Trapero, cap de turc

¿Expiarà faltes que no són seves i serà víctima del fracàs de l'Estat?

Després d'una exposició que entre dimarts i dimecres va arribar a nou hores en total, la lletrada Olga Tubau va intentar aguantar l'emoció sense trencar-se, però en els últims minuts ja no va poder contenir-se al pronunciar la frase que portava preparada i que resumeix la seva visió del cas. Una frase del ministre de Gràcia i Justícia i president del Congrés dels Diputats Manuel Alonso Martínez (1827-1891): "Un ciutadà d'un poble lliure no ha d'expiar faltes que no són seves ni ser víctima de la impotència de l'Estat".

Potser aquesta emoció la va provocar la idea que novament estava vivint el judici de la seva vida. Sí, novament. Perquè fa 23 anys, el 1997, la jove advocada Olga Tubau, amb els cabells negre atzabeja, entrava a la sala de plens del Tribunal Suprem –la mateixa on s'ha celebrat el judici del Procés i a la qual ella va tornar el març del 2019 per acompanyar el testimoni Josep Lluís Trapero– en representació de l'acusació particular de Segundo Marey en un cèlebre delicte d'Estat.

Els Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL) s'havien estrenat el 1983, un any després que el PSOE arribés al govern, amb el segrest de Segundo Marey, un comerciant establert a Hendaia que van confondre amb el presumpte dirigent d'ETA Mikel Lujua.

En un lapsus, Felipe González va dir el 2010: "A Segundo Marey el salva l'ordre de Pepe Barrionuevo perquè el deixin anar quan s'assabenta que està detingut". Però és que Marey havia sigut segrestat!

I ara, aquest 17 de juny, 23 anys més tard, arribava a la fi el cas de Josep Lluís Trapero i Teresa Laplana, "l'altre cas de la seva vida".

La frase d'Alonso Martínez seria, de fet, la seva última paraula, ja que ni Trapero ni Laplana, segons havia recomanat Tubau, van fer ús del torn d'última paraula.

Tubau va dedicar part de la seva segona jornada a descriure com Trapero és "víctima de la impotència de l'Estat", és a dir, del fracàs del dispositiu dels tres cossos –Mossos, Guàrdia Civil i Policia Nacional– a l'hora de fer complir el mandat judicial del 27 de setembre del 2017 d'impedir el referèndum il·legal de l'1 d'octubre del 2017.

En la descripció d'aquest fracàs, la lletrada va descriure com va maniobrar el coordinador de l'operació, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, el dia 1 d'octubre del 2017 per criminalitzar Trapero.

En el judici oral, el mateix coronel va declarar que si ell hagués tingut la capacitat en aquells dies de setembre del 2017 hauria apartat Trapero del comandament dels Mossos. Sent el coordinador de l'operatiu, Pérez de los Cobos va poder, com a mínim, advertir la magistrada Mercedes Armas que el major era un obstacle per fer complir el mandat judicial d'impedir el referèndum i que, per tant, calia separar-lo de les seves funcions.

La magistrada, precisament, va assenyalar en el seu auto del 27 de setembre: “Per al bon funcionament de tal actuació conjunta […], les diferents Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat comptaran amb el suport i assessorament del Gabinet de Coordinació i Estudis de la Secretaria d’Estat de Seguretat”. Conforme amb el que està establert al Real Decret 770/2017.

El més lògic, per tant, és que Pérez de los Cobos almenys compartís amb ella les seves sospites.

Pérez de los Cobos va acusar Trapero de trencar el dispositiu, però l'1-O va seguir mantenint relació amb el seu número dos, el comissari de coordinació territorial Ferran López, com si no hagués passat res.

Entre Pérez de los Cobos i el tinent coronel Daniel Baena –i probablement per sobre de tots dos el general de la Guàrdia Civil Ángel Gozalo– van aconseguir traçar el camí perquè Trapero "expiés les faltes que no són seves" o que almenys no van ser exclusivament seves.

Les maniobres de Pérez de los Cobos, entre les quals la seva pròpia declaració testifical, van resultar de gran interès per a la defensa, van quedar en evidència durant la prova del judici oral. I van ser resumides amb precisió per Tubau.

Tot el dispositiu era un "somni", com van dir també les defenses de Pere Soler i Cèsar Puig, Cristóbal Martell i Fermín Morales.

Ja la sala de recursos del judici del Procés va apuntar els riscos de la situació l'1 d'octubre del 2017 amb paraules molt dures el 17 d'abril del 2018 en resposta a un recurs de la defensa de Jordi Sànchez i davant de la primera resposta negativa del Tribunal de Schleswig-Holstein a l'euroordre del magistrat Pablo Llarena.

"Per impedir la conducta de dos milions de votants als quals s'ha convençut amb mala fe del seu dret legítim a votar s'hauria necessitat un nombre molt superior de policies. Sis mil de cap manera podien evitar que la decisió del govern no fos doblegada pel que fa a aquest episodi concret. El que passa és que si hagués intervingut un nombre força més gran de policies és molt probable que tot hagués acabat en una massacre..."

La revenja contra Trapero, d'altra banda, era evident, perquè Pérez de los Cobos i Baena en cap cas van voler portar al banc dels acusats la cúpula del cos.

Com és possible que només Trapero fos el responsable del disseny i el ferri control de l'acompliment del pla d'actuacions que, segons la Fiscalia, era un instrument de connivència pactat amb el Govern?

Les proves que la instrucció del Procés al Tribunal Suprem no va practicar per deixar deliberadament Trapero per a l'Audiència Nacional s'han pogut tirar endavant ara en el judici oral que ha quedat vist per a sentència.

Si la rebel·lió ja va quedar descartada poques setmanes després de l'inici del judici oral al Suprem, la sedició va quedar pràcticament abandonada per la Fiscalia abans de començar aquest judici, el passat 20 de gener.

És molt possible que el tribunal s'inclini per una sentència condemnatòria per desobediència. Però no està garantit que aquesta sentència sigui dictada per unanimitat.