LA CONSULTA SOBIRANISTA

La carta d'Artur Mas, a examen

Set experts analitzen punts forts i mancances de la missiva enviada als líders europeus

¿Era el millor moment perquè Artur Mas enviés una carta als líders europeus per demanar suport per a la consulta? ¿Són suficients els arguments aportats a la missiva perquè el procés sobiranista trobi comprensió més enllà de les fronteres catalanes? ¿Ha complert les expectatives de formalitat a l'hora de fer arribar el seu missatge? Set experts analitzen aspectes clau de la carta que han rebut els 27 líders de la Unió Europea i detecten també les mancances i els elements que, des del seu punt de vista, podrien haver-se millorat.

El fet que el govern espanyol hagi tancat la porta a dialogar sobre la consulta és, per alguns dels experts, el detonant que ha portat Mas a buscar interlocució a l'exterior. Hi ha qui considera, però, que falten arguments més detallats perquè altres països entenguin per què els catalans volen votar en una consulta. El fet que la carta només hagi estat redactada en anglès i el seu nivell des del punt de vista lingüístic també és objecte de crítica.

MONTSERRAT GUIBERNAU

"S'haurien d'haver detallat les cinc opcions legals"

La claredat, la referència al diàleg com a mètode de resolució i la menció a les mobilitzacions a favor del dret a decidir són, segons la catedràtica Montserrat Guibernau, els tres punts forts de la carta que el president Artur Mas ha enviat als 27 caps de govern de la Unió Europea. Al seu parer, la missiva "internacionalitza automàticament la pregunta" i serveix també per obrir el debat tant a Catalunya com a Europa. "Es tracta d'explicar a fora que es necessita ajut perquè la ciutadania reivindica una consulta i el govern espanyol no vol ni sentir-ne parlar", afirma.

Tot i això, Guibernau admet que la carta té aspectes millorables. D'entrada, el nivell d'anglès utilitzat és, des del seu punt de vista, "molt bàsic" i hi ha expressions "que es podrien haver fet millor". Però més enllà de la qüestió lingüística, considera que s'haurien d'haver detallat punts clau del procés, com ara les vies de legalitat. "S'haurien d'haver detallat les cinc opcions legals que Mas cita a la carta i que queden sense concretar", assegura. La catedràtica també troba a faltar més context de la realitat que Catalunya ha viscut en els últims anys des d'almenys la sentència de l'Estatut i que ha propiciat que els ciutadans catalans hagin empès els polítics a liderar un procés sobiranista.

MARTÍ ANGLADA

"És curta i clara: hi és tot sense retòrica"

"És una bona iniciativa: curta, clara i es llegeix de pressa", resumeix Martí Anglada, periodista i autor de Quatre vies per a la independència. Tot i que assegura que "hi és tot sense retòrica", matisa que hi hauria afegit una petita personalització en un doble front. D'una banda, alguna expressió "que fes referència al dirigent en qüestió com a màxim representant del seu poble" i, de l'altra, l'idioma. "En el cas alemany i francès hauria fet una excepció i hauria canviat l'anglès per les seves llengües", subratlla, tot i que reconeix que els canvis de llengua podrien suposar un problema.

Segons Anglada, quan el president Mas es refereix als polítics que representen el 65% de l'arc parlamentari català -que van acordar organitzar la consulta el 9 de novembre d'enguany-, hauria d'haver-hi afegit "tant del Govern com de l'oposició". "Defineix millor el que va passar", diu. Finalment, destaca el concepte Europeu amb la inicial en majúscula quan Mas descriu la forma de promoure el procés: "Ho diu com una manera de fer, que es farà de forma institucional". Anglada considera que era el moment oportú per enviar la carta, ja que res impedeix que n'hi hagi de posteriors.

PERE VILANOVA

"No s'hauria d'haver enviat, no tindrà resposta"

Pere Vilanova, catedràtic de ciència política de la UB, nega la major: "La carta no s'hauria d'haver enviat, qualsevol jurista sap que la resposta serà el silenci". Alerta que des del punt de vista formal "la indiferència és el pitjor resultat" que es pot obtenir. De fet, interpreta que la carta ha estat més aviat un gest intern de la política catalana vers l'espanyola i està convençut que Mas "sap perfectament" que els altres països "no poden opinar" sobre processos interns.

Des del punt de vista formal, Vilanova confessa que "produeix incomoditat" com està redactat el text. "Qualsevol traductor automàtic dels que hi ha a internet l'hauria traduït més o menys així", sentencia.

CASIMIR DE DALMAU

"Mas s'acull a una interlocució lògica i inevitable"

Si el govern espanyol tanca la porta a dialogar sobre la consulta, el president Artur Mas ha de buscar altres vies per fer avançar el procés. Aquesta és la tesi que defensa l'advocat Casimir de Dalmau, soci i director del Gabinet Europeu d'Assessorament (GEA). "Si l'interlocutor natural -Mariano Rajoy- queda exhaurit perquè no vol dialogar sobre la consulta, que Mas busqui una segona via d'interlocució és lògic i inevitable", afirma Dalmau, que apunta que, arribat el moment, caldrà valorar si una tercera via podria ser recórrer a les Nacions Unides.

L'advocat no veu cap problema que la carta s'hagi redactat només en anglès, "l'idioma de la diplomàcia". A més, assegura que és un "error" pensar que en un escrit es pot sintetitzar tot el conflicte entre Catalunya i Espanya. "El que fa la carta és posar de manifest que hi ha un litigi polític que es vol resoldre per la via democràtica. Per la resta, ja faran el que creguin que han de fer on calgui", conclou.

DAVID BRIDGEWATER

"Es nota que no està escrita per una persona anglesa"

L'assessor d'anglès de l'ARA, David Bridgewater, explica que la carta conté errors "típics de catalanoparlants" i alguns problemes estilístics, tot i que no es pot dir que es tracti d'un anglès "bàsic". "Pels errors en les preposicions i l'estil, es nota que no està escrita per una persona de parla anglesa", assegura, però matisa que el text té "cert nivell".

Destaca que la persona que l'ha escrit probablement no està habituada a redactar aquest tipus de documents. Així, on Mas diu " This process is the demand of the Catalan people " [Aquest procés és una demanda de la societat catalana], considera que s'aproximaria més als fets una frase com " The referendum is a response to the demands of the Catalan people ". I quan escriu " We have identified five of those ways at least " [Hem identificat cinc vies -legals- com a mínim], ell diria "We have identified at least five of these ways ". Bridgewater afegeix que la referència a "the process " sense especificar és "estranya".

ÀNGEL CASTIÑEIRA

"No podia fer una carta extensa i carregada"

Segons el professor Àngel Castiñeira, director de la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica d'Esade, en aquests moments Mas "intenta guanyar tres batalles; la de la consulta (fer-la i que el resultat sigui favorable), però també la de les idees i la de la reputació". "La carta vol obrir tots els flancs, no només guanyar des d'un punt de vista interior", interpreta aquest analista. Matisa que en l'àmbit estrictament polític és probable que a curt termini la carta tingui poca repercussió, perquè els estats europeus seran fidels al principi de no ingerència en assumptes interiors.

Tot i això, Castiñeira creu que és important mobilitzar tots els instruments de " soft power " per fer conèixer la causa catalana als mitjans internacionals, a les acadèmies del món que construeixen el discurs i als responsables polítics. "El que no podia fer és una carta massa extensa i carregada, no era l'objectiu", assegura. Castiñeira considera que el text és "un punt de partida" que tindrà continuïtat al llarg dels pròxims mesos. De fet, la mateixa secretaria d'Afers Estrangers de la Generalitat ja ha deixat clar que intensificarà la interlocució amb els mandataris europeus de cara al 9-N.

MÒNICA SABATA

"Ha estat una resposta bona i ràpida"

Davant l'ofensiva del govern espanyol en l'àmbit internacional per curtcircuitar el procés sobiranista, el govern de la Generalitat ha donat "una resposta bona i ràpida" enviant la carta als líders europeus. Així ho creu la psicòloga Mònica Sabata, que subratlla que a través d'unes estructures limitades Artur Mas ha estat "capaç" de respondre a la "informació esbiaixada" que l'executiu de Mariano Rajoy vol difondre a través de l'informe que el ministre José Manuel García-Margallo ha fet arribar a les ambaixades i consolats espanyols. Que la missiva s'hagi redactat només en anglès és, segons ella, "el més normal del món".

Sabata, que també és presidenta de la Federació Catalana d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR), assegura que quan viatja a Brussel·les cada cop es fa més evident que es rep informació del procés català. "Es nota que el govern espanyol fa feina. La gent pregunta molt i l'argumentari que reben és que la consulta és il·legal", explica. Però afegeix que també es coneixen les accions que està portant a terme el govern d'Artur Mas. En tot cas, considera que, per més que s'insisteixi una vegada i una altra que es tracta d'un afer intern, caldrà adreçar-se a Europa "tantes vegades com faci falta".

Més continguts de