El president, Pere Aragonès, no ha concretat quan serà la pròxima reunió de la taula de diàleg malgrat que la Generalitat havia promès que seria a "principis d'any". El cap de l'executiu ha dit que els acords encara estan en "procés de maduració" i que quan es puguin detallar se celebrarà una trobada. "És imprescindible que el procés continuï tot i les dificultats", ha dit. Pel que fa a la presència de Junts en la negociació, Aragonès ha expressat "respecte" per al seu soci de govern, que ara mateix no hi és present, i també pel procés congressual que engega ara la formació de Carles Puigdemont. "És un partit molt important i el meu desig és que porti a terme tota l'ordenació necessària per fer un partit més fort al servei del país [...]. Estic convençut que els debats no afectaran el Govern", ha declarat el cap de l'executiu català.
La Generalitat destinarà 120 milions d'euros a pal·liar les conseqüències de la guerra d'Ucraïna
Aragonès demana a l'Estat que permeti apujar també l'objectiu de dèficit fins a l'1%
BarcelonaLa guerra a Ucraïna ha impactat directament en el dia a dia de la ciutadania europea i Catalunya no n'és una excepció. Després d'un mes i mig de conflicte per la invasió russa, el president, Pere Aragonès, ha comparegut aquest dimarts posteriorment a la reunió del consell executiu per exposar el pla de mesures de la Generalitat per pal·liar les conseqüències de la situació, i que tindrà un cost total de 120 milions d'euros per a les arques catalanes. "Venen mesos difícils i és en moments de màxima dificultat quan toca donar el millor de nosaltres", ha dit en roda de premsa Aragonès, on també ha reclamat a l'Estat que flexibilitzi els objectius de dèficit de l'actual 0,6% del PIB a l'1% per disposar d'un marge de fins a 1.000 milions d'euros més. Ara bé, tot i que la seva compareixença tenia aquest objectiu, el president l'ha aprofitat per referir-se a tres qüestions que han marcat l'actualitat política les últimes setmanes: el pacte sobre el català; la vaga de la comunitat educativa i la consulta sobre els Jocs Olímpics d'Hivern.
Per a Aragonès, el pla de xoc que ha aprovat l'Estat per fer front a les conseqüències de la guerra d'Ucraïna es queda "curt" i, a més, creu que envaeix competències pròpies de l'autonomia catalana. "No pot ser que per una situació de guerra que comporta una major despesa per l'acollida de les persones refugiades i per les conseqüències socials i econòmiques que té [...] no hi hagi més recursos. La Generalitat no pot decidir el seu objectiu de dèficit, necessitem que ho faci l'Estat", ha dit el president, que ha lamentat que en la primera bateria de mesures de la Moncloa no s'hagi inclòs aquesta reivindicació. "Serem persistents en aquest sentit perquè és absolutament necessari", ha advertit el president, que ha admès que necessita més recursos.
Pel que fa a les mesures preses per la Generalitat, el cap de l'executiu català ha anunciat que congelarà l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni –la Generalitat deixarà de recaptar 90 milions d'euros– i que augmentarà un 33% l'impost sobre la producció elèctrica, que li permetrà receptar 20 milions més que ara. Uns ingressos que, segons ha garantit Aragonès, aniran destinats a la transició energètica. També ha assegurat una acollida de les persones refugiades per la guerra a Ucraïna, malgrat que ha avisat que perquè sigui "digna" ha d'haver-hi recursos. Les decisions s'han concretat en un decret llei en què també s'incrementa l'import del fons de l'Institut Català de Finances que, a través d'un conveni amb el departament d'Acció Climàtica, ha de facilitar l'accés al finançament a petites i mitjanes empreses i autònoms de l'àmbit agrari i de pesca, especialment afectats pel conflicte a Ucraïna per l'augment de carburants. Està previst que hi hagi 39 milions d'euros disponibles per a aquest sector.
Les reaccions de l’oposició a les mesures del Govern no s’han fet esperar. Si bé la Generalitat ha criticat el pla de la Moncloa perquè “queda curt”, els partits que donen suport al govern espanyol també creuen que és insuficient el que fa el govern català. El portaveu dels comuns, David Cid, ha dit que són decisions “tímides” i “amb poca ambició”, mentre que la portaveu dels socialistes, Alícia Romero, ha titllat el pla d’”insuficient” i li ha demanat “autoexigència” al president en la gestió dels recursos. En aquest sentit, el líder del PSC i cap de l’oposició, Salvador Illa, ha ofert el suport del seu grup al Parlament per modificar els pressupostos del 2022 i fer front a la crisi.
Ampliar el consens lingüístic
El president Aragonès ha defensat la reforma de la llei de política lingüística a què van arribar inicialment Esquerra, Junts, el PSC i els comuns –"Allò que no regulem nosaltres ho regularan els tribunals", ha dit–, però s'ha obert a fer-hi canvis per "ampliar el consens" i fer-lo "més fort". El cap de l'executiu ha admès que la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que imposa el 25% de castellà a les aules genera "pressió" al Govern i a les escoles, però ha fet una crida a trobar un acord per garantir el model lingüístic sobre el qual pivota el model educatiu català amb el màxim de partits al Parlament. "El català no pot ser una llengua de part o només dels independentistes", ha dit el cap de l'executiu, evidenciant la importància que té per a ell que en aquest nou consens hi hagi el PSC i els comuns. Aragonès creu que en l'ús de la llengua catalana –que ha admès que està en declivi– està "en joc" la nació. D'aquesta manera, confirma el que ja es va evidenciar la setmana passada: després que Junts es desmarqués del pacte per les crítiques a les xarxes i entre les entitats pro llengua, els grups van pactar donar-se més temps per negociar. Així, ERC, JxCat, el PSC i els comuns han optat per tramitar la norma a finals d'abril per tenir marge per a un nou acord.
En aquest sentit, preguntat per les crides a desobeir la sentència de l'expresident Quim Torra, Aragonès no s'ha estalviat les crítiques al seu predecessor. "Hem de dir la veritat i no fer proclames buides ni cridar a desobediències que només acaben sent retòriques", ha dit, tot recordant que durant la presidència de Torra hi va haver 13 resolucions judicials que obligaven a complir el 25% de castellà en centres concrets i es van "complir totes". "No hi va haver ordre de desobeir i no va ser per una manca de coratge independentista, sinó per les dificultats que tenia", ha acabat dient el president de la Generalitat.
![El president, Pere Aragonès, entrant a la reunió del consell executiu amb el vicepresident, Jordi Puigneró, i la consellera Laura Vilagrà.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 6228 4160"%3E%3C/svg%3E)
D'altra banda, Aragonès també s'ha pronunciat sobre les reivindicacions de la comunitat educativa, que ha protagonitzat mobilitzacions en contra de les mesures del departament d'Educació i diverses jornades de vaga l'últim mes. El president ha posat en valor el pressupost del 2022, ja que destina més diners a educació que els anteriors comptes i ha dit que també s'han pres mesures, a parer seu, importants per a l'àmbit educatiu, com la gratuïtat de P2 en les escoles bressol públiques o que cap escola que segrega per sexe rebi finançament públic. D'aquesta manera ha fet pinya amb el conseller Josep Gonzàlez-Cambray i ha reclamat a la comunitat educativa i als representants sindicals que tornin a la taula de negociació amb el departament. "S'ha d'arribar a un bon acord", ha reclamat.
Finalment, el president ha fet un pronunciament favorable a la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern –aquest dilluns va signar l'acord de govern per iniciar els tràmits de les consultes sobre l'esdeveniment esportiu–. "Estic convençut que seran molt bons per a Catalunya i especialment per al Pirineu", ha declarat, a més de defensar la votació sobre els Jocs a les nou comarques, tot i ser amb preguntes diferents, perquè és un "mandat" del Parlament. Per a Aragonès, el projecte tècnic que es va presentar la setmana passada a Madrid amb el Comitè Olímpic Espanyol està enllestit i ha descartat que s'hi puguin incorporar modificacions, com vol el president de l'Aragó, Javier Lambán, que va plantar el govern d'Espanya i la Generalitat en l'acte. "Cap cessió", ha contestat sobre si està disposat a canviar la seu d'alguna prova per acontentar els aragonesos.
