L’ídol del candidat

Vicent Belda, l’home que gaudia patint per fer el cim FRancesc homs tria a....

Quan Francesc Homs era menut, Vicent Belda vivia els seus millors anys. El ciclista d’Alacant aconseguia fer aixecar la gent de les cadires quan ell s’aixecava sobre la seva bicicleta, en atacs salvatges a les rampes de cims espanyols, francesos o italians. Nascut a Alfafara, Alacant, Belda era d’una terra que invita a fer cims, entre turons i serres on va torrar la seva pell, com els camperols de la regió, a ports com l’Alt de les Pedreres o el Xorret de Catí. Belda va donar-se a conèixer el 1978, quan va guanyar una etapa de la Vuelta a Espanya. El 1979 guanyava la Volta a Catalunya i la Volta valenciana amb l’equip Transmallorca-Flavia. El ciclisme es preparava per una dècada daurada i Belda va passar a formar part el 1980 del Kelme, nascut aquell any sobre la base del Transmallorca-Flavia. Belda, fill de la terra, va passar a ser un dels referents d’un equip cada cop més important gràcies als diners de la marca de roba d’Elx. Considerat un dels ciclistes més menuts de l’època, Belda plantava cara al Tour, en què no va guanyar mai cap etapa, i el Giro, en què sí va poder arribar primer a l’arribada de San Martino de Castrozza, pocs dies abans de la inauguració del Mundial al Camp Nou. Belda no era un ciclista elegant, tot el contrari. Semblava patir sobre la bicicleta, fent ganyotes, amb atacs salvatges en què aquest menut alacantí connectava amb el públic, tal com passava amb Marino Lejarreta en una època tiranitzada per Bernard Hinault. Belda va ser un actor secundari de luxe d’aquell ciclisme dels anys 80, guanyant l’Escalada a Montjuïc dos cops abans de passar a dirigir l’equip Kelme. Votant convençut del PP, Belda acabaria acusat dins de l’operació Port, l’escàndol de dopatge que va posar fi a la seva carrera malgrat que va ser absolt. Belda, l’home que gaudia patint a les rampes, va acabar derrotat un cop va baixar-se de la bicicleta.

Més continguts de