OBSERVATORI

El cas del diputat kurd, al Suprem

El Constitucional, segons fonts judicials, desestimarà el recurs d’empara de Junqueras perquè considera que no és aplicable el cas kurd

La defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull sol·licita en un nou escrit, dirigit al Tribunal Suprem el 17 de gener, que es pronunciï sobre l’aplicabilitat de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) referida al cas Demirtas, el diputat kurd en presó preventiva que va motivar una sentència que afirmava que calien mesures menys dures i que li permetessin exercir l’activitat parlamentària. Tal com va avançar l’ARA dimecres passat, el ple del Tribunal Constitucional va abordar el recurs d’empara d’Oriol Junqueras contra la presó preventiva que compleix des del 2 de novembre del 2017. La seva defensa va sol·licitar que es tingués en compte el cas Demirtas a l’examinar-se el recurs.

El ponent, Juan José González Rivas, president del TC, va proposar desestimar-lo. En la seva proposta, la sentència del TEDH del 20 de novembre era esmentada per apuntar senzillament que no s’aplicava al cas de Junqueras. Tres magistrats del sector considerat progressista van argumentar que la ponència no havia de limitar-se a desestimar senzillament la sentència d’Estrasburg, sinó que era necessari analitzar detalladament per quina raó el cas Demirtas no era aplicable. Es va acordar que González Rivas refaria la ponència per ser debatuda en el pròxim ple, previst per al dimarts 29 de gener.

No era la primera vegada que el cas Demirtas era objecte de debat al TC. El 20 de desembre del 2018 el ple va haver de resoldre una petició puntual de la defensa de Jordi Sànchez: deixar en llibertat el dirigent independentista.

El ple va rebutjar la petició puntual amb l’argument que la sentència “no actua de manera directa sobre el nostre sistema de protecció dels drets fonamentals, exigint una projecció automàtica de l’execució d’aquesta sentència; no es tracta d’una circumstància sobrevinguda que pugui provocar un efecte automàtic en els procediments judicials interns”.

Amb tot, durant el debat del 16 de gener, els magistrats del Tribunal Constitucional abans citats van estimar, segons fonts judicials consultades per l’ARA, que resoldre el recurs d’empara de Junqueras -que anirà seguit dels de Sànchez i Jordi Cuixart- exigia entrar en el fons de la sentència del TEDH sobre Demirtas, tenint en compte que el Tribunal Suprem no ho ha fet.

Precisament, en el seu escrit del 17 de gener, la defensa de Sànchez, Turull i Rull recorden al tribunal d’enjudiciament que en el seu recurs de súplica del 14 de desembre davant aquest òrgan, contra la decisió de mantenir la presó preventiva, ja plantejaven la necessitat de tenir en compte la sentència del TEDH. Tot i això, en la seva resposta del 9 de gener, el tribunal, que pren nota del cas Demirtas com a argument de la súplica, remet a la resolució recorreguda i al que s’ha dit en resolucions anteriors (la majoria de les quals van ser dictades abans de la sentència del 20 de novembre del 2018 sobre el cas Demirtas). El Constitucional, segons fonts judicials, desestimarà el recurs d’empara de Junqueras perquè considera que no és aplicable el cas kurd. Però, per aconseguir la unanimitat del ple, el president González Rivas haurà d’aportar una fonamentació sobre la sentència d’Estrasburg i la seva inaplicabilitat en el cas espanyol.

Més continguts de