"Espanya està fent pujar el suflé català?": la pregunta que es fa la BBC
La corporació pública britànica afirma en un article que "Catalunya i Espanya s'estan separant a tota velocitat i poca cosa s'està fent per ajuntar-les de nou"
Barcelona"Catalunya i Espanya s'estan separant a tota velocitat i poca cosa s'està fent per ajuntar-les de nou". És la conclusió a la qual arriba la BBC en una anàlisi sobre el procés català i la consulta del 9-N. En un article significativament titulat "Espanya està fent pujar el suflé català?", la corporació britànica repassa l'avanç del suport a la independència, des del 15% de "fa uns pocs anys" fins a l'actual, amb una franja situada entre el 45% i el 60% de la població. Un suport que, recorda l'article, ha quedat palès en les "manifestacions pacífiques més grans de la història d'Europa".
L'article addueix tres motius per a aquest suport a la independència: la sentència del TC sobre l'Estatut —"que va tancar totes les vies establertes per aconseguir un canvi"—, el dèficit fiscal entre Catalunya i Espanya, i la crisi econòmica i la política d'austeritat. A més, insisteix que entre els ciutadans s'ha estès la sensació que "el govern central mai no escolta i que tracta els catalans amb menyspreu".
"El PP, que té el poder a Madrid sota el president Mariano Rajoy, ha tirat endavant una política patriòtica espanyola de recentralització, i el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, ha parlat de la necessitat d'espanyolitzar els nens catalans", explica l'article, que cita unes paraules de Germà Bel dient que ell creia en 'l'Espanya plural" i no es considera independentista, però que "no hi ha cap més opció possible'. "Ell, i molts d'altres, 'han deixat estar Espanya', diu el text.
Diferències amb Escòcia
La BBC apunta que el suport al dret a decidir arriba des de formacions polítiques molt diverses. Cita la CUP i també CiU, afirmant que fins ara "mai no havia demanat la independència, sinó que només buscava concessions de Madrid". "La principal diferència entre la situació catalana i l'escocesa és la resposta del govern central, que no ha estat política sinó legal", explica l'article, que informa dels arguments de l'executiu de Rajoy per prohibir les urnes basant-se en la Constitució, i defineix els moviments jurídics de Madrid i Barcelona com un "joc entre un gat i un ratolí", amb el president Mas tirant endavant una consulta no vinculant, la impugnació al TC i el nou procés participatiu, "una proposta que ha estat ridiculitzada per molts i que converteix el gran dia en res més que una protesta massiva".
L'anàlisi acaba afirmant que la resposta del govern de Rajoy es limita a "enviar els advocats", i prescindeix de cap "intent polític de satisfer algun sector de l'opinió pública catalana". "L'acció legalista", explica, "fa possible que el president Rajoy doni una imatge de dignitat com a defensor de la Constitució i l'Estat de Dret, però l'evidència apunta que aquesta actuació és contraproduent si del que es tracta és de fer marxa enrere a la radicalització a Catalunya".
La fractura social
L'autor de l'article ha parlat amb Susana Beltran (SCC) i Enric Millo (PPC), que remarquen que una 'majoria silenciosa' s'oposa a la independència i que el Procés ha generat 'divisió social'. "El cert", diu el text, "és que als carrers de Barcelona costa veure aquesta fractura". L'anàlisi apunta als arguments de José María Aznar, que afirma que el 'nacionalisme identitari busca acabar amb la democràcia', i recorda les "habituals i extravagants" comparacions entre sobiranisme i nazisme, unes comparacions "que no fan res per disminuir la sensació de menyspreu".
