Iceta, a JxCat i ERC: "No penso mercadejar una candidatura a presidir el Senat a canvi d'altres coses"

Barcelona / MadridEl primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha trencat el silenci aquest dijous vint-i-quatre hores després d'acceptar la proposta de Pedro Sánchez per convertir-se president del Senat, i ho ha fet per avisar JxCat i ERC que no els oferirà contrapartides per evitar que bloquegin la seva designació com a senador autonòmic. "No penso mercadejar una candidatura a presidir el Senat a canvi d'altres coses", ha afirmat en roda de premsa al Parlament. Iceta necessita la majoria simple dels vots dels diputats per poder fer el salt a la cambra alta, però de moment només té garantit el suport dels comuns.

El líder socialista, que s'ha confessat molt "honorat" per la proposta de Sánchez, ha demanat als grups que "meditin" el seu vot i no trenquin la "regla de cortesia parlamentària" que fa que els partits donin suport als senadors de designació autonòmica que proposen els partits, encara que estiguin molt "allunyats" políticament i ideològicament dels candidats. "Espero que ningú faci saltar aquest pont de confiança que ha resistit tota mena d'embats", ha dit. I encara ha afegit un altre argument: "Seria un greu error que el Parlament deixés passar l'oportunitat de fer un català president del Senat".

El primer secretari del PSC, que s'ha reivindicat com a "socialista, catalanista, federalista, dialogant i partidari de trobar una solució política al conflicte" entre Catalunya i l'Estat, ha admès la seva voluntat de "crear les condicions" per reformar el Senat en sentit federal des de la presidència de la cambra alta. En cas de no poder encapçalar finalment la cambra, ha assegurat que "continuaria militant pel diàleg": "Mai els socialistes serem un obstacle per al diàleg", ha afirmat. Abans d'acabar, no s'ha estat d'agrair a l'expresident de la Generalitat, José Montilla, la seva "generositat" i el seu "sentit d'estat" en la renúncia del seu escó al Senat perquè ell el pugui substituir.

Poc abans, Sánchez ha avisat ERC que vetar Iceta com a president del Senat "és un mal començament", en declaracions des de la cimera europea que se celebra a Sibiu (Romania). "Demanaria al Parlament i sobretot a les forces parlamentàries que ens deixin exercir els nostres drets", ha dit Sánchez, que ha afegit que esperava que les forces independentistes "reflexionin". "Vetar una persona que sempre ha defensat el diàleg, la convivència, que ha bastit ponts i ha parlat amb tothom dins els marges de la Constitució em sembla que és un mal començament", ha dit Sánchez.

A l'espera de quin és el posicionament de JxCat, ara mateix només ERC ha dit que no donaria suport a la candidatura d'Iceta en el ple específic que se celebrarà dimecres. "No podem supeditar les institucions catalanes a les decisions que pren el PSOE respecte a les seves cadires", va dir el president del grup parlamentari republicà, Sergi Sabrià, sense aclarir si s'abstindrien o votarien en contra.

Sabrià, que posteriorment es va reunir amb la portaveu del PSC al Parlament, Eva Granados, va explicar que abans de prendre una decisió com aquesta necessiten saber què votarà el PSOE en cas que el Tribunal Suprem es vegi forçat a enviar un suplicatori a les Corts per continuar el judici obert contra els líders independentistes. "Si voten en contra suposaria la llibertat immediata i el final del judici", va destacar. Fonts de JxCat, per la seva banda, apuntaven que estarien negociant l'abstenció a canvi de tenir un grup propi al Congrés. Caldrà veure fins on arriba el cop de porta d'Iceta a les contrapartides a la seva candidatura.

El salt al Senat implicaria canvis al grup parlamentari

En la seva intervenció, Iceta ha refermat la intenció de mantenir de moment l'escó i la primera secretaria del PSC en cas que finalment sigui president del Senat. Ha explicat, en tot cas, que caldria "ajustar" la distribució de funcions al grup parlamentari –del qual és president– perquè la seva dedicació a Madrid seria molt intensa. Sobre el lideratge del PSC, ha dit que està disposat a mantenir-lo almenys fins al pròxim congrés del partit, que hauria de tenir lloc a finals d'any. Malgrat que ha insistit que la seva voluntat és presentar-se a la reelecció, ha afegit que se sotmetrà a la "democràcia" interna.