat el ball de noms, ja hi ha membres de la cúpula que parlen d’un escenari “de consens”, amb un sol candidat, a mesura que s’acosti el congrés. Mas té l’última paraula.

La Moncloa vol mantenir la suspensió d’Exteriors

El govern de Mariano Rajoy treballa perquè el Tribunal Constitucional mantingui suspeses les competències d’exteriors del departament que dirigeix Raül Romeva. L’executiu espanyol en funcions aportarà documentació i arguments a l’incident d’execució de sentència que té plantejat al TC contra la creació de la conselleria, segons va explicar ahir la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría després del consell de ministres. La impugnació per part de Madrid ja va suposar la suspensió cautelar (un màxim de cinc mesos) d’algunes de les funcions del departament. Ara “s’estan fent al·legacions” i la intenció de la Moncloa és constatar davant del tribunal la necessitat de no aixecar aquesta suspensió. En una entrevista, el ministre José Manuel García-Margallo va avisar que el canvi de nom d’Exteriors no varia res: “Dir al líquid que hi ha en una ampolla llet o substància lactosa no em sembla que canviï les coses”, va dir.

Més continguts de