Antich compleix un any al capdavant d'Òmnium reclamant a l'independentisme una "estratègia compartida"

BarcelonaEl president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha fet balanç aquest dissabte en un acte al Museu Marítim de Barcelona del seu primer any al capdavant de l'entitat. Quan va agafar el relleu a Jordi Cuixart, que va reclamar la necessitat de "nous lideratges", Antich va obrir una nova etapa a l'entitat, fins llavors marcada en primera persona per les conseqüències de la repressió a l'independentisme, i es va conjurar per recuperar la unitat en un moviment fracturat. Un any més tard i després del trencament del Govern, recosir aquesta cohesió encara s'ha complicat més. I la "paràlisi" que Antich va denunciar llavors al moviment ha tornat al seu discurs aquest migdia, davant representants de JxCat, ERC i la CUP. Antich ha remarcat que l'objectiu de l'organització que dirigeix no ha canviat. "Des del 2012, Òmnium treballa per la independència, i no ho deixarem de fer fins a assolir-la", ha recalcat. I ha fet una "apel·lació" a la "maduresa, la responsabilitat i la generositat" de l'independentisme: "Només una estratègia compartida permetrà la construcció i l'activació de l'hegemonia política, institucional i civicosocial".

"Estem treballant per renovar consensos i fer possible abordar la resolució democràtica del conflicte polític", ha insistit: "Però partits i institucions han de fer també la feina que els pertoca i recuperar l'estratègia compartida". Per la part que li toca, s'ha conjurat per treballar per "la unitat civil del gran consens social per l'autodeterminació" mentre l'"Estat alimenta la ficció de la divisió política del moviment". Tot i això, la picabaralla política s'ha traslladat també a les darreres mobilitzacions independentistes, en què alguns dirigents republicans han estat escridassats. En l'última protesta, el 19 de gener, contra la cimera hispano-francesa, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, va rebre xiulades. "Aquí no s'ha acabat res", ha recalcat novament Antich aquest migdia, fent-se seu el lema d'aquella manifestació, que reivindicava la vigència del moviment. La presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, que al llarg d'aquest any sovint s'ha diferenciat d'Antich pel seu discurs dur contra els partits, ha estat present a l'acte d'aquest migdia.

El dirigent independentista ha insistit en la necessitat "d'obrir un nou cicle polític per superar la fase d'estancament i paràlisi de l'independentisme", i ha defensat el treball amb les principals organitzacions juvenils, sindicals, empresarials i socials del país per trobar "consensos molt majoritaris": "Són la garantia de la força diversa i transversal que tenim". Un dels objectius que s'ha marcat Antich des que va assumir el càrrec ha estat ampliar la "transversalitat" del moviment, incorporant noves veus al debat sobre quina ha de ser l'estratègia de l'independentisme en aquesta etapa.

La seva trajectòria al capdavant de l'entitat ha estat marcada en primer terme per la resposta a la repressió, la defensa del català a l'escola i el Catalangate. En aquest sentit, Antich ha tret pit del mapa contra la repressió elaborat per l'entitat, com una eina per conèixer l'abast dels activistes independentistes en processos judicials més enllà dels presos polítics. La reforma del Codi Penal posa en perill, al seu entendre, el dret de protesta per la introducció del tipus penal dels desordres públics. En total, l'entitat ha comptabilitzat uns 4.200 perseguits, inclosa la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, però no pel cas de presumpte fraccionament de contractes pel qual està investigada sinó com a víctima de l'espionatge amb Pegasus. Òmnium participa en la comissió d'investigació al Parlament Europeu, que analitza el cas de ciberespionatge massiu (amb 65 víctimes relacionades amb el moviment independentista), ja que tant Antich com Cuixart, que actualment se centra en la feina internacional de l'entitat com a president d'Òmnium Civil Rights Europe, van comparèixer a l'ONU. L'organització també s'ha querellat per la via judicial.

L'organització ha celebrat a més una assemblea general ordinària en què s'ha aprovat el pressupost per al 2023, d'11 milions d'euros. Segons informa l'entitat, el 70% es destinarà a projectes relacionats amb la protecció de la llengua i la cultura, la cohesió social i la defensa dels drets civils i polítics.