El canvi del PSC en la política exterior: què deia i què diu ara?

BarcelonaEl president de la Generalitat, Salvador Illa, ha tornat del seu viatge del Japó i de Corea convençut que el futur de l'acció exterior de la Generalitat passa per l'Àsia. Tant és així que el seu govern ja treballa en un pla per intensificar les relacions entre Catalunya i el continent, que es presentarà en els mesos vinents, i que podria suposar obrir noves oficines a la Xina o a l'Índia. Ara bé, el PSC no sempre ha estat igual d'entusiasta amb l'expansió de la xarxa de les delegacions a l'exterior. Sense anar més lluny, el 2023 va exigir a l'aleshores president, Pere Aragonès, que frenés l'obertura de noves oficines aquell any. Han canviat els socialistes el seu discurs ara que Salvador Illa mana a la Generalitat?

Fonts del PSC consultades per l'ARA ho neguen i assenyalen que el seu partit sempre ha estat a favor de l'acció exterior de Catalunya per promoure'n els interessos econòmics i culturals, com també van fer els presidents Pasqual Maragall i José Montilla. I subratllen que, fins i tot quan Cs i el PP van dur el pols per les delegacions a l'extrem demanant-ne el tancament durant el Procés, el PSC va desmarcar-se d'aquesta posició malgrat això els pogués passar factura a les urnes.

Ara bé, en l'última legislatura els socialistes van carregar contra l'estructura d'acció exterior "molt extensa i poc transparent" que, a parer seu, es va desenvolupar durant el Procés. Així es recollia en un document elaborat pel Govern a l'ombra de Salvador Illa, que també censurava que "l'existència d'un total de 45 viatges internacionals del president i dels consellers, amb un import de més de 470.000 euros, que tenien com a principal objectiu la promoció de l'anomenat procés", entre 2011 i 2017, segons un informe del Tribunal de Comptes.

Una "estructura d'estat"

Al mateix document, el PSC lamentava que en aquella època "es van privilegiar les qüestions més carregades de simbolisme —delegacions, relacions amb organismes multilaterals, relacions amb altres estats— i es va crear —amb grans dificultats— un departament responsable, entre altres matèries, de l’acció exterior (...) amb l’objectiu, gens dissimulat, d’afegir gruix en aquest àmbit i de bastir progressivament una estructura d’estat”. Fonts del grup parlamentari socialista puntualitzen, però, que una cosa és discutir l'enfocament polític de l'acció exterior que feia l'independentisme —que consideraven mancat de "lleialtat institucional"— i, l'altra, l'acció exterior en si mateixa.

Precisament, i en declaracions des del Japó, el mateix Illa va assegurar que, com a cap de l'oposició, ell mai va entrar a criticar els viatges d'Aragonès. "I vull recordar que en algunes qüestions en matèria de les oficines a l'exterior i el procés de selecció del personal d'Acció i les delegacions, va comptar amb el suport de la meva formació", va afegir. Tanmateix, i durant la passada legislatura, fora de micròfons dirigents del PSC van ser crítics amb l'agenda d'algun dels viatges d'Aragonès, per exemple, durant la gira a Llatinoamèrica i la reunió frustrada amb el president colombià Gustavo Petro.

El punt àlgid del pols

El punt àlgid del pols del PSC amb Esquerra per les delegacions a l'exterior va arribar a la negociació pressupostària del 2023. Els socialistes van situar al damunt de la taula l'exigència de desbloquejar el Hard Rock, la B-40 o l'ampliació de l'aeroport de Barcelona, però també que no s'obrís cap més delegació durant aquell any, sota l'argument que la situació econòmica no ho aconsellava. El 2023, els comptes de la Generalitat assolien un sostre històric: 41.025 milions d'euros, amb un 15,2% més d'ingressos no financers, i un creixement de l'economia catalana en el 5,5%, amb la inflació iniciant el seu descens. "El tema econòmic era una excusa, les delegacions són una part ínfima del pressupost. Els molestava l'acció exterior", opina un dirigent d'ERC al cas d'aquella negociació.

Finalment, la petició no es va incloure a l'acord de pressupostos, que destinaven 15 milions a les delegacions (un milió i mig més respecte de l'any anterior), però el Govern va acabar assumint que el 2023 no n'obriria de noves i se centraria a consolidar les ja existents. Fonts socialistes justifiquen aquell veto per la necessitat de "revisar" com està organitzada la xarxa i els criteris "discutibles" que es van plantejar el 2023 per expandir-la. També consideren que calia "racionalitzar" els recursos que s'hi destinen, tasca amb què està embarcat ara el conseller del ram, Jaume Duch. S'ha fet, per exemple, a Corea del Sud, on Acció finalment s'instal·larà a la seu de la delegació política després que hagin operat separats des que aquesta va obrir les portes, el 2023.

La investidura, segona part del partit

Malgrat les diferències entre ERC i PSC sobre les delegacions, la segona part del partit es va jugar a la negociació de l'acord d'investidura de Salvador Illa. Esquerra va exigir als socialistes que es comprometessin a ampliar la xarxa durant la legislatura i impulsessin el cos d'acció exterior que Serret va deixar a mitges (la llei ja s'ha aprovat). Els republicans celebren haver forçat el PSC a assolir aquest compromís, per bé que es miren amb recel la política que estan fent ara des del departament.

En aquest sentit, fonts republicanes lamenten que els socialistes vulguin "subordinar" l'acció exterior al discurs del govern espanyol i els ambaixadors, omnipresents en els viatges internacionals que ha fet el president. De fet, apunten que en el seu moment el PSC va arribar a suggerir que, per facilitar tràmits, els delegats sol·licitessin a les ambaixades passaports diplomàtics, la qual cosa els hauria deixat a mercè del ministeri d'Afers Exteriors. Sobre la gira d'Illa al Japó i a Corea, també expressen dubtes i volen seguir "de prop" la despesa que hi ha dedicat el Govern, una inquietud que també traslladen des de Junts.