LA LEGISLATURA, BLOQUEJADA

El recurs de Torrent a Estrasburg fa aflorar la tensió entre JxCat i ERC

La llista de Puigdemont considera que és una “cortina de fum” per amagar la llei de presidència

La guerra soterrada entre JxCat i ERC per la investidura va traspassar ahir l’esfera privada en què es movia durant les últimes setmanes per aflorar públicament en forma de retrets creuats. El detonant, l’anunci que feia al matí el Parlament: Roger Torrent portarà personalment al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) les mesures cautelars que el Tribunal Constitucional ha imposat a Puigdemont. Segons fonts pròximes al president, una decisió per protegir el dret del candidat a ser investit. Una versió avalada per Esquerra, que, a més, recorda que la proposta la va idear el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa. Però a JxCat no ha agradat que Torrent hagi tornat a actuar de forma “unilateral” -ja ho va fer amb l’ajornament del ple d’investidura- ni que hagi tirat pel dret quan els serveis jurídics que assessoren Puigdemont a Brussel·les estan estudiant la millor fórmula per arribar al Tribunal d’Estrasburg. Una via que, segons fonts de JxCat, no passa per demanar mesures cautelars al TEDH.

Segons JxCat, hi ha poques opcions que la petició de Torrent prosperi, perquè les mesures cautelars són excepcionals i el tribunal europeu només les concedeix en casos de vida o mort o tortura -i puntualment en casos de desnonaments-. Per això, dubten si val la pena arriscar-se i que la petició sigui rebutjada. “L’acció xoca amb estratègies de legítima defensa” del president, va assegurar el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol. “Estem treballant amb molta discreció”, va afegir la diputada Gemma Geis, que va afirmar que l’anunci de Torrent havia sorprès Puigdemont i la seva defensa. I és que, malgrat que va ser JxCat qui fa uns dies va anunciar que estudiava la via del TEDH, fonts de la llista expliquen que encara estudien la millor manera d’anar-hi i que prefereixen esperar-se per presentar l’acció que més possibilitats tingui de prosperar.

De fet, l’anunci de Torrent va provocar indignació al grup de JxCat, que va mantenir una reunió de més de tres hores a porta tancada. En la trobada va intervenir Puigdemont directament des de Brussel·les i, segons fonts presents, es va mostrar “molt decebut” davant l’actitud dels republicans. JxCat, de fet, acusa Torrent de no tenir en realitat cap intenció d’acudir a Estrasburg. Fonts de la llista redueixen l’anunci a una “cortina de fum” per tapar la decisió del republicà de no abordar a la mesa del Parlament la reforma de la llei de presidència per permetre la investidura a distància de Puigdemont. Una qüestió que JxCat considera que Torrent estava obligat a fer d’acord amb el transcurs habitual que segueixen les iniciatives que es registren a la cambra. “No tenen res preparat”, afirmaven ahir fonts de JxCat sobre el recurs que Torrent va anunciar que presentaria al TEDH. “Estem perplexos. Ha sigut una decisió unilateral i arbitrària”, resumia en roda de premsa Eduard Pujol. Fins ara, només l’ajornament del ple d’investidura havia desfermat les crítiques entre les dues formacions independentistes, que estan en procés de negociació per investir un president i formar govern. “Tenim majoria absoluta i el ple d’investidura es pot fer avui”, va defensar Pujol, que va reafirmar que “les garanties no s’han d’anar a buscar a Estrasburg”.

ERC no va trigar a respondre expressant la mateixa “perplexitat” per les crítiques de JxCat. “Això no és ni seriós ni just”, va lamentar el portaveu dels republicans, Sergi Sabrià, que va voler evitar que Torrent pogués ser considerat el culpable en aquesta disputa. Va demanar a JxCat que deixi d’airejar “els draps bruts” i que a partir d’ara actuï “amb el màxim rigor, responsabilitat, seriositat i discreció” per poder desbloquejar una negociació que ja fa 55 dies que dura. Sabrià també va demanar als seus socis que acabin amb les “filtracions” i que deixin de fer propostes diferents “al matí i a la tarda”, en al·lusió a les anades i vingudes que han tingut en les negociacions. Ningú parla ja d’acord a curt termini, i els més optimistes el situen per d’aquí dues o tres setmanes, quan hagin acabat les declaracions davant del Tribunal Suprem dels nous investigats per rebel·lió. Amb tot, ahir Sabrià va assegurar que es mantindran les converses, de baix perfil, per continuar llimant diferències.

Al clima de desconfiança entre JxCat i ERC s’hi suma el temor que plana sobre els grups independentistes de sumar més dirigents a la presó. Els dubtes no s’esvairan fins al 21 de febrer: avui declara davant del magistrat Pablo Llarena l’exdiputada de la CUP Mireia Boya, i la setmana que ve estan citats la diputada d’ERC Marta Rovira, Marta Pascal (PDECat), l’expresident Artur Mas, l’exlíder de l’AMI, Neus Lloveras, i Anna Gabriel (CUP).

La possibilitat d’un pla B

Segons fonts de JxCat, les intervencions en la reunió del grup parlamentari van anar en la línia de donar suport al president, però a mesura que passen els dies els diputats de la coalició independentista cada cop veuen més difícil investir Puigdemont davant l’estratègia que segueix ERC i l’embat judicial de l’Estat. La negativa d’ahir de Torrent de començar el tràmit per reformar la llei de presidència és una mostra més, al seu parer, que ERC no acabarà investint Puigdemont. Una situació que, analitzen, els condueix a dos possibles escenaris: repetir eleccions o posar sobre la taula un pla B. Situar-se en un escenari o un altre depèn, asseguren fonts de JxCat, de si es reconeix o no la legitimitat del president de la Generalitat al Parlament. I afegeixen que, en cas que posin sobre la taula un pla B, seria en paral·lel a la formació d’un “consell republicà” a Brussel·les que porti la direcció política de Puigdemont. A les travesses, a més d’Elsa Artadi també apareix Jordi Sànchez, tot i que a mesura que passa el temps es redueixen les possibilitats que pugui ser investit abans que el Tribunal Suprem finalitzi la instrucció i -arribat el cas- el processi i l’inhabiliti.

Fonts republicanes deixen el pla B en mans de JxCat i subratllen que el partit es compromet a “legitimar” la presidència simbòlica de Puigdemont a través d’una proposta de resolució al Parlament. Ara bé, malgrat que pugui semblar un esquema semblant al que planteja JxCat, no ho és. ERC redueix el paper de Puigdemont a un rol simbòlic -plantegen un gran acte a Brussel·les de reconeixement de la seva legitimitat-, mentre que JxCat li vol atorgar un paper executiu (malgrat que no es reflecteixi en l’estructura de govern).

Les converses per arribar a un acord continuaran els pròxims dies, però JxCat admet que ara mateix Torrent té la paella pel mànec -li correspon a ell reprendre el ple d’investidura-. Tot i que la passada legislatura ERC no va tenir problemes a tramitar per la via exprés les lleis de desconnexió, ara la situació ha canviat i el bany de realisme que diverses fonts consideren que va representar el 27 d’octubre provoca un replantejament absolut de l’estratègia. Les cartes estan jugades i Torrent no està disposat a començar la nova legislatura amb un nou embat judicial amb l’Estat.

Els processats pel Suprem no signen

Tot i que Junts per Catalunya defensa que la reforma que vol fer de la llei de presidència és legal, algunes fonts parlamentàries insinuaven ahir que des de la llista del president són conscients que la reforma pot contravenir el Tribunal Constitucional. Les mateixes fonts remarcaven que els diputats processats que estan en llibertat condicional -Josep Rull, Lluís Guinó i Jordi Turull- no signen la sol·licitud per tramitar d’urgència la proposició de llei. Tanmateix, el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, va negar ahir qualsevol relació entre les firmes i la situació processal dels diputats. Es va justificar assegurant que altres membres del grup parlamentari tampoc havien signat el document perquè el reglament estableix que només calen 27 diputats per demanar que els tràmits s’escurcin. Tampoc van firmar el cap de llista per Lleida, Josep Maria Forné, ni l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona.

Més continguts de