ERC busca mobilitzar "cada vot" per aconseguir l'impuls definitiu per a una victòria el 14-F

BarcelonaSi ERC fos un equip de futbol, diumenge tindria una gran final. D’aquelles en què tens el dret a sentir-te favorit, però també a les quals vas amb la pressió afegida de voler tancar les ferides històriques de velles derrotes. Els republicans volen guanyar unes eleccions a la Generalitat per primera vegada en 80 anys i oblidar els comicis del 2017, en què la victòria se li va escapar a la pròrroga. Per aconseguir-ho aquesta vegada, ha tancat la campanya apel·lant al suport "d'indecisos i abstencionistes" perquè calcula que són la bossa de vots que li poden donar l’impuls definitiu per, ara sí, aconseguir el triomf. El candidat, Pere Aragonès, ha fet una crida a la mobilització i a "defensar cada vot" perquè el partit no deixi escapar el triomf. "Que cap vot independentista es quedi a casa", ha reclamat des de les Cotxeres de Sants de Barcelona.

Més gràfica ha sigut la secretària general dels republicans, Marta Rovira, que ha calculat que si el partit aconsegueix una mobilització extra diumenge, més difícil que mai en temps de pandèmia, això es convertirà en una empenta decisiva: "Aneu a votar, que no ens haguem de lamentar l'endemà d'aquest mandra". I el president del partit, Oriol Junqueras, ha buscat la dosi d'èpica que necessita tot acte de final de campanya recordant la seva condició de pres polític. "Si no ens hem rendit a les presons, vosaltres no us podeu rendir davant d'una urna", ha conclòs. Però Junqueras aquest divendres també ha fet d'entrenador que vol rebaixar la tensió abans del partit. Per ell, sigui quin sigui el desenllaç del 14-F, el que vindrà després és una "campanya permanent" fins a aconseguir, algun dia, la independència.

D'esquerres i independentista

Per aconseguir el suport dels catalans, Esquerra ha fet servir la campanya per intentar presentar-se com un partit amb unes credencials dobles. Per una banda, la garantia d'entomar la reconstrucció postpandèmia amb unes "polítiques progressistes" que no entenguin de retallades. Un "govern independentista i d'esquerres", ha insistit Aragonès. Per l’altra, la proposta d’una via independentista pragmàtica, que prioritza buscar el diàleg amb l’Estat per un referèndum acordat, abans que antigues receptes unilateralistes –"dreceres temeràries", va arribar a dir Rovira–. Aquest full de ruta és el resultat d’un procés de reflexió interna que el partit ha fet en els últims tres anys, i que ara afronta el primer gran examen per part dels ciutadans. Aquesta proposta requereix d'un esforç recurrent per ser explicada perquè combina un veto absolut al PSC per arribar a pactes a Catalunya, però a la vegada la demanda d’una taula de diàleg per negociar un referèndum amb l’Estat i, per tant, amb el PSOE. Aragonès ha insistit aquest dijous que ningú podrà "tòrcer" aquesta aposta per la via dialogada.

Contra el PSC

ERC ha fet una campanya buscant el cos a cos amb el PSC i intentant presentar la batalla com una qüestió de dos partits: o el partit de Macià i Companys o el de "la dictadura del 155". Aragonès ha tornat a filar un discurs ple de retrets contra el candidat socialista, Salvador Illa, a qui ha acusat de ser també el candidat "de Cs, el PP, Vox, la Fiscalia, la Moncloa" i fins i tot de la monarquia espanyola. Però Esquerra no s’ha pogut desempallegar de l’ombra de JxCat, que, segons les enquestes, també aspira a la victòria. I, com que finalment la disputa és a tres, els republicans també s’han acabat enfangant amb retretes creuats amb el seus actuals socis de Govern i amb qui estan condemnats a tornar-se a entendre després dels comicis. Però aquesta vegada s'hi volen entendre des d’una posició diferent. No volen tornar a optar a la vicepresidència, volen tenir la presidència. La final, diumenge.