Política 07/10/2021

Lourdes Ciuró: "Hi ha gent que és a la presó que no hi hauria de ser"

4 min

Lourdes Ciuró ha sigut diputada de Convergència i Unió, de Democràcia i Llibertat i de Junts per Catalunya al Congrés de Diputats. També havia sigut regidora de Junts a l’Ajuntament de Sabadell i des del maig és la nova consellera de Justícia.

El TSJC ha donat llum verda al certificat covid a les discoteques.

— És una bona notícia. Són mesures que es prenen molt quirúrgicament per permetre obrir un dels sectors que ha patit més amb la pandèmia. Després el passaport s’eliminarà, però d’aquesta manera comptabilitzem l’activitat econòmica amb la salut.

Quina conclusió en treu de les visites als centres penitenciaris?

— El sistema català de presons aposta per la reinserció, que ha de ser la principal funció. I alhora hem de permetre prestigiar els treballadors, sovint poc reconeguts. L’acord laboral no s’ha actualitzat des del 2006 i les circumstàncies laborals estan clarament desajustades. També hem de fer un esforç per poder convocar places de funcionaris.

Quan vostè va arribar a la conselleria es va trobar amb una nova circular sobre la manera de reduir interns a la presó que ha generat malestar entre els funcionaris. Es modificarà?

— Hi ha hagut una reacció unànime tant del personal de règim interior com dels treballadors dels centres de justícia juvenil, que es van sentir una mica maltractats, perquè ja feien una tasca de contenció verbal. Hem de compatibilitzar la seguretat del funcionari amb el respecte que es mereix tota persona i la seva dignitat. El que farem serà revisar la circular de comú acord amb els funcionaris de presons i amb el personal de tractament.

Vostès han posat en marxa un pla pilot perquè el temps que hi ha entre que un pres és condemnat i ingressa efectivament a la presó no es desenganxi de la seva vida.

— Tenim un pla pilot a Barcelona amb 13 persones que ha funcionat molt bé i l’ampliarem, ja ho estem fent a Tarragona i a Lleida. El que pretenem és que en condemnes de menys de cinc anys, si la persona té un entorn, una feina o una persona de qui té cura, ho pugui mantenir complint la pena en règim obert.

Què cal fer pel que fa als suïcidis a les presons?

— Tenim un bon protocol i amb el conseller Argimon el dotarem de més recursos, però també li haig de dir que hi ha gent amb problemes de salut mental que és a les presons i no hi hauria de ser. Hem de posar més èmfasi en la formació dels operadors jurídics.

En el pla de Govern s’inclou un acord de l’Estat per ubicar el Memorial Democràtic a la comissaria de Via Laietana.

— La Via Laietana va ser seu de tortures, s'hauria de tancar i s'hauria de cedir a Catalunya per poder-hi posar un espai de memòria. A finals de l’any 2023, el Memorial ha de marxar de la seva ubicació al Raval i li hem de buscar un espai cèntric i visitable, però res fa pensar que puguem recuperar la Via Laietana amb tanta immediatesa. Soc molt escèptica.

Estan treballant en una ubicació alternativa?

— Exacte.

Quan es presentarà el projecte de nova llei de memòria democràtica?

— Tan aviat com puguem, l’avantprojecte està pràcticament acabat.

Com és la interlocució amb els jutges i els fiscals a Catalunya?

— Amb el president del TSJC vam quedar que recuperaríem les comissions bilaterals per poder desencallar els dèficits que té la justícia a Catalunya. Li vaig dir que m’havia d’ajudar a reivindicar els recursos que ens falten, 6,2 milions d’euros per a equipaments que l’Estat encara no ens ha pagat, i ell ens pot ajudar.

Només un 7,4 per cent de les sentències judicials es redacten en català. Això pot canviar?

— Volem fer justícia al català. Però no ens volem fixar només en les sentències. La primera responsabilitat l’hem de tenir els advocats i procuradors que ens dirigim a la justícia. Difícilment en sortirà una sentència en català si l’escrit de banda és en castellà. Hem de ser capaços de trencar inèrcies. Farem pedagogia en els advocats i mirarem de fer un pacte per la llengua als jutjats entre tots els agents.

I que hi hagi més jutges catalans és possible?

— Tenim una mancança de jutges i fiscals catalans. No hem sigut país de tradició opositora a judicatura. Ho volem potenciar en forma de beques. Aquí hi ha molta mobilitat de jutges i les piles d’assumptes que entren als jutjats van creixent.

Hi haurà ciutat de la justícia a Tarragona?

— A finals d’any prendrem la decisió d’on: a la Tabacalera, juntament amb Cultura, o mirarem si surt més a compte i és més immediat fer un edifici nou.

El delicte de sedició es reformarà?

— Soc bastant escèptica. Els jutjats europeus ens han fet veure que el delicte de sedició està desfasat, però no crec que hi hagi voluntat ara mateix d’eliminar-lo.

Els indults han sigut l’últim pas?

— Jo crec que ja s’han despentinat prou i no es despentinaran més. El 2023 hi ha eleccions i crec que ja no es farà res més.

Això també val per a la taula de diàleg?

— Sí, això és el que hi ha i jo crec que ens ho hem de poder dir. Nosaltres com a Junts i jo personalment vam dir que no ens aixecaríem mai de la taula de diàleg, però ha de ser una taula de diàleg que hi puguis anar a parlar de tot, amb voluntat de trobar una solució política.

Vostè va ser a Sardenya aquesta setmana. ¿El pla és que Puigdemont es plantegi la possibilitat de tornar a Catalunya i posi a prova la voluntat de l’Estat?

— L’estratègia de l’exili ens ha permès avançar i posar en evidència la justícia espanyola. Si arriba un moment en què el president Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsantí tenen la inviolabilitat d’europarlamentaris i poden anar arreu d’Europa llevat d’Espanya, Espanya fa un paper molt galdós. Arribarà un punt que Espanya s’haurà de pronunciar, i per poder seguir sent un país homologable haurà de pronunciar-se en el mateix sentit que ho faran les democràcies europees.

¿Era cosa de Llarena i Marchena o també del govern espanyol?

— Jo només em puc basar en evidències, i una primera evidència va ser quan Pedro Sánchez en campanya va dir que ell faria tornar Puigdemont. Un carabinieri no deté unilateralment un president. Aquí hi ha hagut una coordinació i s'ha dit: "Escolta, detén-me’l, me’l portes i ja parlarem amb el fiscal, que la política jurídica d’amiguets a Espanya funciona". Hi ha una estratègia de voler portar Puigdemont per sobre de tot perquè això els donarà la garantia que els socialistes guanyaran les eleccions. 

stats