Torra decideix mantenir el llaç groc a la Generalitat a l'espera que es manifesti el Síndic de Greuges

Manté la pancarta que reclama la llibertat dels presos i exiliats tot i el nou requeriment de la JEC

El president, Quim Torra, ha decidit aquest dimarts mantenir el llaç groc a la façana del Palau de la Generalitat, malgrat el nou requeriment d'ahir de la Junta Electoral Central, que li va donar 24 hores per retirar-lo (el termini s'acaba a les 14.33 h). La portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha explicat que el president ha compartit la informació amb tots els consellers en la reunió del consell executiu i els ha informat de "la seva decisió" de mantenir el llaç groc i la pancarta tal com estan ara. Paral·lelament, el president demanarà al Síndic de Greuges que emeti un dictamen amb les recomanacions que fa sobre la simbologia del llaç groc en espais públics, i els serveis jurídics han enllestit noves al·legacions per presentar a la Junta Electoral. Segons ha explicat Artadi, el president Torra assumirà les recomanacions que faci el Síndic de Greuges, encara que no hi estigui d'acord. Fonts d'aquest organisme consultats per l'ARA afirmen que s'està treballant i que no preveuen emetre una decisió aquest dimarts. 

Amb aquesta decisió, Torra s'enfronta a una sanció administrativa –la multa aniria de 300 a 3.000 euros– o a la possibilitat que la JEC traslladi el cas a la fiscalia perquè actuï als tribunals. De fet, l'organisme ja ha advertit en les seves resolucions que si el president no acata hi pot haver repercussions penals. El cas més recent és el de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, que després de negar-se a retirar una estelada del balcó de l'ajuntament en campanya electoral –amb l'argument que hi havia un acord del ple municipal– va ser inhabilitada per sis mesos. 

La portaveu del Govern ha dit que mantenir el llaç groc no ha estat un acord formal de l'executiu ni una decisió "col·legiada", sinó que la qüestió de la pancarta ha estat decisió del president. Artadi ha remarcat que el cap de l'executiu "no ha donat cap ordre" als membres del Govern ni als funcionaris, però sí que s'ha dit que hi hagi "coordinació" en les seus centrals dels departaments. Així, Artadi ha explicat que s'ha pactat que en totes es mantingui aquesta simbologia a l'espera, també, del que digui el Síndic, per evitar que s'interpreti que hi ha discrepàncies dins l'executiu. "Es mantindrà el mateix criteri al Palau que a les conselleries", ha afegit, assegurant que hi ha hagut consens entre els consellers. 

Tanmateix, sí que s'ha donat llibertat a alts càrrecs i funcionaris per retirar el llaç groc (o no) si els ho requereix formalment la Junta Electoral, perquè el president –ha dit Artadi– "no vol posar en risc" ningú. De fet, aquest dimarts, Societat Catalana i Advocats catalans per la Constitució ja ha anunciat que portarà Torra a la Fiscalia, tal com ja va fer la setmana passada Ciutadans. 

Sobre la possibilitat que siguin els Mossos d'Esquadra els que retirin el llaç groc en compliment de la seva funció com a policia judicial, Artadi ha dit que hi ha "respecte" pel rol de la policia, les "competències" de la qual van "costar molt" d'aconseguir a la Generalitat –ha dit Artadi–. Per al president, el requeriment de la Junta Electoral és un "atac a la llibertat d'expressió", ja que considera que el llaç groc no és un "símbol partidista", tal com considera la Junta Electoral Central. 

Segons fonts governamentals, en les últimes hores s’han buscat diverses alternatives per esquivar el requeriment sense desobeir-lo obertament –com mantenir la pancarta que demana la llibertat dels encausats excloent-ne els llaços grocs o penjar altres símbols del mateix color– per evitar precisament la imatge dels Mossos retirant la pancarta. Tanmateix, ara per ara s'ha decidit mantenir-la sense descartar altres vies properament. 

En les noves al·legacions enviades a la JEC, el president insisteix que la varietat d'usos i titularitats dels edificis públics de la Generalitat fan "impossible" dur a terme el requeriment, i subratlla que el Govern ha demanat al Síndic de Greuges que es pronunciï sobre la qüestió. Torra, que demana una suspensió del termini concedit, exposa, a més, que hi ha un canvi en la resolució de la JEC: apunta que l'11 de març la Junta parlava de retirar "estelades o llaços grocs" i que en la del 18 es referia a "estelades i llaços grocs". "El significat de la frase pateix una alteració que veiem necessari que la Junta aclareixi", exposa Torra.

La setmana passada, dimecres, quan s'acabaven les primeres 48 hores de termini que li va concedir l'organisme electoral després d'una denúncia de Ciutadans, Torra va decidir mantenir la pancarta que reclama la llibertat de presos i exiliats. Ho va fer amb l'argument que el Parlament de Catalunya ha aprovat diverses resolucions en què considera que el llaç groc no és un símbol "partidista" i avala la "llibertat d'expressió" en l'espai públic. Així, va presentar al·legacions davant la JEC –malgrat que això no aturava el procediment– per intentar que l'organisme reconsiderés la seva decisió. Ahir l'organisme va informar a Torra que desestimava aquestes al·legacions i que, si vol, pot presentar un recurs al Tribunal Suprem després d'acatar la seva resolució.

Més continguts de