El nou mapa espanyol: Les claus de la desfeta del bipartidisme

El feu andalús esmorteeix la davallada del PSOE i Podem eclipsa i minimitza els nacionalismes

Tretze comunitats per al PP, dues per al PSOE, una en mans de Podem i una altra per al PNB. Aquest és el resum autonòmic d’unes eleccions que, a nivell estatal, van posar el punt final al bipartidisme espanyol. Els resultats a cada comunitat -i específicament a cada província- evidencien la caiguda dels dos grans i l’auge dels emergents, i és especialment significatiu el paper de Podem. Els matisos, però, també són importants: l’anàlisi al detall dels resultats als diferents punts de l’Estat revela les claus dels suport a cada formació. La supervivència socialista a Andalusia com a fre d’una baixada més gran del PSOE o el paper dels d’Iglesias a Madrid i, sobretot, al nord de l’Estat són alguns dels elements a tenir en compte.

El PSOE aguanta al sud

Recupera la primera posició a Andalusia i només perd 3 escons

Els resultats a Andalusia van ser ahir un dels pocs consols a Ferraz. El PSOE va recuperar el primer lloc a la comunitat, arrabassat pel PP el 2011, i va perdre tan sols 3 escons respecte als anteriors comicis -va passar de 25 a 22-. La gran davallada al tradicional feu socialista la van patir els populars: tot i quedar segona força, van perdre 12 escons i més de 700.000 vots. Com al Congrés, els dos grans van acabar seguits de ben a prop per les formacions emergents. És especialment rellevant el paper de Podem, que va aconseguir 10 escons, mentre que C’s -partit gràcies al qual Susana Díaz va ser investida presidenta de la Junta- en va aconseguir 8. Pedro Sánchez no només va aconseguir parar el cop a Andalusia, sinó que va aconseguir la victòria en 6 de les 8 províncies. Fa quatre anys només va aconseguir superar el PP a Sevilla, on els socialistes comptaven amb Alfonso Guerra com a candidat. Els populars es van haver de conformar ahir amb guanyar a Almeria i Màlaga.

Patacada a Madrid

PP i PSOE perden 10 escons, mentre Podem i C’s n’obtenen 15

Si bé a Andalusia van aconseguir evitar la desfeta, els socialistes van refermar la seva caiguda a la Comunitat de Madrid ja iniciada el 2011, quan van passar de 15 a 10 diputats. Ahir van aconseguir 6 escons -4 menys que en els anteriors comicis-, un resultat que va deixar fora del Congrés el dirigent Eduardo Madina. Per davant del PSOE va passar Podem: impulsats per l’èxit d’Ahora Madrid a les municipals i el ganxo de Manuela Carmena, els de Pablo Iglesias van aconseguir 8 escons. Els populars van mantenir el primer lloc a Madrid, tot i que es van deixar més de 500.000 vots i 6 diputats pel camí, passant dels 19 de fa quatre anys als 13 actuals. C’s, en tercera posició, va aconseguir 7 escons, mentre que el cinquè lloc va ser per a IU: Alberto Garzón, eclipsat en campanya, va aconseguir el passi al Congrés, però amb tan sols un escó més per Madrid (en lloc dels 3 del 2011). UPyD, que es va convertir en força extraparlamentària, va perdre a Madrid 4 dels 5 escons que tenia al Congrés.

Malgrat mantenir les primeres posicions, la davallada de PP i PSOE també es va fer notar a Castella i Lleó. Els populars van passar de 21 a 17 diputats i els socialistes d’11 a 9, mentre que Podem i C’s van estrenar-ne 3 cadascú. Entre els resultats provincials, destaca el segon diputat del PP a Segòvia, Pedro Gómez de la Serna, acusat d’haver cobrat comissions irregulars i a qui el mateix partit havia demanat la dimissió. A Castella-la Manxa el PP va passar de 14 a 10 diputats, mentre que el PSOE va aconseguir mantenir els 7 que tenia. Més discret va ser el paper de C’s i Podem, amb 3 i un diputats respectivament.

Podem es fa fort a Euskadi

La formació lila desbanca l’esquerra abertzale

Una de les claus de l’auge de Podem és el resultat que va aconseguir al País Basc. La formació lila va guanyar en vots i va aconseguir 5 escons, només un per sota dels 6 que va aconseguir el PNB. L’auge dels d’Iglesias a Euskadi -es va imposar a Guipúscoa i Àlaba- va enfonsar l’esquerra abertzale. Així com Amaiur havia sigut primera força en escons a les eleccions del 2011 (amb 6 diputats, als quals es va sumar un més a Navarra), EH Bildu es va haver de conformar ahir amb tan sols 2 escons . Aquest cop, a més, no van aconseguir representació a Navarra (tampoc Geroa Bai), on Podem va guanyar dos representants i Unió del Poble Navarrès (UPN, en coalició amb PP) va mantenir els dos que tenia fins ara.

El BNG, sense escons

En Marea eclipsa i deixa fora del Congrés el nacionalisme gallec

70.000 vots, el 4,30% de representació i ni rastre dels 2 diputats que tenien fins ara. És el resultat que va haver d’entomar ahir Nós-Candidatura Galega, llista liderada pel Bloc Nacionalista Gallec (BNG). La incapacitat d’arribar a un acord amb En Marea -Podem, Anova i EU- va deixar els nacionalistes gallecs fora del Congrés. La llista que conformen els d’Iglesias, en canvi, va aconseguir empatar amb 6 escons al PSOE, partit que va superar en 50.000 vots. La primera posició va ser, com el 2011, per al PP.

Més continguts de