El TC tomba la declaració rupturista del Parlament

Els magistrats acorden per unanimitat la proposta d'Ollero, que aboca a la desobediència i sosté que el poble de Catalunya "no és sobirà"

El Tribunal Constitucional ja ha acordat declarar inconstitucional i nul·la des del principi fins a la fi i per unanimitat la resolució del Parlament de Catalunya aprovada amb els vots de Junts pe Sí i la CUP el 9 de novembre decretant l'inici del procés de ruptura amb Espanya.

L'alt tribunal, que ja  es va reunir dimarts al matí per tractar l'assumpte i ha seguit aquest dimecres, ho ha acordat per unanimitat dels seus 11 magistrats –un d'ells va morir i la seva plaça encara està vacant– a proposta del conservador Andrés Ollero, ponent de la sentència.

El debat s'ha allargat al llarg de tot el matí per la voluntat del tribunal de buscar un consens ampli i un llenguatge adequat. El TC, que presideix Francisco Pérez de los Cobos, del sector conservador i que va militar al PP fins el 2011, mentre ja era magistrat, s'ha proposat ser sever en el fons però suau en les formes. Es el que ja va fer, per exemple, el 2013 quan va tombar la declaració de sobirania avisant que en cap cas es podia desbordar el marc constitucional convertint Catalunya en subjecte polític sobirà però que si era possible exercir el dret a decidir sempre i quant es fes una profunda reforma de la Constitució.

La sentència no ha estat aquest cop tan conciliadora i deixa clar, després d'anul·lar la pretensió de desobeir el TC però també la de constituir-se en estat independent en forma de república i aprovar lleis de transitorietat jurícia, hisenda i seguretat social, que l'activitat política d'un parlament no es pot desenvolupar fora del marc legal espanyol. Contestarà així a les al·legacions del Parlament, molt similars a les de la declaració de sobirania, que afirmaven que el text no té un impacte legal directe i que expressa només una voluntat política. És un argument que, de nou, rebutja el TC afirmant que " la resolució és capaç de produir efectes jurídics i no només polítics" perquè investeix el Parlament d'un "poder constituent" que la Constitució li nega perquè "el poble de Catalunya no és sobirà". Tot plegat és, afirmen, un intent "d'apropiar-se de l'univers jurídic creat per la pròpia Constitució".

El text, de 33 pàgines, és molt clar afirmant que la "sobirania nacional" és d'Espanya en el seu conjunt "i que això implica necessàriament respectar-ne la seva unitat". La sentència sosté que la Constitució no és fruit d'un pacte entre sobiranies sinó una norma "incondicionada i condicionant" a la que tothom està "sotmès" rebutjant amb contundència "contraposar legitimitat democràtica i legalitat constitucional". Així, recorda que el dret a decidir podria tenir cabuda però que aquest debat poc hi té a veure perquè la resolució és "resultat evident del rebuig" a la Constitució i el seu compliment.

Amb la suspensió i la declaració d'inconstitucionalitat, redactada en un temps rècord malgrat tractar-se d'un assumpte d'especial transcendència constitucional, la pilota passa a la teulada dels independentistes. Mentre no hi hagi govern al moció, i els compromisos legislatius que se'n deriven, queden congelats segons Artur Mas. Si la investidura prospera el Parlament i l'executiu hauran d'actuar al marge del TC en el procés de desconnexió i és aleshores quan començarà a actuar la reforma del TC, que a la pràctica el convertia en una sala penal per assegurar que tothom n'acati les sentències.

Més continguts de