Carderera: l'omnipresent ull de Rajoy rere la delegació catalana

Enviat Especial a JerusalemUn home esprimatxat, amb un coll estret, cara d'ocell i pinta de funcionari seu a primera fila, treu un bloc i pren notes com qui aixeca acta notarial. Quan el públic, en la conferència d'Artur Mas a la Universitat de Tel Aviv, pregunta pel procés sobiranista, s'inquieta. Tem que alguna cosa es descontroli. En altres moments retrata les banderes espanyoles que presideixen alguns actes oficials de la delegació catalana a Israel per testimoniar que ha fet bé la feina i ha complert amb zel màxim. No és ni un corresponsal ni un estudiós del protocol. És Fernando Carderera, ambaixador espanyol a Israel des de fa dos anys: diplomàtic de carrera des del 1980, familiar de diplomàtics, home conservador i que ja havia tingut alts càrrecs davant les institucions europees i a les ambaixades d'Alemanya i França.

Atenent ordres "directes" del ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo -i actuant, segons ell, "amb mesura i responsabilitat"-, no s'ha perdut ni un contacte bilateral o multilateral de l'agenda oficial. Només els privats, com el sopar de Mas amb ICL, la matriu israeliana d'Iberpotash, s'han escapat del seu control. A la delegació catalana asseguren que no ha pres la paraula en cap de les reunions i que, de manera educada, s'ha limitat a escoltar, prendre nota i vigilar que tota la simbologia estigués en ordre (la bandera catalana sempre al costat de l'espanyola, mai sola). Aquest és l'encàrrec de Madrid, que fruit de la tensió política ja va advertir que posaria tota la carn a la graella (en aquest cas una inversió de 800 milions d'euros per a 119 ambaixades i 92 consolats) per parar els peus a la "internacionalització" del procés sobiranista.

Xoc de versions

Tot es va desenvolupar amb aquesta normalitat fins ahir a la tarda. El conflicte va venir pel contingut de l'entrevista amb el cap d'estat israelià, Shimon Peres. El president Mas va afirmar al matí que li havia pogut explicar el seu full de ruta per al futur d'Europa, que passa per una UE federal en què Catalunya sigui un actor al mateix nivell que els estats membres. Tothom va entendre que parlava del procés sobiranista. Els llums d'alarma es van encendre a la Moncloa i Carderera va haver de sortir al pas i afirmar en declaracions a Efe que Mas "en cap cas" havia parlat del procés sobiranista. Fins i tot va deixar caure que el president català a penes havia pogut parlar més de cinc minuts davant la loquacitat de Peres. Fins ahir Carderera no havia fet declaracions malgrat que no se n'ha perdut ni una de les que feia Mas, i a vegades fins i tot s'havia lamentat, acostumat al ritme reposat de les decimonòniques ambaixades, de l'activitat frenètica de la delegació catalana.

De fet, els representants catalans que no anaven amb Mas també han estat vigilats (amb acta notarial inclosa) per personal de l'ambaixada. Els membres del Govern han comprovat que les gairebé 7.000 persones que, entre diplomàtics i personal laboral, té Espanya arreu del món poden ser omnipresents. "Ja es pot retirar", asseguren que va dir-li, mig de broma, ahir a la tarda Mas a Carderera quan van acabar els actes oficials. Encara no sabia que més tard posaria en dubte la seva versió de la reunió amb Peres.

"No puc tolerar que ens diguin nazis"

El simbolisme va presidir ahir l'última jornada oficial d'Artur Mas a Israel. La visita a Shimon Peres va anar seguida d'una visita al Mur de les Lamentacions (amb un escrit citant Pau Casals i el seu anhel de pau davant les Nacions Unides inclòs) i el Museu de l'Holocaust jueu a Jerusalem. Mas va aprofitar els horrors del nazisme que retrata de manera crua el centre per carregar contra els polítics i periodistes espanyols que sovint recorren al nazisme i al feixisme per equiparar-los al procés català cap a l'estat propi. "Molts cops he callat quan ens ho han dit i és una falsedat enorme. Els demano que vinguin aquí i veuran què és el nazisme i el feixisme", va desafiar. Recordant el franquisme, va dir que el poble català "és una víctima i no es pot tolerar que es digui una altra cosa d'un poble pacífic i democràtic".