En clau polièdrica

Per primer cop en democràcia constitucional, els espanyols aniran a dormir sense saber qui serà el president ni de quin color serà el govern. El PP serà la primera força amb menys escons des del 1977. El govern serà més inestable. Ja podem saludar el parlamentarisme i dir adéu al presidencialisme.

Si em permeten la ironia, ara que bona part de Catalunya vol marxar, sembla que hi ha hagut una catalanització de la política espanyola. Aquí hem tingut tripartits, governs en minoria perdent votacions al Parlament i investidures que no arriben dos mesos després de les eleccions. Ara ho podrem veure a Espanya. No serà pas tan dolent: 20 dels 28 països europeus es governen en coalició. Però mai és fàcil la primera vegada.

No ha sigut el primer cop, però mai com ara els espanyols han castigat un govern que no només ha gestionat malament la crisi i ha sigut corrupte, sinó que ho ha fet des del plasma. La política de proximitat, la que té en compte que els ciutadans volen ser protagonistes i no espectadors, ha vingut aquí per quedar-se. Ja no es podrà parlar, governar o fer campanyes com fins ara.

Més coses: perden les enquestes. Guanyen les campanyes. Ho vam veure a Catalunya. Ho hem vist a Espanya. Prenguem-ne nota i deixem de malbaratar recursos de tots. El mig milió d’euros de la macroenquesta de RTVE fa mal.

Espanya s’ha de llegir en clau més polièdrica. No són només les esquerres i les dretes (igualades en blocs al Congrés), també és l’Espanya analògica vs. la digital, la urbana vs. la rural. Els partits polítics cometrien un error si llegissin els resultats com fins ara: només en percentatge de vot. Això va de matemàtica avançada i d’interpretació micro dels resultats.

I per acabar, el bipartidisme està tocat, però no enfonsat. Segueix sent impossible una reforma constitucional sense que s’hi sumi el PP, perquè PSOE, Podem i C’s no arriben als dos terços necessaris. Irònicament, la condició de Podem per al referèndum a Catalunya pot ser la més rellevant. Això confirma el que dic fa temps: el “tenim pressa” independentista ha sigut possiblement el seu error estratègic més important. Pensar que tot pot canviar menys Espanya no només és argumentalment poc sòlid, sinó que el 20-D ho desmenteix rotundament. Amb aquestes eleccions, Espanya ha canviat.

Més continguts de