Votar el 14-F, el 30-M o quan digui el TSJC: el Govern treballa amb els tres escenaris
L'executiu entrega les al·legacions al TSJC per defensar la seva competència
BarcelonaEl Govern ha presentat aquest dijous a les nou del matí -el termini era fins les deu- les al·legacions davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per defensar la suspensió de les eleccions del 14 de febrer i traslladar-les al 30 de maig. Segons expliquen fonts governamentals, es tracta d'un document d'unes 50 pàgines i s'adjunten els tres informes de Salut, dels Serveis Jurídics i de Processos Electorals que han servit per prendre la decisió de posposar els comicis.
Entre bambolines, la incertesa a l’executiu és absoluta, malgrat que confien que finalment el tribunal avalarà posposar els comicis arran de les previsions de la pandèmia -segons els experts de Salut el pic d’ingressats a l’UCI es preveu pocs dies abans de la votació-. “Quan entres en un tribunal no saps mai com acabarà”, va admetre ahir el vicepresident, Pere Aragonès, en una entrevista a RAC1, mentre d’altres no s’atrevien a fer pronòstics.
Els escenaris estan oberts i el Govern en preveu com a mínim tres: que les eleccions siguin el 14 de febrer com estava previst -des de dimarts es van reprendre tots els terminis i les despeses per fer el procés-; que el TSJC accepti la convocatòria del 30 de maig, o fins i tot que el tribunal avali l’ajornament de les eleccions però obligui l’executiu a replantejar-se la data. Posats a fer escenaris, les fonts afirmen que el tribunal també podria obligar la Generalitat a convocar eleccions 54 dies després d’haver rebut la resposta dels magistrats a les impugnacions. Tot i això, és poc probable que acabi sent el tribunal qui fixi la data.
De fet, el mateix vicepresident Aragonès va admetre a RAC1 que els comicis podien acabar sent entre el febrer i el maig. En tot cas, després al Parlament es va comprometre davant dels grups a “batallar fins al final per defensar el 30-M”. “Preocupació, perplexitat i indignació” per la decisió de mantenir el 14-F, va lamentar. Segons Aragonès, no es poden fer per l’efecte que poden tenir en la pandèmia -creu que és poc recomanable citar més de cinc milions de persones a les urnes en plena tercera onada- i pel “risc d’un augment molt gran de l’abstenció” amb els contagis descontrolats.
Fonts governamentals expliquen que les al·legacions de la Generalitat van en la línia de defensar la seva competència per ajornar els comicis -com al País Basc i Galícia- i exposar tant els informes de Salut com de processos electorals que avalen la decisió de posposar el 14-F un cop constatada la insuficiència de les mesures preses per garantir el dret a vot en una situació epidemiològica com l’actual.
La Fiscalia, cautelars
Qui ja es va posicionar ahir a favor de la suspensió cautelar del decret del Govern va ser la Fiscalia. En un escrit al TSJC va al·legar que, si no es fa així, quan el tribunal resolgui ja haurà passat el 14-F, la qual cosa faria impossible fer complir la sentència si fos contrària a la Generalitat. Seria, a parer seu, “consolidar irremeiablement l’eventual infracció de l’ordenament jurídic i la vulneració dels drets invocats pels recurrents”.
El que sí que asseguren fonts governamentals és que el que digui el tribunal en les cautelars ja pot acabar decantant quan seran les eleccions a Catalunya.
