Torra es querella contra la JEC per un presumpte delicte de prevaricació

El president reacciona així a la querella que la Fiscalia ha presentat contra ell per desobediència

Tal com va anunciar la setmana passada, el president del Govern, Quim Torra, ha presentat una querella aquest dimecres contra tots els membres de la Junta Electoral Central (JEC) per un presumpte delicte de prevaricació en les resolucions dels llaços grocs. El president reacciona així a la querella que el fiscal superior de Catalunya ha presentat avui contra ell  per haver desobeït "deliberadament i conscientment" la JEC mantenint aquests símbols als edificis institucionals. Torra qüestiona que se l'acusi d'un delicte de desobediència i  denuncia un comportament "dolós" de la JEC. Argumenta que l'òrgan va anar modificant les resolucions sobre els símbols: "Les resolucions dictades per la JEC disten molt de ser conformes al dret" i el seu contingut és "totalment aleatori i arbitrari". Segons un comunicat de Presidència, genera una situació d'indefensió al president. "Es tracta d'una persecució política en tota regla", subratlla la querella.

“Sabem que serà el Suprem qui s’haurà de pronunciar sobre l’admissió o inadmissió a tràmit de la querella, però portarem el cas fins on calgui si al Regne d’Espanya no volen investigar els fets”, ha advertit el president.  Torra ha aprofitat l'avinentesa per criticar la Fiscalia, que, al seu torn, ha presentat unes hores abans una querella contra ell, precisament per haver desobeït el requeriment de la JEC que exigia la retirada dels llaços grocs i les estelades de les façanes dels edificis públics. Per al cap de l'executiu, l'acció del fiscal denota que "la repressió no s'atura" i que l'estat espanyol és "incapaç de tolerar la discrepància política".

La Fiscalia es querella contra el president Torra per desobeir "deliberadament" mantenint el llaç groc


Torra ha gestionat la polèmica dels llaços grocs personalment, la qual cosa li ha comportat crítiques internes dins l’executiu per-la engreixar encara més mediàticament posant i treient pancartes. De fet, aquest dimecres la nova consellera de la Presidència, Meritxell Budó, tot i tancar files amb el president en una entrevista a Catalunya Ràdio, ha reconegut que l’executiu “s’ha perdut en alguns debats” i que cal reconduir el relat”.

Els arguments de la querella

En la querella contra els membres de la JEC, Torra argumenta que aquest organisme ha vulnerat el dret a la seva llibertat d’expressió i recorda que en les seves al·legacions ja va manifestar la “impossibilitat” de complir l’ordre en el període de determinat la JEC –tot i que dies més tard sí que es van retirar tots els llaços–. El president també s’agafa a la doctrina del Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional per justificar que no hi ha delicte de desobediència: recorda que va presentar un recurs contenciós administratiu contra l’acord del 21 de març de la JEC, demanant que es prenguessin mesures cautelars suspendre’l, i que no es va resoldre fins dimarts d’aquesta setmana. En l’escrit, defensa que segons la jurisprudència del TC, fins que no s’ha resolt la petició de mesures cautelars, l’ordre no és “executiva”.

A més, segons el cap de l’executiu el requeriment de la JEC tampoc s’ajusta a llei perquè no és “precisa” i, en un cas de restricció de drets fonamentals, ho ha de ser. Posa d’exemple la primera resolució, on la Junta ordenava retirar “llaços grocs o estelades”. Per a Torra, el fet que sigui una “o” obre la porta a interpretar diverses alternatives i no dona “seguretat jurídica”. També subratlla que això es modifica en la segona resolució, situant-hi la “i”: “s’endureix la resolució”, diu el text, “sense haver canviat les circumstàncies”. Serà el Suprem qui decidirà si això és precaricació.

Més continguts de