Del planter d'alcaldes d'ERC a liderar la política exterior catalana

Valor en alça del partit, està pendent de judici al TSJC per l'1-O

Bernat Solé i Barril (Agramunt, 1975) forma part del planter d'alcaldes d'ERC que durant anys acumulen victòries als respectius municipis fins que arriba el dia que decideixen que la política local se'ls queda petita i fan el salt al Parlament. En el seu expedient hi figuren tres majories absolutes consecutives al seu poble natal (2011, 2015 i 2019), un full de serveis més que suficient per plantar-se a la cambra catalana i assumir nous reptes. Hi va debutar el 2015 amb JxSí i el 2017 va repetir a la llista d'ERC com a número dos per Lleida fent tàndem amb l'exconsellera Meritxell Serret. Amb ella a l'exili, de facto va exercir de cap de cartell sobre el terreny.

El 30 de maig del 2019 arriba el senyal definitiu del que ja es començava a intuir: es converteix en un dels valors en alça del partit. La marxa de Gerard Gómez del Moral al Congrés el converteix en nou portaveu adjunt dels republicans al Parlament. Més focus mediàtic i més responsabilitat a l'hora de gestionar el grup, però també per exposar-se a les tibantors perennes amb JxCat. Escolta de jove, aficionat al bàsquet i a l'excursionisme i pare de tres fills, és enginyer industrial superior per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i ha exercit de professor de secundària. Amb la seva entrada al consell executiu, Lleida recupera un lloc al Govern. Les comarques lleidatanes tenien tradicionalment assegurada la conselleria d'Agricultura, però després de les últimes eleccions ERC va trencar aquesta dinàmica situant-hi Teresa Jordà (de Ripoll). Deute saldat, encara que sigui amb altres responsabilitats.

Un destí imprevisible

Solé està investigat per la seva participació en l'1-O cedint locals per votar, i sobre el seu mandat pesarà una espasa de Dàmocles: podria ser inhabilitat per la justícia. Malgrat tot, per a l'independentisme això fa temps que ha deixat de ser un obstacle i s'ha convertit en un cert pedigrí.

Aquesta setmana ha viscut la que segurament serà la seva última reunió com a portaveu adjunt del grup i ho ha fet com mai s'hauria imaginat: per videoconferència a causa del coronavirus i amb 30 diputats connectats en línia. Però els temps són poc previsibles, com ho demostra que ell hagi acabat en una conselleria amb una matèria, la política exterior, en la qual no hi està avesat. Des d'ERC defensen que "sap gestionar bé els equips i allà on va ho fa bé" i han considerat que ara mateix al departament fa més falta això que un expert en diplomàcia.