Política 15/09/2016

El TSJC insisteix en la "conscient resistència" de Mas, Ortega i Rigau al Constitucional pel 9-N

El tribunal rebutja els recursos del l'expresident, l'exvicepresidenta i l'anterior consellera d'Ensenyament

Montse Riart
3 min
La multitud que esperava Mas davant del TSJC, ciutadans i periodistes. El president saluda des de les escales / MANOLO GARCÍA

BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat aquest dijous els recursos d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. Creu que s'ha de seguir endavant amb el processament de tots tres ex alts càrrecs per la consulta del 9-N. En la seva resolució, insisteix en la "conscient resistència" de l'expresident, l'exvicepresidenta i l'anterior consellera d'Enseyament a la prohibició del Tribunal Constitucional.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els magistrats del TSJC validen la decisió del jutge que ha investigat el 9-N de continuar amb el processament de Mas, Ortega i Rigau i destaquen "la singularitat" de la seva conducta tractant-se del "desacatament per part del president i de dos membres del Govern legítim i democràtic de Catalunya al mandat del tribunal més alt de l'Estat".

Segons els magistrats, "no hi ha supòsits anàlegs en la jurisprudència del nostre país ni en la dels països del nostre entorn" d'una situació similar. La resolució arriba quan falten quatre dies perquè l'exconseller de Presidència, Francesc Homs, declari davant del Suprem per la seva participació en la consulta.

Defensa de la independència del tribunal

Mas, Ortega i Rigau van insistir en els seus recursos que el 9-N era una causa política. El tribunal contesta que, "per més que es repeteixi en alguns fòrums", la investigació no es va obrir "ni perquè el Govern hagués convocat, sense tenir competències, un procés de participació ciutadana per saber l'opinió dels habitants de Catalunya, ni perquè s'hagi celebrat un procés d'aquesta naturalesa gestionat per voluntaris".

Segons els magistrats del TSJC, el que va motivar la investigació del jutge és la presumpta "desobediència a una comunicació del Tribunal Constitucional". Per ells, el Tribunal ha de protegir "el principi d'autoritat entès des d'una perspectiva democràtica, com la dignitat que ha d'acompanyar l'exercici legítim de la funció pública".

Ortega: "No pot ser delicte deixar que la gent opini"

L’exvicepresidenta del Govern Joana Ortega ha respost a través del seu compte de Twitter la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC): “Seguim. Tant el Molt Honorable President Mas com la Honorable Consellera Rigau com jo hem dit i repetit: no pot ser delicte deixar que la gent opini”, ha manifestat.

Rafael Catalá defensa el "normal funcionament de les institucions"

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha assegurat que la fiscalia ha actuat en el cas del 9-N de manera "autònoma" en resposta al que considera que és una "infracció" de l'ordenament, i ha defensat que els jutges treballen de manera "independent". "Això és el normal funcionament de les institucions i hauríem de ser capaços d'entendre que volem tenir una democràcia vertebrada a l'entorn de les institucions", ha dit.

Segons Catalá, "quan sorgeixen conflictes i debatem, el govern espanyol pot impugnar davant el Tribunal Constitucional una norma autonòmica o una decisió del Govern i viceversa", i aquestes són "les relacions pròpies d'un Estat de dret on cadascú defensa els drets que li són propis i que considera adequats".

Per al ministre de Justícia, a l'àmbit penal és la fiscalia qui actua, i ho fa de manera independent. "Quan la Fiscalia considera que s'ha produït una infracció presenta una acció penal, i en això és absolutament autònoma" i aquest és el "normal funcionament de les institucions". Catalá també ha lamentat que "les vies de diàleg per a aquesta qüestió no siguin més presents i no puguin encaminar una qüestió que és de la política, i no de la Justícia".

Per contra, el conseller de Justícia, Carles Mundó, ha lamentat la "judicialització de la política" per part de l'Estat. "No correspon donar una resposta judicial a un problema que es pot encaminar en base al diàleg", ha dit. Els dos representants de la cartera de justícia han coincidit aquest dijous a Madrid en la signatura d'un conveni perquè les proves d'accés a l'advocacia es puguin fer en català.

stats