Com poden canviar les oposicions per ser funcionari? Les mesures per reformar l'administració

BarcelonaA l’inici del mandat, el govern de Salvador Illa es va fixar com a objectiu de legislatura reformar l’administració pública. Per fer-ho, compta amb un grup d’experts (CETRA) capitanejat pel catedràtic de ciència política i administració pública Carles Ramió, que ha proposat fins a deu mesures per implementar. Les més destacades són: una reforma per professionalitzar la direcció pública; introduir la intel·ligència artificial en el funcionament de la Generalitat; canviar la selecció del funcionariat i que l'administració sigui proactiva en els ajuts. "Som conscients que hem de lluitar contra l’escepticisme de la societat, els mitjans de comunicació i els mateixos servidors públics", ha admès Ramió en declaracions a la premsa, ja que la reforma de l'administració és un tema que sempre tenen els governs a l'agenda i mai s'acaba portant a la pràctica. A continuació es detallen les deu primeres mesures amb què treballarà l’executiu, malgrat que n'hi ha que no es concreten els terminis, com la despolitització de la direcció pública, que queda en mans del calendari del Govern i del suport de la resta dels partits polítics.

Processos de selecció de funcionaris

Els experts han elaborat una proposta per canviar el mètode d’elecció dels funcionaris. Volen modificar el mètode memorístic de coneixement de les oposicions per fer un procés de selecció basat en competències. Això, creuen, permetria atraure gent jove a l’administració i altres tipus de talents. Aquesta reforma també requeriria un canvi legislatiu que ha d’elaborar el Govern, tot i que des de l'executiu asseguren que estan fent proves pilot per projectes.

Creació del directiu públic

Una de les propostes que fa temps que es posa sobre la taula a Catalunya és la professionalització del directiu públic. El grup d’experts de Ramió advoca perquè es canviï l’accés a les direccions generals de la Generalitat, que ara els partits trien per lliure designació i que acostumen a canviar de forma majoritària quan canvia de color polític l’executiu. La reforma pretén que aquests llocs s’escullin de forma meritocràtica: hi hauria una primera fase en què la meitat es triarien per ternes (tres candidats) filtrats per caçadors de talents en el marc de l'Escola d'Administració Pública; i, en una segona fase, es triarien per un sistema meritocràtic totes les direccions generals. També proposen que l'accés a les subdireccions generals, que ara requereix ser funcionari però que s'acaba decidint per lliure designació, es faci a través de proves de mèrits i capacitats. El cessament continuaria estant en mans del conseller de torn (per tant, igualment podria canviar cada legislatura), però el nou nomenament, expliquen des del grup d’experts, hauria de passar un procés de selecció.

La idea és que això s’habiliti a través d’una llei que afecti la Generalitat en un primer moment i, posteriorment, també l’administració local i les universitats. El Govern es mostra compromès amb tirar endavant aquesta legislació, però no concreta quan té previst aprovar l’avantprojecte de llei al consell executiu. Tampoc si el PSC i els seus socis, Esquerra i els comuns, assumeixen de forma íntegra la proposta dels experts.

Aquesta és una qüestió delicada per als partits polítics, tenint en compte que, per tirar endavant, hauria de reunir una majoria al Parlament. Un canvi d’aquestes característiques afectaria el finançament de les formacions, ja que aquests càrrecs polítics de la Generalitat ara contribueixen a la tresoreria del partit a través d’una part del seu sou (l’anomenada carta financera o impost revolucionari). Si aquestes persones –estem parlant d’uns cinc-cents càrrecs– passen a ser directius públics professionals, els partits perdrien aquesta via d'ingressos.

Intel·ligència artificial

Els experts també demanen incorporar la intel·ligència artificial (IA) als processos interns de l’administració, i per això crearan una direcció general d’aquest àmbit. La idea és que participi en processos de decisió com l’atorgament de llicències urbanístiques. Segons fonts del Govern, s'inclouria en tràmits que es puguin automatitzar i on només es tracti de mirar si es compleixen uns determinats requisits legals. Ara bé, també aclareixen que la decisió última seria en tot cas d’una persona.

Administració proactiva

La proposta dels especialistes passa perquè l’administració, en lloc de ser passiva, pugui ser proactiva a l’hora d’oferir serveis a la ciutadania. Això implica que el ciutadà, després de donar el consentiment a l’ús de les seves dades, podria rebre indicacions de tràmits pendents o d'ajudes en què compleix els requisits. Per exemple, aclareixen fonts del Govern, la Generalitat "proactiva" podria avisar un progenitor que té una ajuda per a família nombrosa disponible o per al material escolar, o que ha de fer la preinscripció escolar. Per fer-ho, el govern està treballant per crear una gran base de dades existents. La idea és iniciar els tràmits aquest any per poder-ho habilitar, tot i que l'executiu no aclareix, per exemple, si pot tenir accés a les rendes de tots els ciutadans per oferir aquest servei.

Subvencions

El Govern calcula que ara triga uns set mesos i mig a donar una subvenció. El grup d’experts proposa una nova plataforma tecnològica, que anomena TSCat, per gestionar un total de 1.473 convocatòries, per un valor de 3.720 milions d’euros, amb 237.492 beneficiaris. Això no afectaria el departament de Drets Socials, que mantindria la seva pròpia eina. Es preveu que entri en vigor l'últim trimestre del 2025.

Col·laboració publicoprivada

Els experts proposen una estratègia de planificació per als serveis de la Generalitat i també d’avaluació de la concessió d’aquests serveis. Ara bé, el Govern encara està treballant en com es concretaria en el marc del departament d’Economia.