El funest llegat de Wert contra l'autogovern, la llengua i la cultura catalanes

El PP ha protagonitzat quatre anys d'envestides contra la llengua i cultura catalanes que han posat en alerta la societat i les institucions del país

El ministre de Cultura i Educació, José Ignacio Wert, culminava aquest dimecres quatre anys d'envestides contra la cultura i la llengua catalanes en comparar la situació del castellà a Catalunya amb la repressió del català durant la dictadura de Franco. El comentari coronava una trajectòria ministerial que ha posat en el punt de mira el model d'escola catalana i el mateix autogovern. Quatre anys que han posat en alerta la societat i institucions catalanes.

Possiblement un dels 'hits' de José Ignacio Wert que quedarà per a la història serà l'episodi en què el també excol·laborador de la FAES de José María Aznar es destapava sense embuts al Congrés l'octubre del 2012 per mostrar les seves veritables intencions. "Doncs sí, el nostre interès és espanyolitzar els alumnes catalans perquè se sentin tan orgullosos de ser espanyols com de ser catalans". I provocava una tempesta política de primer ordre.

Wert responia així al diputat socialista Francesc Vallès, que l'interpel·lava a la cambra baixa espanyola per unes declaracions incendiàries que havia fet dies enrere en què havia atribuït l'auge sobiranista al model d'escola catalana. Era l'octubre del 2012. Encara no portava un any al govern i ja havia presentat credencials.

En paral·lel, el PP de l'Aragó i de les Illes, sota aixopluc de Wert, lliuraven una autèntica batalla contra la llengua. Per un costat, negant el català de la Franja a cop de canviar-li el nom a l'Estatut –passava a ser la llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental, el LAPAO–, i per l'altre imposava el polèmic decret de llengües que limita el català a les aules –passant d'una quota mínima del 50% a una del 20%– de les Illes Balears.

Però si hi ha un àmbit en què el ministre ha estat més insistent és en la introducció del castellà i la minimització del català a les aules del Principat. Amb l'aprovació el novembre del 2013 de la llei de millora de la qualitat educativa (Lomce), altrament coneguda com la llei Wert, el català quedava relegat a "quarta llengua" en l'educació primària, segons va denunciar en el seu dia la consellera d'Ensenyament Irene Rigau, deixant clar que "mai un ministre havia anat tan lluny" en aquesta qüestió.

La llei, que ataca directament al cor del model d'immersió lingüística establert a Catalunya des de fa més de 30 anys, estableix per al conjunt de totes les assignatures que les dues llengües cooficials hauran d'utilitzar-se "en proporcions equilibrades en el nombre d'hores lectives". I tot i que la llei preveu també que les autonomies poden "determinar la proporció que procedeixi en l'ús del castellà i de la llengua cooficial" en atenció "a l'estat de normalització lingüística", Rigau ja va alertar des del primer moment que això no allunya el perill, ja que "l'objectiu clar de la llei" és "la recerca del 50-50%" en l'ús del castellà i el català a l'escola pública de Catalunya. Tant com una estocada al català i l'acceleració d'un procés de substitució lingüístic.

Per si això no fos suficient, la llei Wert també garanteix que els pares que vulguin educar els seus fills en castellà a Catalunya, per minoritaris que siguin, ho puguin fer, si cal, fent canviar el sistema educatiu sencer. I si per això necessiten matricular el seu fill a un centre privat, la norma estableix que serà la Generalitat qui n'haurà de pagar les despeses. Paral·lelament, el govern valencià del PP deixava  milers de famílies valencianes sense poder escolaritzar els seus fills en la llengua pròpia.

Als jutjats el que perd al Parlament

I l'últim atac a la immersió va arribar fa una setmana. El ministeri d'Educació va presentar a través de l'advocat de l'Estat un recurs davant el contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè el departament d'Ensenyament informi un per un tot l'alumnat que ha fet la preinscripció per al curs 2015-16 de 1r de primària fins a 4t d'ESO que té l'opció de demanar el castellà com a llengua vehicular. Segons el document judicial, el període de petició ha d'estar obert un mínim de set dies i preferentment durant la primera setmana de maig; si no es compleix, el període haurà d'estar obert en "qualsevol moment".

Més enllà de l'àmbit educatiu, Wert posava la banya des de l'inici de la legislatura també en la prohibició dels toros a Catalunya, una ofensiva que, tres anys després, aquest mateix dijous, superava la tramitació parlamentària. I el seu ministeri també s 'ha oposat a retornar a Catalunya la totalitat dels 'papers de Salamanca', assegurant que només tornarà 238 de les 546 caixes de documentació textual reclamades. A cada bugada, un llençol menys.

Més continguts de