Alcaldes des del retorn de la democràcia

Barcelona“La gent del poble no sap votar, els he enredat aquests quaranta anys”. Així, irònicament, Josep Vilà (1951) justifica que sigui alcalde de Fogars de la Selva des de les primeres eleccions després del franquisme. Ni el PSC, ni CiU, ni el Partit per la Independència, ni grups independents, han aconseguit arrabassar-li mai la majoria absoluta. Dels 947 municipis que té Catalunya, només quatre mantenen el mateix alcalde des del 1979 i tots ells són pagesos. “Déu va crear l’home lliure i som lliures de fer el que fem, i ser pagès vol dir tenir una economia limitada però ser amo del teu temps”, assenyala Vilà, d’Independents per Fogars. La resta del temps l’ha dedicat a un poble que corria el risc de desaparèixer o quedar integrat a Tordera tot i els seus mil anys d’història. “Em vaig presentar com a alcalde per defensar la nostra identitat, per continuar existint”, anota Vilà, satisfet que el poble gaudeixi ara d’una escola, un CAP, un centre de dia i un pavelló. “Al principi, quan les subvencions les donava la Diputació i demanava ajuts, em responien que hi havia blocs de pisos del Maresme que tenien més habitants”. Dels 250 habitants del 1979 han passat a 1.500, perquè molts dels que venien el cap de setmana s’hi han quedat a viure.

Vilà tornarà a ser el cap de llista: “Físicament em trobo bé i m’hi tornaré a presentar. Hi porto deu mandats, però això no és una dictadura, la gent vota”. La situació que viu Catalunya l’empeny a continuar: “Estic molt decebut, vam lluitar contra el franquisme i no sé si hem avançat gaire perquè veig agressions que no havia vist mai. Ens volen fer combregar amb rodes de molí i això em dona força per seguir endavant”. La decisió definitiva la va prendre en una reunió del partit fa unes setmanes. “Hi ha gent jove que col·labora amb nosaltres que també podia agafar el relleu”, admet. A Fogars de la Selva, l’ Ohio catalana, perquè sempre encerta el vencedor de les eleccions al Parlament, no hi ha fluctuacions de vot a les municipals. “La gent que viu a les urbanitzacions té un criteri semblant al de l’àrea metropolitana perquè és gent que prové d’allà i el resultat a les eleccions catalanes sempre coincideix, però a les municipals ens han anat votant sempre a nosaltres”.

A l’alcalde socialista de Torroella de Fluvià (Alt Empordà), Pere Moradell, li molesta que l’oposició consideri un llast la seva longevitat en el càrrec: “La gent valora el que has fet els últims quatre anys, a nivell local i sobretot als municipis més petits. La mateixa gent ja fa la depuració, no cal limitar mandats”, rebat l’alcalde més antic de la demarcació de Girona, que es tornarà a presentar en aquest municipi de 800 habitants. La clau de l’èxit, a parer seu, és estar disponible les 24 hores del dia: “La dedicació i la proximitat amb la gent són determinants, moltes vegades em truquen de matinada perquè un veí té una avaria d’aigua o llum a casa”. Dubta si és més sacrificat ser alcalde o pagès: “Les dues coses són prou dures, lliguen molt”. Provinent de la Unió de Pagesos més combativa, reconeix que els ideals revolucionaris de la joventut han donat pas al pragmatisme: “Volíem canviar el món i el món ens ha canviat a nosaltres, l’única cosa que pots fer és millorar la qualitat de vida de la gent”. Es manté fidel, això sí, al PSC: “Els companys que han plegat m’han decebut perquè molts no haurien estat res sense el PSC, però ens han donat per morts molts cops i ha desaparegut CiU o ICV i nosaltres seguim”. Tot plegat per un full de ruta independentista del qual discrepa. “El Procés és una estafa que no va enlloc i només porta divisió i malestar al poble”, sentencia, tot i admetre que li pot passar factura.

Fuga d’empreses

El Procés sí que ha afectat les arques d’Aguilar de Segarra (Bages), el municipi amb més cotxes matriculats per habitant de tot l’Estat. El preu irrisori que va fixar de 17 euros d’impost de circulació va fer que moltes empreses de lloguer de cotxes s’ubiquessin allà i el 2015 s’hi van matricular gairebé 21.000 cotxes. Amb una població de 246 habitants, cada veí té una mitjana de 336 cotxes. Una xifra que ara baixarà ostensiblement: “Les empreses més grans, totes espanyoles, han marxat pel Procés i era una font d’ingressos important perquè ens permetia fer moltes obres”, admet Valentí Riera (1943), l’alcalde de CiU, que no optarà a la reelecció. “Ja fa 40 anys que soc alcalde i considero que ja n’hi ha prou”, explica l’alcalde més antic de les comarques barcelonines, que ironitza que quan es retiri no obtindrà cap plus per antiguitat. Riera, que es va jubilar de pagès fa 9 anys, ha estat el candidat més votat tant amb llistes obertes com amb candidatures i sempre ha integrat l’oposició a l’equip de govern. “No em pensava que estaria tant temps al càrrec, però hem de passar examen cada 4 anys i els electors sempre han confiat amb nosaltres”.

Ramon Pintó (1948), alcalde de Granyanella (Segarra), tampoc s’esperava tants mandats. “A les ciutats hi ha més competència, als pobles la gent no vol canvis i, si ho fas una mica bé, la gent et vota, però no em veia tants anys d’alcalde”. Les victòries de l’alcalde convergent han estat incontestables. “Només una vegada el PP va treure un regidor i a la següent legislatura va passar al nostre grup”, remarca Pintó. Els candidats de fora d’aquest municipi de 170 habitants que ERC o el PSC han anat presentant tampoc li han fet ombra. Ni tan sols els casos de corrupció que han assetjat el seu partit li han passat factura: “La plana major ja s’espavilarà, a nivell local no té repercussió”.

Amb la satisfacció d’haver reduït a zero l’atur després d’impulsar un polígon industrial que dona feina a la gent del poble i dels voltants, Pintó ha sospesat aquests últims mesos no presentar-se a la reelecció, però finalment no cedirà la vara si les urnes li donen, altre cop, suport. “Vull acabar de fer les coses que tenim entre mans”, subratlla amb la mateixa il·lusió que fa 40 anys.