De bressol de la Muixeranga a feu de Vox

Algemesí“Els he votat perquè vull que canviïn les coses. Aquí hi ha molta marginalitat. Necessitem seguretat a les nits i acabar amb la venda de droga. Ens cal un canvi i fer neteja, i potser Vox ho pot aconseguir”. És el testimoni del David, un obrer de 46 anys, ara de baixa, que, recolzat a la barra de Ca Julian, un humil bar del degradat barri del Raval de Sant Roc d’Algemesí, explica per què diumenge passat va donar suport a la formació ultra. No va ser l’únic. 3.592 veïns d’aquesta localitat -referent de la cultura tradicional del País Valencià- van escollir la papereta del partit que encapçala Santiago Abascal i van convertir un moviment polític que fa pocs mesos era marginal en el partit més votat amb el 24,68% dels sufragis.

Tot i que Vox també s’ha imposat en 22 municipis valencians més, 13 a la circumscripció d’Alacant, 9 a la de València i 1 a la de Castelló, la victòria de la formació d’extrema dreta en poblacions com Algemesí, amb gairebé 30.000 habitants, ha “descol·locat” ciutadans com Enri Polo, impulsora de la Llibreria Samaruc, que s’esforça per pair que la localitat bressol de la Muixeranga s’hagi convertit en feu d’una formació que pretén eliminar autonomies, il·legalitzar partits independentistes, deportar immigrants en situació regular si han comès delictes o prohibir l’avortament.

La resposta al desconcert de Polo és a menys de 50 metres del seu establiment. En concret, al cèntric bar de la cooperativa agrícola, on l'Adela, una jubilada de 76 anys, pren el cafè cada matí. “He votat Vox perquè estic en contra de la interrupció de l’embaràs, de l’eutanàsia, de les autonomies i de la legalització d’Otegi. El que faria falta és un altre Franco que acabi amb tot això”, sentencia. Per a la Salut i la Creu, que comparteixen taula amb l'Adela, el posicionament de la seva amiga és massa radical. Per a les dues jubilades hi ha una solució millor: “Un pacte PSOE-PP”.

A més dels ciutadans d’edat avançada, amb una renda econòmica més còmoda i amb vincles amb les forces de seguretat i l’exèrcit, el 10-N Vox va sumar als districtes més humils i entre els votants més joves. Ho sap bé Joan Nàcher, promotor d’igualtat al Raval de Sant Roc, que cada dia comparteix confidències amb els clients de Ca Julian però també amb els usuaris del Centre de Participació Ciutadana, on treballa i on ha de donar resposta a les necessitats de 1.600 habitants. “A Algemesí el PSOE ha governat molts anys, també el PP, i els problemes dels barris perifèrics, lluny de resoldre’s, s’han cronificat. Aportaré una dada: l'esperança de vida al barri és 15 anys més baixa que a la resta de la localitat. En resum, els votants de Vox són persones a les quals el sistema no els dona solucions i que, frustrats i amb economies molt precàries, es tornen permeables a missatges molt bàsics, però que també inclouen referències a crisis com la citrícola, molt important a la Ribera Alta”, argumenta.

Els riscos de l’estigmatització

Paradoxalment, també són víctimes de l’estigmatització que generen les consignes de la formació ultra molts veïns del Raval de Sant Roc. Ho comprovem quan intentem entrevistar un jove romanès que viu al barri i que accedeix a parlar amb l’ARA amb la condició d’abandonar el carrer principal on l’hem trobat per evitar ser vist parlant amb la premsa. A la pregunta de què respondria a veïns com el David, que responsabilitzen els migrants de la precarietat laboral i que utilitzen conceptes com “netejar el barri”, aquest pare de família subratlla que ell té “papers” i que aquestes acusacions són “totes mentida”. “Només provenen de la maldat”, emfatitza. “Però què puc fer jo per canviar-les?”, ens pregunta resignat.