Turull i Rull demanen que s'arxivi la causa per rebel·lió perquè no hi va haver "alçament o violència"

BarcelonaEls consellers Jordi Turull i Josep Rull han demanat a la sala penal de l'Audiència Nacional que s'arxivi la causa per presumpta rebel·lió, sedició i malversació, davant la falta "de qualsevol alçament o violència" en el procés sobiranista. En els dos recursos d'apel·lació recollits per Europa Press, els dos consellers afirmen que "no concorren en els fets que es relaten en la querella -de la fiscalia- els elements típics exigits pels gravíssims delictes que s'imputen". Asseguren que "el mer dictat de lleis o resolucions de cap manera pot equiparar-se amb la realització d'un alçament públic i violent", tal com exigeix el delicte de rebel·lió.

"Tampoc suposa un alçament públic o violent la realització de mobilitzacions de protesta pacífica per part dels ciutadans, que només han pretès expressar opinions polítiques", prossegueixen els escrits de l'advocat dels dos consellers del PDECat, Jordi Pina. Al·leguen sobre la convocatòria de referèndum aprovada pel consell executiu el 6 de setembre del 2017, que la convocatòria d'un referèndum il·legal ja no és delicte des de la reforma concretada en la llei orgànica 2/2005, que va derogar l'article 506 bis.

A més, els exmembres del Govern esgrimeixen que "votar a favor d'una convocatòria il·legal d'un referèndum no té res a veure amb alçar-se de manera pública o violenta, que és l'exigit per a la rebel·lió". Lamenten que la fiscalia pretengui fer responsables els consellers "de qualsevol acte de protesta, encara que fos no-violent, esdevingut en els últims mesos de llarg a llarg de la geografia catalana, i que s'argumenti sense cap indici per sustentar semblant hipòtesi que tals fets obeirien a un pla comú orquestrat pels querellats per aconseguir la independència de Catalunya".

L'Audiència Nacional no és l'òrgan competent

En el recurs defensen també que l'Audiència Nacional no és competent per jutjar el delicte de rebel·lió i que la causa s'hauria de traslladar als jutjats d'instrucció de Barcelona, on van ocórrer els fets. Entre altres arguments, destaquen una interlocutòria del 2 de desembre del 2008 dictada pel ple de la sala penal en el qual s'afirmava que "el delicte de rebel·lió mai ha sigut competència d'aquesta Audiència Nacional".

Aquest argument, recorden, va valer en el seu moment per rebutjar la competència del jutjat central del qual era titular el jutge Baltasar Garzón "per investigar l'anomenat Alçament Nacional del 1936 -un cas consistent en un aixecament armat en tota Espanya que va donar lloc a una llarga Guerra Civil-".

En cas que aquesta petició es desestimi, el recurs demana que es plantegi una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea perquè al seu parer es veu afectat el dret fonamental a un judici independent i imparcial.

Fiança de 6,2 milions d'euros "improcedent"

En un tercer escrit, presentat davant la jutge Carmen Lamela, Turull i Rull demanen que es deixi sense efecte la fiança acordada de 6,2 milions d'euros per la seva "absoluta improcedència", i recorden que el mateix Tribunal Suprem, que investiga la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la mesa del Parlament ha denegat aquesta mesura cautelar per falta de base probatòria.

Recorden finalment que la querella presentada davant l'Audiència i la presentada davant el Tribunal Suprem "són idèntiques en el substancial i per això els manca argumentació mínima per sostenir una mesura tan greu". "No seria lògic que el Tribunal Suprem a uns no els apliqués cap mesura real i en canvi aquest jutjat persistís en la seva primigènia decisió, ja que s'estaria conculcant el principi de seguretat jurídica i d'igualtat davant la llei", defensen.