Borràs prefereix Twitter i Aragonès Instagram

BarcelonaMés de 28 milions de persones fan servir les xarxes socials a l'estat espanyol, un 85% entre els que tenen de 12 a 70 anys. Amb aquests números, recollits en l'últim informe anual de la consultora IAB, la pregunta sobre si els polítics han de ser-hi o no ha quedat completament desfasada i l'important és saber fer-les servir amb traça. Facebook, Twitter, Instagram, YouTube, WhatsApp, TikTok, Twitch, LinkedIn i un nombre inacabable de finestres ofereixen a partits i candidats la possibilitat de connectar millor amb l'electorat.

"Hola a tots! En els propers dies comencem una nova secció aquí al perfil d'Instagram en què miraré de respondre a totes les preguntes que m'aneu formulant. Espero la vostra i que la resposta us agradi". És l'aposta més innovadora que fa l'equip de comunicació del president del Govern, Pere Aragonès: obrir un canal directe en format pregunta-resposta amb els instagramers. "Instagram et dona peu a un missatge més personal", explica Marta Alcolea, una de les responsables de la comunicació del president. "Com milloraran els pressupostos la vida del jovent del país?", li van preguntar recentment. Amb vestit i corbata, però amb l'americana oberta, assegut en un banc del Pati dels Tarongers i recolzat a la paret, responia en un vídeo gravat en vertical com ara marquen els cànons a les xarxes: "Sobretot promovent l'emancipació dels joves..." Aragonès té 23.600 seguidors a Instagram, 10.000 a Facebook, 15.000 a LinkedIn i 69.000 a Twitter. "Fa molt de temps que no té ni instal·lada l'aplicació", explica Alcolea sobre la xarxa de l'ocellet blau.

"Segons els estudis més prestigiosos, Twitter és la quarta o cinquena xarxa social a Espanya. La primera és WhatsApp (que posa molts entrebancs als polítics), la segona Facebook i la tercera Instagram", detalla Xavier Tomàs, expert en comunicació política. Els espais més centrats en el contingut audiovisual s'estan imposant als eminentment escrits i són aptes per passar-hi més estona. "A les xarxes s'ha d'oferir programació en directe, no un tuit de tant en tant", conclou Tomàs, molt crític amb l'ús que en fan els polítics catalans.

A Twitter l'equip d'Aragonès publica bàsicament anuncis del Govern, missatges institucionals del president o repiula informació dels seus consellers. A Instagram, en canvi, fins i tot hi ha penjat una foto de la seva filla amb el tió, que amb 3.000 visualitzacions ha estat dels continguts més vistos del seu perfil.

L'estratègia és substancialment diferent de la de la líder de JxCat i presidenta del Parlament. Laura Borràs no té community manager i gestiona tots els missatges que hi publica. I és molt activa. Té 140.000 seguidors a Twitter –hi té un compte personal i un d'institucional, com a Instagram– i diàriament fa desenes de likes, retuits i també de missatges de resposta. "Es tracta d’una estratègia política basada en l’autenticitat i la proximitat. Ella ja ho gestionava així abans de ser una política coneguda", recorda Josep Elias, responsable comunicatiu de Borràs. Aquest segell personal, però, també li ha comportat caure en alguna polèmica i més d'un maldecap als membres del seu equip.

Dels trols als 'bots'

"A la xarxa jo em dic Laura Borràs. Escric i interactuo com a Laura Borràs, cosa que no sempre fan els polítics", es reivindicava ara fa uns dies en una entrevista a TV3. Responia a les acusacions que ha rebut per alimentar suposadament comptes trol per atacar els seus rivals, com el de Joana Masdeu, que s'atribueix a un afiliat de Junts proper a ella, Rai López. "Ja s'ha vist qui són els partits que més fan servir aquesta mena de tècniques", va dir.

En general, tots els partits tenen comptes anònims i bots al seu servei. En un article recent, RAC1 es feia ressò del nombre de seguidors falsos dels partits a Twitter: ERC (36.000), la CUP (22.000), PSC (12.000) i Junts (9.000). I no necessàriament han de ser seguidors que defensin les tesis del partit que segueixen. "Es poden comprar seguidors falsos per a un mateix o per a algú altre amb mala intenció", alerta David Donaire, secretari de xarxes socials del PSC. Per això, opina, el nombre de seguidors no és una eina del tot fiable per saber la incidència d'un polític a les xarxes.

Illa té més de 100.000 seguidors a Twitter –guanyats en bona part durant la seva etapa de ministre de Sanitat en plena pandèmia– i, com Aragonès i Borràs, també fa servir Instagram, de manera més informal. Els seus seguidors, per exemple, li poden seguir la pista en les curses atlètiques en què participa –fa poc va debutar en una marató–. Tot i que la majoria de missatges públics no els escriu ell directament, sí que s'encarrega de respondre als que li arriben en privat. El vídeo és la seva assignatura pendent i LinkedIn un dels seus fets diferencials.

Impacte limitat

La piulada de Messi agafant la Copa del Món ha batut tots els rècords de likes a la xarxa, superant els 70 milions. Els polítics catalans –i els de la resta del món– no poden ni somiar en acostar-se a registres similars, però sí que intenten que els seus missatges tinguin cert impacte. Illa en va tenir un d'important quan va fer un tuit en què explicava que havia vist les campanades del 2021 al canal d'Ibai, el principal creador de continguts de l'Estat: 27.000 retuits. Però aquesta no és ni molt menys la tendència habitual. "És millor fer impactes petits i anar arribant que no pas un gran impacte únic", subratlla Tomàs, que a més és un gran defensor de la publicitat microsegmentada a través de les xarxes (Facebook i Instagram bàsicament). A Catalunya no hi ha gaire tradició, però ERC és qui més diners s'hi gasta, seguida del PSC.

En general no hi ha gaire diferència entre Aragonès, Illa i Borràs pel que fa a la incidència dels seus missatges. A Instagram, per exemple, 1.000 interaccions són una bona notícia per a tots tres. I a Twitter acostumen a quedar-se en 100 likes i una mica menys de retuits i respostes, amb la diferència que la líder de Junts fa moltes més piulades. També han estat molt equilibrats en la reacció a la recent crisi del TC: més de 800 likes i al voltant de 400 retuits en els tres casos. A partir d'ara també podran comparar el nombre de visualitzacions dels tuits, amb la nova eina que ha incorporat la plataforma.

L'expresident Carles Puigdemont va aconseguir, en canvi, 3.000 likes i 1.500 retuits. Però és que els seus seguidors s'acosten als 800.000 –els havia arribat a superar–. Com el president d'ERC, Oriol Junqueras, que tot i no ser tan actiu a les xarxes en té més de 600.000. La diferència en nombre de seguidors i impacte a xarxes entre els líders polítics del 2017 i els d'ara és evident. No només pel que fa a Junts i a ERC: la llavors cap de l'oposició, Inés Arrimadas, tenia més de 300.000 seguidors (ara, instal·lada en la política estatal, en té més de 600.000). Donaire conclou que els actuals líders polítics no aconseguiran igualar els anteriors en nombre de seguidors perquè el debat sobre la política catalana ha deixat de ser tan intens a Twitter, la xarxa ha perdut usuaris i també ha deixat de ser el lloc de debat per excel·lència "amb perfils falsos, bots i molta bronca".

El polític català més seguit a les xarxes és el portaveu d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián, amb més de 900.000 seguidors a Twitter, i ho era l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, amb números similars, fins que va abandonar aquesta xarxa i es va centrar en Facebook i Instagram. Colau, per cert, també té TikTok, tot i que no és una eina gaire utilitzada pels polítics. L'absència en determinades xarxes, sobretot les que fomenten els continguts en directe, és una de les principals crítiques que els fa Tomàs. "Com pot ser que el Govern no tingui canal de Twitch? O que no emeti tots els seus actes per YouTube, Instagram, Facebook i Twitch?", es pregunta. Si Luis Enrique es va animar a obrir un canal de Twitch durant el Mundial, qui sap si pròximament veurem un polític fer-ho també en campanya.